La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha iniciat una campanya d'adhesions per exigir al govern espanyol l'aprovació immediata d'un nou decret que suspengui tots els desnonaments i talls de subministrament de famílies vulnerables sense alternativa habitacional, mitjançant l'adopció de les compensacions adequades, en cas que fos necessari, en els desnonaments de petits propietaris. L'entitat reclama que la moratòria demanada per l'empitjorament de la situació amb motiu de la pandèmia de la Covid-19 s'allargui "fins a l'entrada en vigor de la nova Llei de l’habitatge, que haurà de regular de forma definitiva la impossibilitat de dur a terme desnonaments sense alternativa habitacional”.

La PAH indica en un comunicat que fa aquesta reclamació "per salut pública i responsabilitat política". Exposen que "entre el 4 i el 30 de juny es van executar 1.383 desnonaments de famílies en situació de vulnerabilitat prèvia al virus". Lamenten que en alguns casos els edificis eren "fins i tot de Bankia i de la Sareb, entitats de majoria de capital públic, que haurien d'actuar de forma coherent i compromesa amb l'article 47 de la Constitució”.

Pel que fa al decret que va anunciar ahir la Generalitat de Catalunya, en què prohibeix els desnonaments mentre duri l'estat d'alarma i fins que el gran tenidor propietari de l'habitatge ofereixi un lloguer social obligatori, Juanjo Ramón, portaveu de la PAH, defensa al Diari de Barcelona que és una aplicació de “lleis que ja tenim”.

Tant la Llei 24/2015 com el decret 17/2019 ja obligaven els grans tenidors a oferir un lloguer social a famílies o persones vulnerables. Per Ramón, el nou anunci demostra que els grans propietaris, o els fons voltors, “estaven incomplint la Llei 24/2015”, ja que aquesta no s’estava aplicant amb “prou contundència”. Ara, si els propietaris no han complert, els Mossos d’Esquadra podran aturar el desnonament si la família demostra que té l’informe dels Serveis Socials que acrediti la seva situació.

Però la campanya de la PAH se centra en el govern central, ja que, com explica Ramón, qui té les competències per suspendre els desnonaments és la Moncloa i no la Generalitat. En aquest sentit, també alerta que les ajudes que contempla el govern de Sánchez “no cobreixen la vulnerabilitat prèvia a la Covid”. Com va informar ahir Betevé, a Barcelona hi ha hagut mig miler de desnonaments de famílies vulnerables en només 40 dies a Barcelona. Però, segons assegura el portaveu, les xifres no s'han alterat per la pandèmia. "A la ciutat de Barcelona ja fa temps que la mitja diària de desnonaments és d'entre 15 i 20, i en dies concrets han arribat a 30. Però ara, amb la situació sanitària, com poden demanar-los que es quedin a casa si els estan desnonant?”, diu Ramón.

El portaveu explica que, malgrat els desnonaments encara no s’hagin multiplicat, no descarta que puguin créixer durant els pròxims mesos. Per altra banda, Ramón assegura que el nou decret de la Generalitat no hagués estat possible sense “la pressió que s’està fent des dels moviments socials en contra dels desnonaments” i confia que el govern central també hi respongui.