Ja és costum veure-les a tot arreu i a tota hora. Destinades a protegir del virus, en pocs mesos les mascaretes s’han convertit en el complement més indispensable en aquesta ‘nova normalitat’. El seu ús universal, però, també està tenint un greu impacte en l’ecosistema i aquest problema se suma a la llarga lluita contra els plàstics d’un sol ús.

“Els plàstics es fan visibles a partir de l’any 2015, quan el mar ens comença a retornar tots aquests residus a la costa, un dels llocs més emblemàtics de tot el planeta”, declara Enrique Segovia, director de Conservació de WWF, organització dedicada a la protecció de la natura. A partir d’aquest moment es posen en marxa innumerables campanyes de sensibilització que, entre altres coses, han aconseguit que “ja no et regalin una bossa de plàstic, sinó que l’hagis de pagar”. Aquesta qüestió també es va portar davant les institucions, i el desembre de 2018 la Unió Europea va acordar la prohibició d’alguns plàstics d’un sol ús per l’any 2021.

La pandèmia, un pas enrere

En aquest darrer any, tots aquests avenços aconseguits s’han vist esfondrats per una pandèmia mundial que ha potenciat la utilització de productes d’un sol ús; en concret, el de mascaretes i guants. Adriana Espinosa, encarregada de l’àrea de Recursos Naturals i Residus de l’ONG Amigos de la Tierra, ho reafirma: “sense cap mena de dubte, l’any 2020 ha suposat un retrocés en la conservació del medi ambient, per molts motius”.

Adriana Espinosa, encarregada de Recursos Naturals i Residus de Amigos de la Tierra: “Moltes empreses deien que comprar articles envoltats en plàstic era més segur i preventiu”

L’experta ens parla sobre la “por lògica” de la població a contagiar-se, sumada al factor que, sobretot als inicis, es va dir que s’havia d’apostar per mascaretes i guants d’un sol ús. A més, “moltes empreses afirmaven que comprar productes envoltats en plàstic era més segur i prevenia del virus”, afegeix Espinosa. Tot això, sumat també a l’increment de les vendes ‘online’, moltes vegades excessivament empaquetades, ha provocat un augment de brossa, que moltes vegades no es recicla o no es recicla bé, i que sovint ha acabat a les platges, boscos, carrers, etc.

És recomanable tallar les gomes elàstiques de les mascaretes per evitar que els animals s’ofeguin amb elles. Foto: Guillem Sindreu.

Un camí de deixalles

Brugués Comas i Arqué és la presidenta de la Unió Muntanyenca Eramprunyà (UME) de Gavà i, des de l’inici de la desescalada, ha viscut en primera persona aquest augment de residus en el nostre entorn. “Actualment la població que surt a la muntanya i a l'aire lliure s'ha multiplicat i, molt sovint, aquests nous hàbits han comportat un ús menys respectuós del medi i, en conseqüència, moltes més deixalles”, assegura. 

En efecte, els residus que ja acostumaven a trobar-se, com llaunes i papers, han augmentat, però ara s’hi han incorporat d’altres relacionats amb la pandèmia. Mascaretes, guants i mocadors són alguns dels nous protagonistes de les excursions que, individualment o en grup, organitzen des d’aquest i altres centres excursionistes. “Sempre hem impulsat campanyes de neteja del medi i conscienciació, però ara encara tenen més sentit”, confessa Brugués. És per aquest motiu que encoratja a qualsevol persona que surti a l’aire lliure a portar una bossa i recollir totes les deixalles que trobi.

Enrique Segovia, director de Conservació de WWF: “Hi ha un buit legal amb el plàstic en el mar, no hi ha cap responsabilitat de qui se’n fa càrrec”

Mar sense plàstics

L’impacte que aquests “nous i vells” residus tenen en la fauna salvatge, sobretot en la marina, també és important. Segons un informe de WWF, els trossos grans de plàstics poden danyar greument els animals marins, incloent-hi espècies amenaçades i protegides. Tanmateix, són els microplàstics els que han aconseguit nivells rècord de concentració, i això no només és perjudicial per a les espècies que habiten mars i oceans, també per nosaltres: els microplàstics acaben a l'estómac d’aquests animals i contaminen el nostre organisme quan els consumim.

Les mascaretes quirúrgiques i no reutilitzables suposen un nou repte en aquest assumpte. Fabricades amb termoplàstic, un material dens impossible de reciclar, tarden centenars d’anys en desintegrar-se i s’acaben integrant en el paisatge. La seva contaminació també és molt elevada; estan fetes a partir d’un combustible fòssil i van alliberant les substàncies químiques que se li han afegit en el procés de fabricació. Així doncs, tant a curt com a llarg termini, suposen una greu alteració de l’entorn.

El Diari de Barcelona ha parlat amb les Confraries de Pescadors de Barcelona i Cambrils per saber si també han notat l’augment de deixalles d’un sol ús a l’ecosistema marí des de l’inici de la pandèmia. Segons han informat, diàriament troben a les seves xarxes centenars de residus provinents del mar, però encara no han “pescat” mascaretes ni guants. Tanmateix, en Pau Huguet, de la barca La Ferrosa de Barcelona, ha explicat que possiblement això es deu al fet que “estem a la temporada de l’orada i el calamar, per tant busquem un peix que està a la superfície i pesquem molt allunyats de la costa”. “De moment, ni veiem ni agafem mascaretes”, afegeix.

Sobre aquest assumpte, Enrique Segovia, de WWF, també afirma que hi ha un “buit legal amb el plàstic en el mar” i, a diferència del medi terrestre, no hi ha qui es faci càrrec dels residus quan aquests es dipositen en mars i oceans. És per aquest motiu que moltes organitzacions insisteixen en la necessitat d’un acord mundial per erradicar tots aquests plàstics que acaben en aigües marines i “perquè els productors dels plàstics es facin càrrec del residu fins al final”. Un assumpte, confessa, que ja era urgent abans, però ara encara més.

Únete a nosotros para acabar con los plásticos de un solo uso de nuestra naturaleza ❌?

Consigamos una #NaturalezaSinPlásticos ⤵️https://t.co/IkqtuRvzZn

— WWF España ? (@WWFespana) November 17, 2020

Mascaretes reutilitzables i contenidor gris

“Com en tantes altres àrees, tot s'ha deixat una mica de costat i el prioritari ha estat la pandèmia. Això està bé, però no s’ha de deixar de banda el problema de la contaminació que es genera amb aquests productes d'un sol ús, també amb les mascaretes”, afegeix Adriana Espinosa, de l’ONG Amigos de la Tierra.

S’ha de tenir en compte que, si cada persona del planeta, dels més de 7.000 milions d’habitants que hi ha, utilitzéssim una mascareta diària d’un sol ús, al cap de l’any tindríem tres bilions de mascaretes per eliminar, moltes de les quals acaben a l’entorn. Per això, els dos experts en conservació i residus recomanen utilitzar mascaretes reutilitzables, prioritzar el gel hidroalcohòlic per sobre dels guants de plàstic, ja que també és més efectiu en la prevenció del coronavirus, i “tornar a reduir el consum de plàstic com ho fèiem abans de la pandèmia”. Ambdós remarquen, finalment, que si es fan servir mascaretes d'un sol ús han de llençar-se al contenidor gris, no al groc.

Les mascaretes s’han de llençar al contenidor gris, dins d’una bossa ja que poden contenir el virus o altres substàncies perilloses i no es poden reciclar. Lucía Quesada.