Vivir así es morir de amor, Camilo Sesto 
 La nit comença a arribar a la seva fi. Confosos entre si encara és de nit o de dia i abans que obrin els llums de la discoteca o el DJ de la Festa Major decideixi que ja és hora d’anar-se’n a dormir sona una cançó que tothom canta a ple pulmó, amb els braços oberts i amb la companyia dels amics: “Vivir así es morir de amor, por amor tengo el alma herida”  fins que arriba el famós “melancolía”.

Aquesta setmana, concretament el 16 de setembre, farà 74 anys que naixia el cantant d’aquesta cèlebre cançó: Camilo Blanes i Cortés, conegut per tothom com Camilo Sesto. Es va iniciar al món de la música a través del cor de la seva escola i posteriorment va formar part del grup de Los Dayson que cantaven cançons en bodes i batejos de la seva comarca, Alcoi. També va participar en diversos concursos com Salto a la Fama, Canción 71 i va compondre cançons per David Bustamante durant el seu pas per Operación Triumfo.

Sesto va viure el seu màxim esplendor cap a la dècada dels setanta i va trepitjar escenaris internacionals, sobretot als Estats Units i a Amèrica del sud. I és que la seva música es va estendre ràpidament pels continents. Va cantar en anglès, italià, portuguès, alemany i també en valencià.

Vivir así es morir de amor es una cançó que compta amb arranjaments Rafael Pérez Botija, que es va publicar l’any 1978 dins de l’LP Sentimientos. Quina melancolia ens entra quan pensem en les festes de més de 10 persones, sense mascaretes i amb Camilo Sesto de fons. 

Purple Haze, Jimi Hendrix
Tot i els seus escassos 4 anys de fama, va ser un dels guitarristes elèctrics més influents de la la música popular i dels artistes més cèlebres del segle XX. Parlem del cantautor i compositor nord-americà Jimi Hendrix, que morí a Londres el 18 de setembre de 1970.

Va ser criat a Seatle per la seva mare mentre el seu pare estava a Europa lluitant en la Segona Guerra Mundial. En realitat el seu nom era Johnny Allen, però quan el seu pare va tornar de la guerra el va rebatejar com a James.  Va començar a tocar la guitarra amb 15 anys i després de rebre una baixa honorable per sortir de l’exèrcit va començar a tocar en grups teloners com The Isley o Brothers. En pocs mesos Jimi va assolir tres èxits que el van catapultar cap el top 10 del Regne Unit: “Hey Joe”, “Purple Haze” o “The Wind Cries Mary”.

Però darrere del talent de Hendrix, s’amagava un noi autodidacta que havia après a tocar d’oïda i que no sabia llegir música. A més, sovint utilitzava els colors per expressar el que volia comunicar. En una entrevista per la revista Crawdaddy! va explicar que el color de la gelosia era el porpre i que el de l’enveja era el verd. De fet, la seva inspiració també sorgia d’intangibles: els seus somnis. L’any 1967 en una altra entrevista amb New Musical Express va dir que somiava molt, motiu pel qual posava els seus somnis a les cançons. La cançó Purple Haze fa referencia a un home que s’ofegava i que Hendrix va veure en els seus somnis. D’aquí la frase “Excuse me while I kiss the sky” i no “Excuse me while I kiss the guy” com molts fans pensaven que deia.
 

Take on me, A-ha
Take on me és un dels temes que més s'ha ballat a les discoteques durant la dècada dels 80 i els 90. Però, sabies que darrere la cançó s'hi amaga el grup de música pop noruec A-ha? Integrat per Paul Waaktaar, Magne Furuholmen i Morten Harket. Aquest darrer està d'aniversari, ja que va néixer un 14 de setembre de 1959 a la ciutat de Kongsberg. A més, també celebrarà la seva incorporació al grup que el va portar a la fama, ja que s'hi va incorporar el dia que feia 23 anys.

Take on me no va destacar pel seu èxit d'entrada. El primer llançament es va fer el 1984 a Europa i va tenir una recepció comercial escassa. Una segona versió mesclada per Tony Mansfield i que es va incloure a l'àlbum debut del grup (Hunting High and Low) va aconseguir més acceptació que la primera, però tampoc ho va fer amb escreix. Però la tercera és la bona. El setembre de 1985 es va tornar a llançar juntament amb el videoclip, fet que va augmentar les vendes i popularitat de la banda. Amb Take on me es va arribar al capdavant de les llistes a Noruega, Estats Units i altres dotze països. 

Ja teniu una cançó més per muntar-vos una autèntica "disco" a casa i també per constatar que les coses no sempre surten a la primera, i que val la pena tornar-ho a intentar.
 

Quina Calitja, La Gossa Sorda
16 de setembre, Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó, així ho van decidir les Nacions Unides després de que el 16 de setembre de l’any 1987 es firmés el Protocol de Montreal, relatiu a les substàncies que esgoten la capa d’ozó. Què passaria si aquesta desaparegués? Doncs no ens podríem protegir dels efectes nocius de la radiació ultravioleta del sol que arriba a la Terra. De moment ja hi ha parts del nostre planeta on s’hi ha fet un forat provocat per l’emissió de substàncies químiques.

El grup musical de Pego (País Valencià), La Gossa Sorda, ens ho recorda amb la cançó ‘Quina calitja’ que posa de manifest els efectes de l’escalfament global i el canvi climàtic. “S’han acabat tardors i primaveres” canten i recorden que si no fem quelcom per aturar-ho “ el temps que ens queda s’acaba”.

Tot és part de ser un pirata, El Pony Pisador

El 19 de setembre és el Dia Internacional de parlar com un pirata. Sí, hi ha un dia internacional de parlar com un pirata. Segons la Viquipèdia, es tracta d’una festivitat de paròdia, creada l’any 1995 per John Baur i Mark Summers a Oregon. Durant tot el dia, els qui celebren la festivitat han d’usar expressions que s’atribueixen als pirates, moltes d’elles fruit d’una visió romàntica de l’època daurada de la pirateria, com per exemple els crits “Aarrr” o “Ahoy”. Tot plegat va començar com una broma entre dos amics, però es va popularitzar el 2002, quan Baur i Summers van enviar una carta al columnista d’humor Dave Barry, explicant-li la idea que havien tingut. L’Església del Monstre d’Espagueti Volador, l’església paròdica i fenomen d’internet del pastafarisme, considera festiu el Dia Internacional de Parlar com un Pirata. 

Per celebrar el dia, recomanem la cançó 'Tot és part de ser un pirata' del grup català El Pony Pisador, inclosa l’àlbum Yarr’s i Trons. La lletra, plena d'expressions de pirateria, és perfecte per complir amb les obligacions de la festivitat. 
 

Te recuerdo Amanda, Victor Jara

Aquesta setmana recordem a Victor Jara, poeta, cantant i compositor xilè. Victor Jara va formar part del moviment de “la nova cançó xilena” i es va convertir en tot un referent de la cançó protesta arreu del món. Va morir assassinat per militars xilens la nit del 15 de setembre de 1973 amb 40 anys. Després del cop d’estat de Pinochet que va derrocar el govern de Salvador Allende, va ser detingut per les forces armades de la dictadura militar per la seva militància al partit comunista xilè. Fou torturat i assassinat a l’Estadio Chile, que des del retorn de la democràcia s’anomena Estadio Victor Jara. Amb els anys ha esdevingut tot un símbol de la lluita xilena així com dels pobles oprimits d’Amèrica. La cançó 'Te recuerdo Amanda' també s’ha convertit en un cant de llibertat. Ha estat versionada en català per Raimon amb el nom de 'Amanda'. 
 

La Bicicleta, Carlos Vives i Shakira
Aquesta setmana comença la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible i Segura, que se celebra a tota Europa del 16 al 22 de setembre. L’objectiu d’aquestes jornades és el de reivindicar les alternatives de mobilitat sostenible i prioritzar-les al transport privat com els cotxes. Els dos grans objectius de la Comissió Europea pel que fa a mobilitat son: eliminar els cotxes amb combustibles dièsel de les ciutats de cara al 2050 i realitzar una transició cap a una logística urbana d’emissions zero en  grans ciutats de cara al 2030. A banda de reforçar el transport públic, es vol promoure el transport compartit.  “Lleva, Llévame en tu bicicleta”, canta Shakira a Carlos Vives a 'La Bicicleta'. Què millor per promoure el transport compartit que escoltar aquest hit? Aquesta setmana anem “En una bici que me lleva a todos lados” i ens oblidem d’agafar el cotxe. 

Llum, foc, destrucció, Super 3

El 19 de setembre de 2010 naixia el canal 3XL, un canal de Televisió de Catalunya que substituïa el Canal 300 i suposava una continuació al programa contenidor juvenil 3xl.cat. El canal va deixar d’emetre l’1 d’octubre del 2012. Malgrat tot, després de campanyes en xarxes socials com @tornada3xl, que en demanaven el retorn, el director de TV3, Vicent Sanchis, va anunciar que tornaria el canal juvenil a la televisió pública catalana com a molt tard el 2021. 
Celebrem la data escoltant “Llum, foc, destrucció” el primer opening de Bola de Drac Z, una de les sèries que emetia el canal. L’intèrpret original de la cançó és Hironobu Kageyama, mentre que en la versió catalana és en Manel Català. 
 

Un bel di vedremo (Madama Butterfly), Maria Callas

París i la història de la música perdien  un 16 de setembre de 1977 a una gran soprano, Maria Callas (2 de desembre de 1923). Nascuda a Nova York i amb arrels gregues és considerada ‘La Divina’ per ser la més famosa cantant d’òpera del període d’entreguerres. Callas començà la seva formació al Conservatori Nacional d’Atenes, ja que va abandonar el barri de grec de Manhattan amb la seva mare, després de que el matrimoni se separés. 
 
Després d’aparicions com a estudiant va començar a fer papers secundaris a l’Òpera Nacional Grega. Ho va fer gràcies a l’ajuda de la seva professora Elvira de Hidalgo qui intentava trobar papers per a la jove cantant. Gràcies a aquestes aparicions va poder ajudar econòmicament a la seva família després dels estralls de la guerra.
 
Cap a l’any 1946 va cantar grans òperes com Turandot a Chicago, La Gioconda a Verona o I Puritani a Venècia que la va consolidar com a cantant a Itàlia. Finalment la Scala de Milà es va rendir a Callas amb l vespri siciliani de Giuseppe Verdi. No obstant, va ser amb Madama Butterfly a Chicago quan va adquirir la reputació de ser una tigressa, el públic continuava aplaudint quan aquesta ja havia acabat l’òpera i estava al vestidor. Maria va ser un monstre de l’escena, una gran soprano i una de les artificis del bel canto. 
 

Main Title from “The Game of Thrones” Soundtrack, Ramin Djawadi
El 20 de setembre és l’aniversari de George R. R. Martin, escriptor i creador de la saga de llibres Cançó de gel i foc, en què es basa la sèrie televisiva Joc de Trons. La saga literària és l’obra més reconeguda i exitosa de l’escriptor. També ha participat en l’adaptació de la sèrie televisiva d’HBO, creada per David Benioff i D.B. Weiss. Ramin Djawadi és el compositor de la banda sonora de la sèrie, que ha estat nominada als premis Grammy. 
 
Si alguna cosa recordem dels capítols de la sèrie és l’obertura, la cançó que donava inici als episodis que esperàvem setmana rere setmana. Les notes del Main Title sonaven mentre vèiem el mapa del món fictici de la sèrie i recorríem The Wall, Winterfell o King’s Landing.