Oxfam Intermón ha alertat que l'impacte de la Covid-19 a Espanya podria deixar un milió de persones més per sota de la línia de pobresa -790.000 en pobresa severa-, fins a arribar als 10,9 milions de persones -1.146.238 a Catalunya- de manera que "l'efecte d'aquest cop ens portaria a nivells de pobresa inèdits".

Ho adverteix en el seu informe anual de desigualtat que publica amb motiu de la celebració del Fòrum de Davos, en què subratlla que amb la crisi "sense precedents" generada per la pandèmia el total de persones en situació de pobresa severa (que viuen amb menys de l'equivalent a 16 euros al dia), podria arribar als 5,1 milions.

Una xifra que suposa un augment en el percentatge de persones que viuen sota aquest llindar: s'ha passat del 9,2% registrat abans del coronavirus fins al 10,86%, mentre que la taxa de pobresa relativa (estimada en 24 euros al dia ) passaria del 20,7% al 22,9%.

Les comunitats autònomes que registren un major increment percentual de la pobresa són Balears, La Rioja i Navarra; en termes absoluts és a Andalusia on més persones passarien a estar en situació de pobresa, amb 271.467 persones, seguida de Madrid (123.210) i Catalunya (119.717).

Agreujament de la situació a Catalunya

A la comunitat catalana el nombre de persones per sota de la línia de pobresa són ara 1.146.238, per les 1.026.521 existents en l'època anterior a la Covid, fet que suposa un increment d'1,57 punts percentuals, fins a representar el 15 per cent de la població total a Catalunya.

"Les dades demostren com la pandèmia s'ha acarnissat amb les persones més vulnerables", assevera el director d'Oxfam, Franc Cortada, que considera que sense una resposta adequada, hi ha un greu risc que la sortida de la crisi "aprofundeixi i s'eternitzi les desigualtats a Espanya "de manera que s'empobreixin els més pobres mentre que els més rics es recuperen a pas ferm".

Segons l'ONG, les persones més pobres a Espanya haurien perdut, proporcionalment, fins a set vegades més renda que les més riques.

L'anàlisi econòmica i social d'Oxfam avalua les polítiques públiques posades en marxa el 2020 per a protegir la població com els Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) o l'Ingrés Mínim Vital (IMV), que necessita "millores urgents en la seva posada en pràctica" perquè els resultats inicials no han estat els esperats.

Per a Oxfam, els ERTO "han salvat a centenars de milers de persones de la pobresa i la desesperació", ja que poden haver evitat que més de 710.000 persones hagin caigut en la pobresa, la qual cosa ha suposat un important canvi respecte a l'anterior crisi.

Una mesura "essencial" per a limitar l'increment de la pobresa: la seva reducció s'estima en 1,17 punts en l'índex Gini, que mesura el grau de desigualtat.

Pel que fa a l'IMV, que ha arribat a 160.000 de les 850.000 llars previstes, l'informe estima que d'haver-se implementat totalment hauria alliberat de la pobresa a 277.000 persones i reduït la severa en 230.000 persones.

Els col·lectius més afectats per la desigualtat provocada per la pandèmia són les persones migrants, els joves i les dones.

Increment de l'índex de pobresa

L'índex de pobresa entre la població migrant arribaria al 57%, enfront del 22,9% de mitjana del total de la població, segons Oxfam, que lamenta la situació "especialment vulnerable" dels 300.000 treballadors en situació administrativa irregular, els llocs de treball dels quals es concentren en sectors molt afectats pels tancaments d'activitat i queden "totalment desprotegits" per les mesures del govern espanyol.

Entre els joves, la desigualtat en els ingressos salarials va augmentar 1,6 vegades per sobre de la mitjana i la taxa d'atur va arribar al 55% entre els menors de 20 anys, mentre les dones representen el 57% de totes les persones amb llocs de treball precaris i el 73 % de les que treballen a temps parcial.

Per a evitar aquest "arrelament" de la desigualtat a Espanya, Oxfam proposa polítiques d'ocupació alternatives per substituir els ERTO, ampliar la cobertura de l'IMV, una reforma fiscal que recapti de forma més progressiva i mesures que regulin la temporalitat, parcialitat, subcontractació o falsos autònoms i que protegeixin els col·lectius més vulnerables, com a treballadores domèstiques i migrants.

A escala mundial, l'informe revela que la pandèmia "té el potencial" d'augmentar la desigualtat econòmica en pràcticament tots els països al mateix temps, "una situació sense precedents" des que van començar a registrar aquestes dades fa més d'un segle.

I conclou que les mil fortunes més grans del món ja s'han recuperat, mentre que a les persones més pobres els portarà una dècada fer-ho.