L’aprovació del Pla d’Igualtat marca un objectiu ambiciós, però la situació actual encara dista d’arribar a la paritat efectiva
Per Celia Oliveras i Pau Torres
Publicat el 01 de desembre 2020

“Avui dia les dones som diputades, però malauradament encara no estem en igualtat d’oportunitats en els llocs de presa de decisió”. La declaració de Rut Ribas, secretària quarta de la Mesa del Parlament de Catalunya i encarregada dels temes de gènere d'aquest òrgan, posa de manifest un biaix encara present a l’òrgan legislatiu. Tot i que les dones representen el 43% del ple, només presideixen el 36% de les comissions. A més, dels set membres de la Mesa cinc són homes, una xifra que pujava fins a sis a l’inici de la legislatura. A més, a l’hemicicle tampoc no hi ha cap persona trans, ni home ni dona, i el nombre de diputats d’ètnies minoritàries a Catalunya és baix.

De tots els grups parlamentaris, només En Comú Podem té un nombre més alt de dones que d’homes. La CUP i Esquerra Republicana aconsegueixen la paritat matemàtica, mentre que tots els altres grups tenen més homes. La disparitat més gran és la del PP, que des de l’octubre no té cap diputada al seu grup parlamentari a causa de la renúncia d’Esperanza García. Els populars afirmen que sempre han apostat per lideratges femenins “sense necessitat de mecanismes de discriminació positiva” i posen d’exemple el fet de tenir només dones al Congrés representant la circumscripció de Barcelona. “D'haver seguit el criteri de la llista cremallera, una d'elles ara no ho seria”, expliquen des del PP català. 

Per la seva banda, Ciutadans troba que els grups parlamentaris tenen “la responsabilitat de promoure mesures que afavoreixin la paritat”, però amb certs matisos. El partit demana que no es caigui en “rigideses que puguin suposar un obstacle per al talent”. A la vegada, consideren que “és difícil poder plasmar la diversitat de la societat catalana en un nombre concret de diputats”. Pel partit amb més escons de la cambra no és tan important la personalitat del càrrec públic, sinó “les polítiques i les iniciatives dels grups parlamentaris”.

Tània Verge, politòloga experta en qüestions de gènere, afirma que la responsabilitat de tenir un Parlament divers no és de la cambra en si mateixa. Són els partits els que elaboren unes llistes tancades que els ciutadans han de votar. L’experta recorda que la presència de dones al ple “no implica una paritat automàtica en els òrgans de decisió de la cambra”. Ni el Congrés dels Diputats ni cap parlament autonòmic té una mesura en el seu reglament que obligui a aquesta paritat. 

Una mirada històrica

El punt d’inflexió per a la representació de les dones a les cambres el trobem a la Llei d’Igualtat impulsada pel president Zapatero i aprovada el 2007 al Congrés. Aquesta legislació obliga a mantenir un mínim del 40% de dones i d’homes cada cinc llocs de la llista electoral. Sònia Guerra, secretària de polítiques feministes del PSC, recorda que abans “la majoria de les dones ocupaven els darrers llocs de les llistes electorals”. És per això que Guerra creu en accions positives per a altres col·lectius infrarepresentats, sempre que “no vagin en contra de la igualtat efectiva entre homes i dones”. 

El Pla d’Igualtat 

Amb l’auge de la presència del feminisme en l’agenda política, la cambra va aprovar a principis d’any un Pla d’Igualtat a la cambra que vol ser pioner a Europa. En aquesta línia, el Parlament va establir una declaració d’intencions compartida amb els Parlaments de Gal·les, Escòcia, Flandes i Còrsega per “liderar una transformació cap a la igualtat efectiva”. El Pla d’Igualtat, que no té rang de llei, però es va elaborar amb el suport de tots els grups parlamentaris i treballadors de la cambra, estableix diverses mesures internes per fomentar la perspectiva de gènere i del col·lectiu LGTBI. 

L’objectiu principal del document és incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal, és a dir, que no se centri només en els representants electes, sinó que també inclogui els treballadors. Les 84 accions que es proposen al Pla s’emmarquen en sis eixos d’actuació: l’accés, la influència, la perspectiva de gènere en l’activitat parlamentària, la producció legislativa, la igualtat en la funció simbòlica del Parlament i la posada en pràctica i seguiment del mateix pla. Ribas explica que algunes de les accions realitzades fins al dia d’avui “poden semblar simbòliques, però denoten que s'està duent a terme la voluntat que sigui real la igualtat entre dones i homes”. 

La secretària quarta de la Mesa, Rut Ribas, explica que si hi ha dues persones igualades en el procés selectiu per a una plaça i una d’elles és trans, “el pla demana una discriminació positiva”. Tot i això, l’organització Crida LGBTI critica la manca de concreció en aquesta acció i lamenta que el Pla “no estableixi cap percentatge a assolir a curt o llarg termini”. Per l’associació, sense objectius precisos aquesta proposta “sembla que serà paper mullat”. Crida LGBTI també considera que el document “no està aterrat a les realitats de les persones trans”. Totes les persones del grup de treball que ha elaborat el Pla són cisgènere. Ribas també fa referència a aquest biaix. La diputada considera que la Llei Trans que s’està elaborant al Congrés “no serà una llei en primera persona”, justament perquè no hi ha representació d’aquest col·lectiu a la cambra de l’estat espanyol. 

El retrat de la societat?

La desigualtat entre homes i dones, però, no és l’únic biaix que trobem al Parlament. Altres col·lectius o bé no tenen representació, com en el cas de les persones trans, o en tenen una de molt baixa, com les persones d’ètnies minoritàries. Per Tània Verge, és important que la cambra sigui representativa de la demografia catalana. La politòloga considera que “la diversitat de cossos i experiències vitals, aporta noves perspectives”. 

Tot i això, a l’hemicicle ja s’hi troben alguns exemples de diversitat, com la diputada Najat Driouech, d’Esquerra Republicana. Driouech forma part de la ponència que està treballant per aprovar la Llei d’Igualtat de tracte i no-discriminació, que segons ella mateixa vol ser “una llei paraigües per dotar a les administracions i a la ciutadania d’eines per poder combatre, denunciar i sancionar tota actitud discriminatòria”. Si s’aprovés, la llei no es limitaria a defensar un sol col·lectiu vulnerable, sinó que inclouria àmbits tan diversos com el gènere, l’origen, l’edat i la situació socioeconòmica. 

 

El Pla d’Igualtat preveu mesures fins a finals del 2023, però com que no es tracta d’una llei ni del Reglament parlamentari, els partits no estan vinculats a les seves accions. Tots els grups que actualment formen la cambra han participat en l’elaboració del document. Tot i això, la perspectiva d’eleccions al febrer i la possible entrada de VOX a l’hemicicle podrien dificultar la voluntat d’una major igualtat al Parlament. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —