Pau Barbarà combina la seva feina de gestor financer amb la ràdio i el teatre. Va estudiar IBE (International Business Economics) i és el presentador d’El camerino d’Escena 25 a Catalunya Ràdio. Ara també s’ha convertit en el creador del musical Barcelona 24h, representat al Teatre Gaudí.

La butaca és el seu lloc predilecte. Per a Pau Barbarà, seure d’entre el públic, l’ajuda a viure l’obra des de la mirada i la pell de l’espectador. Canvia constantment de posició per veure el musical des de totes bandes. No para quiet, com les càmeres d’una pel·lícula. "He après a fer teatre des de la butaca. És un regal poder veure la funció cada nit des del públic" .

D’aquesta manera, reviu la seva etapa d’estudiant, quan feia Negocis Internacionals a la Universitat Pompeu Fabra. "L’afició pel teatre em ve precisament com a consumidor, era un friqui de les arts escèniques", explica.

Com ha estat estrenar una obra de teatre en temps de coronavirus?
És un suïcidi. Si ho hagués sabut, potser no m’hi hagués posat. Realment, ens ha anat molt bé, atès el context actual. La gent està a casa, per tant, la demanda de continguts ha pujat molt. Sempre fem broma i diem que hem triat el pitjor moment per fer una obra. Aquesta era la meva por, però ha estat un aprenentatge.

Què implica ser un jove millennial en el segle XXI?
A la vida? Moltíssimes coses. Hi ha un sentiment generacional que vivim en una certa buidor, un cert forat d’expectatives. Quan penses que ja tens la vida resolta, t’adones que tens 27 anys i segueixes compartint pis. Més o menys, són aquests els perfils de joves que apareixen al musical. La gràcia és que amb ells s’hi arriba a identificar tothom.

Malgrat la paràlisi de la pandèmia, te n’has pogut sortir.
Sí. Crec que fa 30 anys no hagués sigut tan fàcil que algú com jo, que mai de la vida ha fet teatre, ni tan sols música, estrenés un musical. De cop, vaig començar a sumar gent al projecte, fent entrevistes i audicions per videotrucada. Ens trucàvem, fins i tot, a les 12 de la nit. És el que és interessant de les generacions d’ara. Ens hem entès molt bé a l’hora de muntar aquestes coses. I penso que ara som molt més flexibles.

El fet de ser nadiu digital, t’ha ajudat amb el projecte?
És fonamental, com una assignatura més. No crec que sigui gens referent en això, de vegades em costa i és un esforç que s’ha de fer. La sort és que és relativament divertit de fer-ho. A través de l’Instagram i de YouTube hem penjat continguts de backstage, assajos, tonteries dels actors… I això ens ajuda a promocionar l’obra.

"Encara falta promoció als mitjans per a obtenir resultats reals i satisfactoris"

Les nocions empresarials t’han servit a l’hora de muntar el musical?
Això ha sigut molt útil, certament. M’agrada reivindicar-ho perquè de vegades costa trobar en el sector persones que es dediquin a això. Algú ha d’agafar els números i gestionar aquesta part de les finances. Cal deixar més espai perquè es professionalitzi, perquè serà millor pel sector. La cultura funciona millor amb una visió empresarial.

El confinament domiciliari ha estat una oportunitat creativa o més aviat un bloqueig?
En el meu cas ha estat positiu perquè he sabut aprofitar per llegir molt, descobrir i crear coses que probablement no hagués fet en una conjuntura normal. Per a alguns, en canvi, no ha estat tan beneficiós. Potser tinc una depressió i no estic inspirat, està bé també.

Pau Barbarà, a la Sala Gran 'La Glaca' del Teatre Gaudí. Font: Nora Muñoz

Quina lectura fas de la gestió del govern de la crisi en el sector cultural?
Sort que m’ho pregunteu a mi, perquè ells [els actors] serien més incendiaris. No saps el que vindrà i això inquieta. És complicat i ningú té una recepta màgica, però el cert és que no hem rebut cap ajuda des de les institucions. Entenc la situació, però crec que hi ha hagut més estratègia que no pas sentit comú. Perquè, al final, quanta gent s’ha contagiat en concerts i teatres? Ens podem mantenir oberts, doncs. Que igualment és al 50% i també costa.

Hem vist el Pau Barbarà de la ràdio, de l’escena i fins i tot de les finances. Amb quin perfil et sents més identificat?
Tots alhora! Dedico mitja jornada, als matins, per treballar a les start-ups. M’agraden totes les feines a què em dedico; m’ajuden a trobar equilibri i continuaré així, sempre que tingui possibilitat de combinar-ho tot. Aquesta qüestió, si me l’haguéssiu plantejat en una altra època, no us hauria pogut respondre. La clau ha estat veure que pot encaixar tot alhora. Potser existeix una mica de tabú en la generació de més grans, dels nostres pares, que potser no entenen com puc fer tantes coses i que puguin funcionar. No m’he hagut d’amagar, al contrari, se m’ha valorat molt aquest perfil tan divers.