Parlament
Per Redacció
Publicat el 18 de desembre 2020

El Parlament ha aprovat avui amb consens majoritari una modificació de la llei de 2008 per erradicar la violència masclista, que s'estendrà a totes les dones transgènere, incloses les que "no tenen la menció de sexe registrada com a dona", i que a més obligarà els partits polítics a "tenir un pla d'igualtat intern i un protocol" davant d'aquestes violències. 

La nova norma també actualitza la que hi havia vigent fins ara, i hi incorpora la violència digital i la violència vicària —la que s'exerceix contra els fills amb la finalitat de provocar dolor a la mare. "Les referències a les dones incloses en aquesta llei s'entén que inclouen les nenes i les adolescents, i, per tant, també les dones, nenes i adolescents transgènere", recull la llei. 


"Les dones trans pateixen violència masclista perquè són dones, perquè hi ha relacions de poder de gènere que els afecten com a dones"


Aquest nou text ha estat impulsat per la portaveu parlamentària de Catalunya En Comú Podem, Susanna Segovia, i ha obtingut el suport de tota la cambra però, amb alguns matisos, com el de la diputada socialista Beatriz Silva, reticent a incloure explícitament les dones transgènere en l'articulat de la llei, ja que considera que "la violència contra les transgènere també s'ha de combatre i erradicar, però a través de lleis d'igualtat de tracte i no-discriminació o dels drets de les persones LGTBI", un argument que Segovia ha refutat i afirma que "és un debat fals dir que la inclusió de les dones trans dins les víctimes de violències masclistes perjudica les dones. Les dones trans pateixen violència masclista perquè són dones, perquè hi ha relacions de poder de gènere que els afecten com a dones". 

La nova normativa també afegeix que les dones transgènere que no tenen la menció de sexe registrada com a dona en la documentació oficial s'equiparen, als efectes d'aquesta llei, a les altres dones que han patit violència masclista en la mesura que es reconeixen com a dones, sense haver d'aportar —com exposava la llei de 2008— un informe de disfòria de gènere i dos anys de tractament per poder ser ateses en una oficina d'atenció contra la violència masclista.

També han d'"incorporar la prohibició d'incórrer en actes de violència masclista en les seves normes internes i en els programes d'acollida a noves persones afiliades" al temps que hauran d'"adoptar les mesures de suspensió o expulsió de la militància corresponents per la comissió d'aquests actes", uns punts que podrien afectar directament el partit d'extrema dreta VOX si entra al Parlament després del 14F.

Violència digital i institucional 

D'altra banda, s'inclouen com a violència digital comportaments com el control del telèfon mòbil de la parella o l'assetjament per Whatsapp, així com  la difusió d'imatges a tercers per vexar la dona.

Com a violència institucional es considera qualsevol "desistiment de funcions" per part de l'administració en protecció i reparació a la víctima de violència masclista, per exemple per part d'un jutjat que no permet a la dona declarar en dependències separades del seu agressor o d'un agent dels Mossos d'Esquadra que no segueix la diligència deguda quan la dona fa el pas de denunciar.

Educació afectivosexual

La normativa reclama que s'incorpori l'educació afectivosexual des de l'etapa infantil fins, com a mínim, a la secundària obligatòria, i es faci "un abordatge explícit, transversal, rigorós i sistemàtic de la perspectiva de gènere". També estableix que els pressupostos de la Generalitat hauran de consignar una partida específica per finançar l'atenció, recuperació i reparació a les víctimes de violència de gènere que permeti atendre tots els casos.

Així mateix, obliga els Mossos d'Esquadra a requerir la presència d'un lletrat al Col·legi d'Advocats quan una dona acudeixi a comissaria per presentar una denúncia per violència masclista per tal d'assistir-la des del moment inicial. L'avaluació de risc feta pels Mossos en aquests casos s'haurà d'adaptar al tipus de violència concreta que hagi patit la víctima i s'haurà de basar en informació subjectiva de la dona, la relació de poder de l'agressor, la dependència emocional i econòmica que hi tingui, la durada de les agressions, el tipus de violència, el suport familiar i l'existència de processos judicials vinculats.

S'aprova la llei de no-discriminació 

El Parlament també ha aprovat avui el projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació. La cambra ha aprovat un text que s'ha enllestit les últimes setmanes després de moltes negociacions dels grups durant el procés d'esmenes. Els partits així ho van destacar, precisament, durant el debat de la normativa, celebrat durant la sessió d'ahir.

La llei inclou un règim sancionador de 500.000 euros màxim per infraccions "molt greus". Les infraccions lleus seran entre 300 i 10.000 euros, i les greus entre 10.001 i 40.000 euros. Les molt greus oscil·laran entre 40.001 i 500.000 euros. Tot i les discrepàncies en alguns dels punts, els grups han aprovat per unanimitat el gruix de la llei. 

Aquesta llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació pretén prevenir les discriminacions sigui quina sigui la seva causa, protegir les víctimes i implicar a tothom en la lluita contra la discriminació. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies considera que és una normativa "pionera", ja que no n’existeix cap altra en l’àmbit estatal, tot i que ha estat reclamada pel Consell d’Europa per garantir els drets de la ciutadania. Una eina "necessària i complementària" als instruments penals i de persecució dels delictes d’odi. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —