La victòria sense precedents en els Oscars de Chloé Zhao com a millor directora i de Youn Yuh-jung com a millor actriu secundària, les dues d’origen asiàtic, s’oposa a la discriminació social que viu la comunitat asiàtica als carrers dels Estats Units d’Amèrica. Els crims d’odi contra aquesta població s’han disparat, impulsats en part a causa de la retòrica de l’extrema dreta que culpabilitza aquest col·lectiu de ser el responsable de la pandèmia de la Covid-19.

Segons un informe del Centre per l’Estudi de l’Odi i l’Extremisme de la Universitat Estatal de Califòrnia, s’ha demostrat que els delictes d’odi contra els asiàtics estatunidencs han augmentat un 149% entre el 2019 i el 2020 en 16 grans ciutats del país. L’últim cas d’aquesta discriminació va ser el tiroteig que va tenir lloc a la ciutat nord-americana d’Atlanta fa un mes, on un jove de 21 anys va disparar contra spas i centres d’estètica d’un suburbi de la ciutat. Sis de les vuit persones que van morir eren d’origen asiàtic, ja que és una de les zones amb més població oriental d’Atlanta.

Premis més enllà de l’odi 

La visibilització positiva que ha obtingut la comunitat asiàtica en uns premis com els Oscars celebrats aquest 26 d’abril genera el dubte sobre si això suposa un canvi de rumb cap a una major inclusió social o si és tan sols un miratge. L’Acadèmia d’Arts i Ciències Cinematogràfiques ja va fer un cop sobre la taula l’any passat quan Paràsits va obtenir el premi a millor pel·lícula, esdevenint el primer film de parla no anglesa en guanyar aquesta estatueta. Aquest any, segueixen fent història en guardonar dues dones d’origen asiàtic per primera vegada en les categories de millor actriu secundària i millor direcció.

Marina Ortiz, secretària general i cofundadora del projecte European Guanxi, exposa que hi ha un canvi que s’està gestant: “Aquest reconeixement genera que l’Acadèmia de Cinema, un referent mundialment, comenci a ser més representativa i diversa. Per aquest motiu, creiem que no són fets puntuals i podem esperar una major inclusió de la comunitat asiàtica en el futur”. 

El moviment #StopAsianHate

A partir de la massacre d’Atlanta, un moviment que ja s’havia originat a les xarxes socials s’ha acabat plasmant als carrers de les grans ciutats dels Estats Units d’Amèrica: el #StopAsianHate, organitzat per l’associació Stop AAPI Hate. Un seguit de manifestacions han tingut lloc en rebuig a la violència i en contra del racisme que rep la població asiàtica nord-americana. 

A través de l’últim informe del Central European Institute of Asian Studies sobre l'opinió pública europea sobre la Xina, com explica Ortiz, “s’ha demostrat que els ciutadans d’Espanya, Regne Unit, Itàlia, Alemanya i França, en ser preguntats sobre la Xina, hi associaven de manera instintiva el terme Covid-19”.

Llei contra l’odi asiàtic 

Davant d’aquesta situació, el Senat d’Estats Units ha aprovat aquest 22 d’abril una legislació especial per perseguir els delictes d’odi contra la comunitat asiàtica. La llei presentada per la senadora demòcrata per Hawai, Mazie Hirono, ha estat aprovada per 94 vots a favor i només un en contra. Hirono ha remarcat que amb aquesta nova norma s’envia “un poderós missatge de solidaritat” a la comunitat asiàtica després que aquest últim any s’hagin registrat més de 3.800 crims contra ella, segons Stop AAPI Hate.  

El líder de la majoria demòcrata al Senat, Chuck Schumer, ha remarcat durant la votació que “el racisme sempre ha existit als Estats Units i el llegat del sentiment antiasiàtic es remunta segles enrere, a capítols foscos de la nostra història, com la Llei d’Exclusió Xinesa i l’internament de ciutadans japonesos durant la Segona Guerra Mundial.”

Per lluitar contra la discriminació de la comunitat asiàtica en països on conformen minories racials, Ortiz remarca la importància “d’escoltar qui pateix aquestes agressions, donar-li el seu espai i acompanyar-lo durant el procés”, a més de “fomentar la consciència sobre els episodis d’estigma i odi i, per descomptat, ser activistes socials promovent les cultures, llengües i tradicions del continent asiàtic.”

Les claus del passat per entendre el futur

Per a poder comprendre l’origen del conflicte, cal fer una mirada al passat. La història de la comunitat asiàtica als Estats Unitats d’Amèrica ha estat plena de racisme i xenofòbia. Així, en certa manera, aquest passat ajuda a entendre la raó per la qual el racisme encara segueix vigent als carrers nord-americans.