Tothom parla de Trump i Biden, però tot i la polarització política als EUA, hi ha un tercer partit que ja porta més d’un milió de vots escrutats. Jo Jorgensen és la candidata d’aquest curiós partit: neoliberal en l’economia i, d’alguna manera, llibertari respecte als afers socials. A favor del lliure ús de les drogues i de la lliure circulació de persones, però també de la tinença d’armes.

“Els mitjans continuen promocionant dos vells blancs i rics, i tots dos volen continuar prenent decisions per nosaltres i gastant diners per nosaltres. Cap dels dos té respostes”, afirma Joanna Casa Jorgensen, més coneguda com a Jo Jorgensen, tal com recull el portal Detroit News. L’empresària, psicòloga i professora ha aconseguit, per primer cop, que el seu partit s’hagi pogut presentar a tots els estats, gràcies a haver aconseguit les signatures necessàries.

A causa del vot electoral, que dona tots els electes d’un estat a un sol partit, és impossible que un partit minoritari aconsegueixi representació, ja que hauria d’aconseguir guanyar a tot un estat. Si això passes a l’Estat espanyol, existirien molts menys partits. De fet, les últimes eleccions espanyoles donarien zero diputats al Partit Popular, i tots els diputats representants de Catalunya serien d’Esquerra. En un sistema electoral així, la polarització és sistèmica.

Tot i que el partit llibertari continua sent petit, en els últims anys ha crescut molt. A les eleccions presidencials de 2016, amb Gary Johnson al capdavant va arribar als 4 milions i mig de vots i un 3,27% dels vots. Si els EUA fos l’Estat espanyol, el partit tindria representació parlamentària, ja que el llindar electoral és del 3%. El gran objectiu electoral del partit és aconseguir el 5% dels vots en aquestes eleccions, ja que així el partit podria presentar-se a les eleccions de 2024 sense presentar signatures a tots els estats i amb fons federals per la seva campanya.

Ara per ara, el partit està invisivilitzat tant pels mitjans com per les enquestes. Jorgensen no pot participar en els debats electorals perquè el seu partit no arriba a tenir el 15% dels vots. A més, en la majoria d’enquestes ni tan sols s'esmenta el seu nom. Tot i això, RealClearPolitics li dona una mitjana d’intensió de vot del 2,5% en les que Jorgensen és present.

Es podria dir que el partit llibertari és, quant a economia, partidari de la “llibertat” dels republicans i, respecte als afers civils i socials, de la “llibertat” dels demòcrates. La “llibertat individual” portada a l’extrem. A favor dels drets LGTBI, però també a favor de la mínima intervenció estatal en l’economia. En alguns dels seus postulats recorden a la ideologia anarcocapitalista, una raresa política, molt allunyada del que a Europa s’entén com a ideologia llibertària.

El partit de Jorgensen defensa reduir l’estat al màxim, eliminant impostos i baixant dràsticament la despesa pública en tots els àmbits, també en el sanitari. Jorgensen afirma que els EUA “no han donat al mercat lliure l’oportunitat de treballar en el nostre sistema sanitari, almenys en la història recent”. Fins i tot aposta per eliminar l’actual concepte de la reduÏda Seguretat Social. En aquest sentit, estaria a favor de les polítiques republicanes Tot i estar en contra del proteccionisme de Trump, ja que voldria acabar amb els aranzels comercials. Menys estat en totes les formes de l’estat.

En temes socials, Jorgensen és partidària de posar fi a la “guerra contra les drogues”, respectant el consum propi. En aquest sentit, reforçaria el sistema judicial per abaixar la taxa d’empresonaments. La candidata també aspira a acabar amb l’intervencionisme nord-americà en matèria militar i derogar les quotes en relació amb les migracions.