L’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas (1984), és el segon convidat d’aquest any. Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Pompeu Fabra i especialitzat en Estudis de la Unió Europea a la UOC, l’any 2006 va començar a treballar com a tècnic a la Secretaria de Política Europea i Internacional del PSC. Posteriorment, del 2008 al 2015, va ser assessor parlamentari al Parlament Europeu.

Rivas va entrar a l’Ajuntament d’Esparreguera el 2007 com a regidor d’Educació i Joventut fins el 2008 i de la Societat de la Informació fins el 2011. El 2015 va fer el salt a l’alcaldia i actualment es troba al seu tercer mandat. Presideix la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) des del 2023.

Després de protagonitzar la segona sessió del Cicle Alcaldes i uUniversitat, el Diari de Barcelona ha pogut entrevistar l’alcalde d'Esparreguera per parlar de la FMC, de com ha gestionat la sequera al seu poble i del funcionament de les institucions europees.

Sovint es critiquen molt els polítics que es dediquen estrictament a la política i només han treballat al sector privat. Creu que es pot ser un bon alcalde, sense haver-se dedicat a alguna altra cosa més? 
Tothom aporta i tothom n'aprèn. El que no estic d'acord és que es critiqui justament els únics que han fet només política. Quan jo vaig al metge, vull que el traumatòleg sàpiga què ha de fer. Per tant, potser hem de fer valdre la feina de la part política. Suposo que el debat aquí és si tothom té accés a la política. Però si hi ha una gent motivada i que vol fer, no se'ls ha de criticar per això. Així mateix, no pots viure eternament de la política i, per aquest motiu, em considero un afortunat i sóc conscient que això és temporal.

Ara mateix es troba en el seu tercer mandat. Té intenció de tornar-se a presentar? 
És massa d'hora. Tenia clar que si podia, volia aspirar a un tercer mandat, perquè el 2015 vam estructurar tota la casa i, llavors, el 2019 vam agafar velocitat de creuer. A vegades, fins que no veus l’obra de govern no vols un mandat més. Ara volem avançar en temes estratègics. No és una decisió únicament meva, jo crec que l'important és l'equip o el col·lectiu. 

"Tenir una organització que ens aglutini a tots els municipis és important perquè el nostre problema és que ens costa molt posar els temes a l'agenda política" 

Vostè forma part de la Federació de Municipis de Catalunya, què significa per a vostè el municipalisme? 
Porto des del 2015 a la federació. La clau de l'entitat és la companyonia que hi ha entre els diferents municipis i en tota la pluralitat de pobles i ciutats que té Catalunya. Parles entre dos alcaldes i alcaldesses i t'entens al moment, siguin del color que siguin. Tenim els mateixos problemes: de l'àmbit dels ajuntaments, de finançament, de competències, de manca de recursos… Tenir un ens que ens aglutini a tots, que ens defensa portes en fora és important, perquè el nostre problema és que ens costa molt posar els temes a l'agenda política, ja que estem dispersos. Per tant, a l’FMC tenim un rol cabdal d’introduir i fer pedagogia dels temes locals. Defensem el que ens toca, però també som un lobby, en el bon sentit de la paraula, per poder defensar el món local, i això és clau, o si no, no avançaríem. 

Què opina que després de 17 anys s'hagi posat en funcionament la B-40, però encara no estiguin acabats els enllaços a pobles com per exemple Esparreguera? 
Aquí hi ha una doble lectura. La lectura políticament correcta, que és dir que és una zona molt complicada geogràficament, i la políticament menys correcta que és que depèn del color de torn que hi ha a un govern s’inverteixen més o menys diners a Catalunya. No pot ser que obres que tenen un calendari d’execució tinguin intromissions per un motiu polític. No ha estat el cas de la B-40. Quan va arribar el dia, inclús em van criticar dient-me que com podia estar content després de 17 anys i vaig respondre que era un dia històric. Ara encetaran la reforma de l'A-2, que ens afecta plenament a Esparreguera. Entenc les queixes però, alhora, estem contents perquè veníem d'un llarg període de negociacions i d'un projecte d’un govern del PP que anava a trinxar els nostres municipis, sobretot el Bruc i Collbató.

El PSC a vegades opta per fer contractes amb empreses privades. Per què es repeteix aquesta fórmula tan sovint a l’Àrea Metropolitana?
No formo part de l'AMB, però en voldria formar part, perquè seria un estalvi de gestió administrativa gegant. És una batalla que tenim també molts municipis de la segona corona d'entrar. Hem de buscar fórmules a l'hora de fer contractacions i entenc que amb la contractació hauríem de fer una evolució. En la pluralitat hi ha l'oferta, hi ha serveis que és millor fer-los des d'una perspectiva privada que fer-los directament a l'Ajuntament. En el meu cas, jo ficava l'exemple de la residència de gent gran. Si es ficava una infermera de baixa, mínim són tres setmanes per posar-la de nou. Imagina't això en pandèmia. L'encomanada de gestió ens va permetre agafar una empresa pública sense ànim de lucre, especialitzada en l'àmbit de la salut. El problema no és externalitzar, el problema és com ho fas i quin és el seguiment del contracte. 

L'actualitat ens porta a parlar de la sequera. Vostè ha tancat totes les fonts públiques del poble menys una. Creu que potser es posa molt el focus a la ciutadania i molt poc en el sector econòmic? 
Jo crec que s'ha ficat massa el focus en els Ajuntaments, que representem el 17-18% del consum diari d'aigua a Catalunya. Per a mi, això és un drama perquè apareixem com els culpables d'un problema que no hem generat i el Govern replica que tampoc és culpa seva que no plogui. És veritat, però, que el cicle de l'aigua ha canviat en les darreres dècades i no hem fet res, no hem fet els deures. Continuem vivint de l’aigua com ens van ensenyar quan érem petits i no pensem en altres orígens que s’haurien de tenir en compte avui dia. El sector econòmic finalment s'haurà de conscienciar també del problema. Quan jo hi parlo, a l'Ajuntament o a la Federació, ens diuen que el Govern no els ha rebut. Aquí apareix el dilema. 

"S'ha posat massa el focus en els Ajuntaments, que representem el 17-18% del consum diari d'aigua a Catalunya, i és un drama perquè apareixem com els culpables d'un problema que no hem generat"

El PSC ha estat molt crític amb les sancions als municipis que gasten més aigua del permès. No creu que haurien d'haver estat més estrictes? 
El PSC ha defensat sempre que no se sancionessin els ajuntaments perquè no és una bona solució. El problema que deriva de la sanció és que no suposa cap canvi. Pagar una multa, que el que t'implica a la pràctica, és canviar una inversió que no s'ha fet en dècades en un mes. I anar multant un ajuntament amb 53.000 euros quan està fent un planejament o un projecte és allargar l’agonia. Això encara és més greu quan tens unes bases de subvencions de la Generalitat que han trigat un any a arribar i que encara no s'han resolt, però les multes sí que van arribant. Aquestes subvencions són necessàries per poder fer els canvis de gestió d’equipaments de l’aigua que han de fer els municipis. La pandèmia ens va ensenyar que no pots governar en contra dels ajuntaments.

Vostè ha trencat una mica el paradigma del PSC, que ha pujat l'IBI als diferents municipis a les ordenances del 2024. Per què ha apujat tan poc aquest impost respecte a altres veïns? 
Els impostos portaven congelats a Esparreguera des del 2009, quan estaven molt alts i van ser molt discutit, inclús vam tenir manifestacions. Després va venir la crisi del 2014-2015, que encara venia de la reminiscència del 2008. Posteriorment, amb la pandèmia vam veure que ens tocava fer més amb menys i que no era un moment per apujar impostos, però ens va costar. La tardor del 2022 semblava que havia de venir un Harmagedon econòmic i tothom, per prudència, no els va apujar. Ara, en aquest mandat, no teníem més remei que apujar l'IBI perquè no puc fer més màgia cada cop que fem pressupostos. Necessito els 420.000 euros que suposa aquesta pujada per, per exemple, pagar l'augment del salari dels funcionaris.

D'altra banda, vostè coneix de primera banda les institucions europees. Creu que potser des de Brussel·les queda massa lluny la realitat local?
Jo crec que ens queda més lluny a nosaltres que a ells. Perquè Brussel·les governa amb una mirada macro d'estratègies a dècades a venir, però finalment també gestiona coses molt micro. Per exemple, el model d'envelliment que s’està treballant des d’Europa. A vegades als municipis ens costa trobar el temps al dia a dia per pensar en com estan les residències i com evolucionarà la població: com voldran envellir les pròximes generacions? Què demanaran? Tots aquests elements a Europa els tenen en compte. En canvi, a nosaltres, ens costa trobar els recursos. La interpel·lació és de les dues parts: Europa ha de poder baixar més a baix i nosaltres hem de poder mirar més a Europa. Des de la Federació estem intentant apropar-nos a Europa i viceversa. 

"El resultat electoral s'ha d'acceptar i no podem anar fent discursos de partits tan banals, perquè finalment alimenten el contrari, l'antisistema o l'extrema dreta"

A les eleccions del 28-M, en Gabriel Rufián va dir que a l'àrea metropolitana “No ens enfrontem a un partit sinó a un règim”. Està d'acord amb aquesta afirmació? 
No, en absolut. Crec que és una manca de respecte democràtic a la voluntat de ciutadans que voten una opció o una altra. El resultat electoral s'ha d'acceptar i no podem anar fent discursos de partits tan banals, perquè finalment alimenten el contrari, l'antisistema o l'extrema dreta. Són greus perquè fa una apel·lació al meu partit. A mi el meu partit no em limita en absolut a fer política municipal, i no ho han de fer, el municipi va per davant. Formar part del PSC no és formar part d'un partit únicament, hi ha tota una idiosincràsia darrere que ha sigut una argamassa per mantenir-nos en molts sentits, en aquest cas, units. 
 

@diaridebarcelona Posem a prova a l'alcalde d'Esparreguera, Eduard Rivas, amb les preguntes ràpides del Diari de Barcelona #pratdellobregat #alcalde #diaridebcn ♬ original sound - diaridebarcelona