L'il·lustrador i humorista Juanjo Sáez (Barcelona, 1972) torna al prestatge de les novetats literàries quinze anys després de la seva última publicació inèdita amb Para los míos (Temas de Hoy), un volum dedicat a la seva família en què reflexiona sobre el passat, la pèrdua, el dol i l'educació. El projecte sorgeix del procés per superar la mort, en menys d'un any, de diversos membres de la seva família.

Un "repte molt gran", com ell mateix ha definit la publicació en una entrevista a l'ACN, que ha necessitat deixar reposar fins a tenir "la força i les ganes per abordar-ho". "És una espècie de carta de comiat i una forma d'entendre tot el que ha passat. Un homenatge també a tots ells", ha explicat en declaracions a l'ACN.

A la cerca de perspectiva

El seu gos, la seva iaia, el seu tiet, el seu pare o la seva mare. Tots ells són els que van ensenyar a Sáez les coses importants de la vida, com què és la llibertat, per què cal creure en els somnis o què significa créixer.

Una de les il·lustracions de Para los míos

L'il·lustrador i humorista, que es troba en plena producció d'una nova sèrie de comèdia sobre el món de l'art de carrer i l'art contemporani, assegura que necessitava "certa perspectiva" per arribar a conclusions "no anecdòtiques, a allò immediat" sobre els aspectes que volia tractar en el llibre, el més personal de tots els que ha fet. "Parlo de la visió de la vida que queda després. És el llibre on més em mostro", assegura.

Un dels aspectes essencials que perfila el volum és la felicitat, que creu que la societat actual entén de manera errònia. "Un pot pensar que és un lloc que assoleixes, com una parada d'autobús", exemplifica.

En canvi, al seu entendre, és important ser conscient que és una "emoció que se sent a vegades, però que no es controla". Sorgeix de "manera espontània" i, quan la trobes, creu que un s'hi ha de "centrar" per palpar-la. "Sovint, ens adonem que hem estat feliços, però a posteriori", reflexiona.

Text de Violetà Gumà