Membres dels quatre grups que han participat de la proposta de resolució.
Per Pol Vendrell
Publicat el 27 de juliol 2021

El Parlament de Catalunya aprovarà una resolució per la qual es reconeixerà el Kurdistan sirià com a “subjecte polític”, regió també coneguda com a Administració Autònoma del Nord-est de Síria (AANES) o més popularment com a Rojava. La proposta de resolució va ser presentada el passat 19 de juliol a la cambra per Esquerra Republicana, Junts, En Comú Podem i la CUP, el mateix dia que internacionalment els kurds llançaven la campanya #Status4NorthAndEastSyria.

L’escrit remarca l’”estret i potent vincle de solidaritat internacionalista” que hi ha “entre moviments socials, brigadistes i la societat civil catalana”. També posa en valor el confederalisme democràtic com a “solució pacífica, inclusiva, democràtica i de convivència” a l’Orient Mitjà, basat en “el municipalisme, el feminisme i l’ecologisme social”.

La resolució insta les institucions catalanes a “establir relacions institucionals” amb l’administració del Kurdistan sirià, així com a la societat civil i la ciutadania a “impulsar una xarxa de fraternitat per participar de la reconstrucció de la regió”. S’emmiralla en la solidaritat entre Catalunya i Bòsnia a principis dels 90, basada en la cooperació i la participació ciutadana.

Història recent de Rojava

L’Administració Autònoma del Nord-est de Síria, AANES per les seves sigles en anglès, controla de facto un terç del territori de la República Àrab Siriana, malgrat no comptar amb cap tipus de reconeixement internacional. Tot i que la majoria de la pobblació d'aquesta regió septentrional és kurda, Rojava comta amb una constitució i autoritats pròpies que vetllen pels drets de les diferents minories que hi habiten (àrabs, siriacs, iazidites, armenis, etc).

L’any 2011 esclata la Guerra de Síria. Davant un govern de Bashar Al-Assad que havia atemptat constantment contra els drets de minories com la kurda i una oposició “rebel” amb derives islamistes i una agenda marcadament arabista, els kurds van optar per una tercera via.

El juliol de 2012 van fer-se amb el control del territori del nord-est de Síria per implementar la seva pròpia administració sota un “contracte social” que garantia una democràcia semi-directa i treballava per la igualtat de gènere. La seva proposta es basa en el confederalisme democràtic d'Abdullah Öcalan (el líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), allunyat de l’Estat-nació modern i que consideren més adequat donades totes les minories ètniques i religioses de la zona.

Rojava, a través de les milícies conegudes com a Forces Democràtiques Sirianes (FDS), ha tingut un paper cabdal en l’expulsió del gihadisme de la regió, especialment en la lluita contra Estat Islàmic. Continuen duent a terme operacions anti-Daesh, juntament amb la coalició antigihadista liderada pels Estats Units. “Quan van els kurds van derrotar Estat Islàmic tothom els idolatrava, però ara ja se n’han oblidat”, es queixa al Diari de Barcelona Eulàlia Reguant, diputada de la CUP al Parlament.


Distribució territorial actual de l'AANES. Font: Wikipedia

La delegació catalana

El juny de 2021, una delegació catalana va viatjar al Kurdistan sirià per explorar vies de cooperació internacional i veure en funcionament el confederalisme democràtic, així com la situació de la zona. Van viatjar-hi persones de l’entorn d’Esquerra, de la CUP i dels Comuns, així com membres d’Òmnium. La persona de Lafede.cat va ser baixa per motius de salut, mentre que el PSC va rebutjar la invitació.

“La situació social de la zona és complicada, com en qualsevol país en guerra, malgrat haver-hi algunes zones ja força pacificades”, explica al DdB Ruben Wagensberg, que hi va anar com a parlamentari d’ERC. “El que vam trobar va ser un context bèl·lic, però també una administració que no només es defensa sinó que intenta construir un projecte en positiu”.

Eulàlia Reguant també formava part de la delegació. Relata que al Kurdistan sirià es viuen “les conseqüències de l’aïllament internacional”, però també “de la política de Turquia” respecte a l’aigua. A més de la invasió de part del territori, el govern d’Erdogan regula el curs del riu Èufrates, provocant encara més sequera i limitant l’accés a l’aigua no només potable sinó per poder dur una vida normal. 

El reconeixement internacional

La manca de reconeixement internacional té conseqüències directes per al funcionament de la regió i per la vida dels seus ciutadans. En primer lloc, a Rojava hi ha uns 43.000 presos membres d’Estat Islàmic pendents de repatriació, detinguts en camps i presons arreu del territori.

Això no només és un problema degut a les condicions infrahumanes en què es troben, sinó també a nivell financer: l’administració kurda cada cop és menys capaç de mantenir una infraestructura tan gran. La majoria països als quals s’haurien de repatriar els exterroristes, però, han denegat qualsevol sol·licitud, al·legant que no mantenen relacions administratives ni diplomàtiques amb l’AANES. També hi ha 350.000 persones desplaçades que es mantenen actualment en camps de refugiats, una tasca que es fa difícil sense reconeixement internacional. 

“Volem ser una solució dins de la solució per a Síria”, explica Bdran Ciakurd, vicepresident de l’AANES. “La campanya #Status4NorthAndEastSyria es llança en un moment d’urgència, en un punt on totes les iniciatives internacionals s’han demostrat estèrils”. Ciakurd emfatitza també que estan “oberts a la discussió i al diàleg”, l’única via possible per a una “solució democràtica a Síria”.

El reconeixement del Parlament

És “bàsic” que hi hagi propostes com aquestes, indica Wagensberg. “El reconeixement de Catalunya, més enllà del simbolisme de tenir un parlament que et reconeix, permet que les administracions es puguin comunicar i relacionar directament”. Això és particularment important en el marc de la campanya de cooperació que s’està preparant.

El reconeixement per part del Govern de Catalunya obre la porta a “la cooperació tècnica i econòmica”, explica Reguant. “Per això impulsem la Generalitat a que estableixi de forma clara aquestes relacions”. A més, a nivell internacional, seria “una manera de plantar cara a Erdogan”, declarant que “aquell territori no és el seu domini privat” i “reconeixent el procés d’autodeterminació” del poble kurd.

El Kurdistan sirià, el primer de molts?

“Entenem que la solidaritat internacional i el reconeixement dels drets dels pobles són elements bàsics en la construcció d’un procés de construcció republicana a Catalunya”, argumenta Reguant. “Comencem amb Rojava però com a deure també hauríem de reconèixer tota la resta, incloent-hi el palestí, que és on hem trobat històricament més reticències al Parlament”.

Wagensberg, al seu torn, creu que “pot donar peu a que Catalunya explori relacions amb altres regions per una via política”, però que el cas del Kurdistan sirià en concret és diferent d’altres perquè en primer lloc cal reconèixer-ne l’administració.

Els vots d'Esquerra, Junts, els Comuns i la CUP seran suficients per aprovar la resolució, en una votació que tindrà lloc aquesta tardor.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —