Un de cada cinc pacients hospitalitzats per Covid-19 va morir i un de cada tres va tenir dificultats respiratòries. És una de les conclusions dels resultats preliminars d'un registre clínic multicèntric de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) sobre coronavirus a l'Estat, que ja té dades de 12.213 ingressats, i on participen 604 investigadors de 146 hospitals. El registre té dades de totes les comunitats, però destaca la de Madrid, que aporta aproximadament un terç dels casos inclosos. Per extreure aquestes primeres conclusions, s'ha partit de les dades de 6.424 pacients de 109 hospitals, en data 30 d'abril. 

La mitjana d'edat dels pacients participants ha estat de 69 anys, i el 57 % eren homes. Les comorbiditats més detectades han estat la hipertensió (50 %), la dislipèmia (40 %) i la diabetis (19 %). 
Pel que fa als símptomes, es descriu febre i tos principalment. El dolor muscular i la falta d'olfacte van ser menys comuns que en sèries d'altres països. Això es pot explicar per una diferència potencial en els criteris d'admissió i alta hospitalària. El 31 % dels pacients van desenvolupar dificultat respiratòria, i la mortalitat va ser del 21 %, amb un augment marcat en funció de l'edat. 

— Sociedad Española de Medicina Interna (SEMI) (@Sociedad_SEMI) May 27, 2020

La mortalitat va ser similar a l'observada en algunes sèries de la Xina i dels Estats Units, però va ser més elevada que la descrita a Itàlia i inferior a la del Regne Unit. Segons la SEMI, els factors demogràfics, com l'edat o les comorbiditats, poden explicar parcialment aquestes diferències, entre altres factors relacionats amb la situació de pressió del sistema sanitari. A Itàlia, la major càrrega de la malaltia es va limitar a la regió de la Llombardia, però a Espanya s'ha distribuït més, apunten els internistes. Malgrat això, la majoria de dades són de Madrid, on la situació és comparable amb la del nord d'Itàlia, així que aquesta qüestió s'explorarà en altres estudis que ja estan en curs.

El registre contempla més de 300 variables sobre dades de pacients. S'hi inclouen dades epidemiològiques i clíniques, proves addicionals a l'ingrés i al cap de set dies, i informació sobre el progrés del pacient 30 dies després de l'hospitalització. A més, aporta coneixement sobre quins van ser els símptomes més habituals en el moment d'ingressar, quina comorbiditat presentaven, quins van ser els fàrmacs més administrats i quins valors anormals es van observar amb major freqüència en les proves de laboratori. Aquestes dades permetran posar en marxa altres estudis i investigacions sobre el coronavirus.