Drag és fantasia, irreverència, provocació. Drag és festa i reivindicació. Sovint invisibilitzat, el col·lectiu queer s’ha aixecat múltiples vegades per fer-se veure, i la darrera crisi de la covid-19 no n’és una excepció. Històricament assetjats per pandèmies com la de la sida, intoleràncies com l’homofòbia o la transfòbia, i una sistèmica invisibilització i denigració per part dels sectors més conservadors, ara es veuen altre cop afectats per la situació actual de pandèmia i la recent mesura del tancament de l’oci nocturn. Malgrat tot, el col·lectiu resisteix cercant alternatives laborals i de subsistència; i també de lluita laboral amb la recent creació d'un sindicat per fer front a la crisi que arriba.

El Drag arriba a la ciutat

Fa uns anys, Barcelona vivia una etapa en la qual l’escena LGTBI era dominada per un imaginari comercial, del tipus de noi musculós, tal com descriu Joan Castillo, DJ BigBalls i mànager de la festa Pluma. Però la realitat no és aquesta. La realitat són “molts tipus de persones, amb diferents tipus d’orientacions sexuals, diferents races, diferents tipus de cossos... cosa que havia quedat molt abandonada”, afegeix.  Aleshores, van aparèixer sèries com RuPaul's Drag Race que van fer augmentar la visibilització del col·lectiu, i la gent jove va voler començar a experimentar amb les seves vestimentes i la seva sexualitat. Tot això va generar un ambient que, quan la parella de Joan Castillo, Jono Kitchens, va arribar de Londres, va saber aprofitar fundant la festa Pluma. El nou esdeveniment va tenir una resposta massiva, i a partir d’aquest van començar a sortir altres festes i moviments que van omplir de color la ciutat.

"Si dins dels mateixos artistes no ens sindiquem i lluitem per dir que això no pot seguir passant, no ho farà ningú"

I és que el món del Drag és de tot menys heterogeni. La Felipa (@translocura), drag queen punky i activista, proclama una dita que s’ha fet molt popular a l’escena de Barcelona i de la qual fa broma: “Les travestis estan de Gran Via cap a baix, i les Drag Queen de Gran Via cap a dalt”. És estrany que una travesti del Raval vagi a fer un show a Arena, que necessita una performance amb una Britney, una Lady Gaga o una Madonna. “Però és clar, aquesta Madonna no vindrà al Madame Jasmine a fer un monòleg”, diu La Felipa. “És clar que és un mundillo on som totes col·legues i ens coneixem, però és difícil arribar al públic de l’altra pel que fa a espai físic. “Hi ha els locals més pijillos on es fa lipsync, i després estan els bars xungos on les drags fan els seus discursos i es riuen de la política”, comenta. L’única festa que barreja una mica el lipsync amb el discurs polític és Pluma.

Precarietat en cultura

Així i tot, la vida dels artistes, organitzadors i propietaris de locals no és un camí de roses. “La cultura a Barcelona, o a Espanya, està molt denigrada”, sentencia Joan Castillo. Assegura que la seva feina com a mànager és gairebé per vocació, i no tant pels diners que rep, i que els sous per punxar en una festa sovint són irrisoris. “I no parlo ja de moments de pandèmia, en què la cultura passa a ser el cinquè plat del menú”, assegura.

Translocura mirant-se al mirall del Candy Darling Bar. Foto: @un.tal.lucas

També és el cas de La Felipa. Quan va arribar a Barcelona des del seu Xile natal, va trobar-se que els seus cinc anys de carrera d’infermeria es convertien en paper mullat, esperant, encara avui dia, l’homologació del seu títol. Entretant, la contractaven per exercir d’infermera sota contractes de conveni d’auxiliar, amb sous molt per sota del que es mereixia i jornades laborals extremes. Alhora, es movia per ambients queer underground o la Federica. Fins que, farta d’una situació laboral lamentable, va arribar un moment en què va decidir sortir de la seva zona de confort i prendre’s el seu drag com una feina que li permetés arribar a finals de mes. “Allà vaig començar a tocar diferents portes, i la veritat és que se’m van obrir. I ho vaig aconseguir. Fins a la Covid-19”, diu.

Què feia l'escena drag durant el confinament?

A l’inici de la pandèmia, la Felipa treballava al Candy Darling bar fent espectacles un dia a la setmana i controlant l’aforament a la porta divendres i dissabte. Amb el confinament, va patir un ERTO, però només pel seu treball a la porta, ja que el show que realitzava el pagaven sense contracte. Tot i així, el seu ERTO era molt baix i la va obligar a tornar a treballar dins el sistema sanitari, fet que no es plantejava des que va començar a dedicar-se al drag professionalment. Va treballar en residències al principi, on va contraure i superar la Covid-19, la qual cosa la va obligar a agafar la baixa.

Quan va voler tornar-hi, com la situació ja no era d’emergència sanitària, va trobar-se amb què ja no contractaven personal estranger.

Translocura al Candy Darling Bar. Foto: @un.tal.lucas

“Finalment, el que em va salvar del treball -encara que tu no ho creguis- van ser les drogues", comenta la Felipa entre riures. La van contractar a Energy Control en els programes de reducció de control de danys al consum de drogues, treballant en una sala de consum mòbil a Badalona com a infermera a mitja jornada i fent suplències a la sala Baluard, fet que li permet compaginar-ho amb la seva activitat drag, en la qual continua fent activisme sobre la reducció de danys al consum de drogues. “Tinc aquesta fluctuació en la qual la sanitat m’agrada i em dóna els diners per viure, però el que m’omple d’energia, de vitalitat, d’alegria, les meves ganes de viure, són el meu personatge, el meu xou, el món de l’art”, comenta la Felipa, emocionada.

Així i tot, els passats mesos de confinament no van ser en va completament. La Felipa assegura que va invertir el temps a treballar en la producció audiovisual, fent nous vídeos des del col·lectiu PrekarieHouse, fent doblatges de sèries llatinoamericanes, curts d’humor, produint cançons, a més de fer cursets d’edició de vídeo o de fotografia, o participar en un concurs drag per Instagram que li va permetre “connectar amb persones que potser no havia connectat si no hagués estat la covid; el concurs em va donar visibilitat en altres zones d’Espanya”.

Això no és exclusiu de Translocura, sinó que moltes drags van aprofitar per millorar el seu contingut en xarxes: “Si et fixes en publicacions abans de la Covid-19 i les compares amb les d’ara, les fotos actuals ja són brutals: full edició i color, dedicació a les perruques i pentinats...”, diu la Felipa.

"Internet pot ser quelcom temporal, de cap manera pot substituir a la vida real, ja que els éssers humans som sociables, ens hem de tocar, suar junts, ballar... "

Pluma va veure la seva recent col·laboració amb la sala Apolo interrompuda amb la quarantena. “Vam estar dos mesos sense saber ben bé què fer. Vam pensar a fer algun taller drag queen per a nens en línia, però els nens tampoc ho acaben d’entendre. Si fèiem un vídeo teníem molt poques visualitzacions. Aleshores vam decidir esperar que millorés una mica la situació”, informa Joan Castillo. Ja amb la desescalada, es van posar amb contacte amb ells des de Diesel, que, juntament amb Club Quarantine, van fer en l'àmbit mundial una retransmissió en directe 24 hores buscant festes que representessin cada ciutat pel Pride, entre les quals es trobava Toronto o Nova York. “Allò va ser una alenada d’aire fresc i també vam cobrar força bé, ens va alegrar molt”, esmenta Joan Castillo.

Tot i així, el DJ i mànager creu que "Internet pot ser quelcom temporal, de cap manera pot substituir a la vida real, ja que els éssers humans som sociables, ens hem de tocar, suar junts, ballar... No es pot eliminar aquesta naturalesa de forma permanent”.

Translocura servint una consumició al Candy Darling Bar. Foto: @un.tal.lucas

Per la seva banda, Lana Vuli (@lanavuli), drag queen que fa divulgació científica, assegura que durant els mesos que va durar el confinament no va exercir de drag. Explica que va tenir sort, perquè compaginava el drag amb classes d’anglès i castellà i fent, alhora, terminologia científica i participant de la creació de diccionaris científics, feina que no li va mancar.

Tanmateix, durant les tres primeres setmanes va intentar seguir activa com a drag, sobretot amb la retransmissió dels visionats de la tempaorada 12 de RuPaul's Drag Race, i amb el seu canal de Youtube: “Per a mi el drag té un missatge, i quan faig vídeos de Youtube sobre temes científics no necessito un públic davant ni que ningú em pagui, l’objectiu és comunicar ciència”, argumenta Lana Vuli. 

Una situació incerta

Des de la desescalada i la progressiva obertura de locals i bars, l’escena drag ha tornat a despertar, però no és una tornada total. “Vam tornar a l’activitat d’aquella manera, perquè com hi ha restriccions, no pots tenir la mateixa gent que tenies abans i el percentatge de consumicions és menor”, esmenta Lana Vuli.

També s’ha de tenir en compte que aquesta reobertura s'ha fet en ple estiu, un factor que dificulta les coses: després de tres mesos d’estar tancats a casa, a la gent li costa anar a un bar, ja sigui per por o perquè prefereix anar a la platja o estar al carrer. A més, amb el tancament de l’oci nocturn, les activitats hi han hagut d’avançar els seus horaris, en franges en les quals potser encara és de dia, cosa que no casa amb el concepte de “sortir de nit”.

Translocura en plena preparació Drag. Foto: @un.tal.lucas

Per la seva banda, Pluma assegura que la primera edició que van fer de cara al Pride, al juny, vuit dies després de l’aixecament de l’estat d’alarma, va ser un èxit total: van vendre dos xous en quinze minuts. Ara, emperò, amb el tancament de l’oci nocturn, “les notícies canvien d’una setmana a l’altra i hi ha més confusió amb els horaris”, assegura Joan Castillo. 

Però la gran problemàtica la pateixen les sales. Un exemple és La Casa de la Pradera, que va haver de tancar durant els tres mesos que va durar el confinament, i que no va obrir fins a l’establiment de la fase 2, amb un 50% de l’aforament en bar i terrassa. Ara és oberta de 12 de la nit a 1 del matí, quan normalment tancaven a les 3; a més, no poden fer servir determinats espais com la barra principal. A les festes de Pluma que celebren, han passat d’un espectacle que podia acollir unes 100 persones a unes actuals 25 amb entrada prèvia. María Ríos, propietària del bar, es queixa de"la contradicció de Torra de recomanar a la gent que es quedi a casa i alhora deixar-nos obrir, sense cap mena d’ajuda cap al sector”. Emperò, l’empresaria assegura que ha lluitat per mantenir a tota la plantilla al complet i que vol tirar endavant:

Translocura al Candy Darling Bar. Fotografia: @un.tal.lucas

Actualment, drags com Norma Mor (@muertealanorma) o Translocura estan involucrades en la creació d’un sindicat d’artistes Queer. El projecte encara està en vies de desenvolupament, però el que tenen clar és que l’objectiu és que funcioni per una futura regularització del sector, “per tal que quedi com antecedent que no podem seguir treballant d’aquesta manera, perquè es donen molts errors dins de la feina i de la remunerament del treball de l’artista”, informa La Felipa, que explica que pot passar un dia sencer preparant un espectacle i que, a última hora, se’l cancel·lin sense explicació ni compensació econòmica .

"L’art em va salvar la vida els vuit mesos que vaig decidir deixar de seguir-me explotant per un sistema que no em beneficiava en res"

Reivindiquen, també, que molts dels treballs, sense contracte, només de paraula, són cobrats a posteriori amb un mes de demora, amb sort. “Era un malestar petit que teníem totes, i ara amb la covid-19, ha quedat en evidència”, sentencia Translocura. “Si dins dels mateixos artistes no ens sindiquem i lluitem per dir que això no pot seguir passant, és que no ho farà ningú".

Paral·lelament, amb el sorgiment de les restriccions a l’oci nocturn, es va generar un moviment en xarxes sota el nom #Somosocionocturno, al que s’ha sumat diferents col·lectius com Pluma. Les principals proclames són que l’oci i l’activitat lúdica sigui considerada com una activitat necessària i no com un capritx de la població, a més d’una activitat necessària per a la salut mental de les persones. Juan Castillo, de Pluma, opina el mateix: “Si mirem enrere, durant la quarantena, el que ens estava ajudant a passar els dies bé i amb certa salut mental era la cultura. Teníem el cinema, la música, les festes online... I és molt injust que quan passi tot això, la cultura sigui l’últim en tenir un tipus d’ajuda o subvenció”.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Como colectivo, cada mes que uno de nuestros locales pasa cerrado a pesar de haberse comprometido a todas las medidas sanitarias, significa perdidas de puestos de empleo, desaparición de salas, invisibilidad de nuestras actividades y tener cada vez más acotado nuestros espacios de reunión y creatividad. El colectivo LGTBI ha superado situaciones mucho mas adversas a lo largo de la historia, situaciones de pandémia y crisis sociales. En la crisis mundial del Covid19, no vamos a dejar de luchar, a la vez que nos informamos constantemente y cuidamos de nuestra salud. En Pluma vamos a dar apoyo a la manifestación convocada mañana por @somosocionocturno #catalunya #somosocionocturno #españa #covid19 #covid_19

Una publicación compartida de Pluma (@plumabcn) el 19 Ago, 2020 a las 9:41 PDT

“L’art em va salvar la vida els vuit mesos que vaig decidir deixar de seguir-me explotant per un sistema que no em beneficiava en res”, ens explica Translocura. Afegeix que necessita el món de l’espectacle per viure, “necessito pujar a un escenari, posar-me nerviosa, equivocar-me, que la gent se’n rigui de la meva equivocació o de fer-ho increïble i rebre aplaudiments, que la gent connecti amb el discurs que dono, necessito aquest feedback”. 

Translocura col·locant-se la perruca. Fotografia: @un.tal.lucas

En el seu xou, utilitza la plataforma per remoure consciències i plantejar un discurs polític, tocant temes d’identitat de gènere, de reducció de danys al consum de drogues, de la precarització laboral en la societat, de la violència masclista o moviments transfeministes. Translocura creu que, si no fos a través del drag, el discurs potser no generaria tant impacte. “Aleshores és molt important que no se’ns invisibilitzi i que no es tanquin les nostres portes de treball perquè s’està perdent una oportunitat tant per a nosaltres per mostrar el nostre projecte com per a les persones per poder rebre aquesta mena de missatge i entreteniment”.

També empresaris com María Ríos creuen que la permanència de l’escena drag i queer és important “perquè representa a moltíssima gent, moltíssimes minories i genera unió. Em sembla quelcom molt sa, divertit i que val molt”.

Joan Castillo, de Pluma, considera que “és molt important seguir al peu del canó, com a col·lectiu, com a comunitat drag o queer”. Perquè el VIH segueix existint, els problemes d’homofòbia encara son presents, tot i la covid-19. “No pots aturar tota la vida per la covid-19 i que no hi hagi res més, no es pot deixar de banda els moviments i associacions. S’ha de seguir endavant”, conclou.

Lana Vuli defineix aquesta situació com un “altre confinament”: “Es pot sortir de casa, però no tens un lloc on realment puguis créixer i experimentar i compartir el que ets”. I és que el món drag és un lloc de trobada de comunitats de dissidència sexual i de gènere, on reconèixer la mateixa identitat i poder parlar obertament de qui ets, del que penses, i trobar-te amb casos similars. Com diu Lana Vuli, “si tanquen aquests espais, es perd suport emocional”.