Pau Gasol ha anunciat aquest dimarts en roda de premsa al Liceu de Barcelona, la decisió presa respecte el seu futur: “Em retiraré del bàsquet professional, és una decisió meditada, que imagino que ja veníeu suposant”. Així ho ha sentenciat el crac català després de molts agraïments i d’explicar el context i les circumstàncies que l’han portat a tancar aquesta etapa plena d’èxits.

La compareixença estava prevista que comencés deu minuts abans de dos quarts de sis de la tarda, però no ha estat fins tres quarts que Gasol ha arribat a l’escenari. Després de saludar als presents, amb una òpera de Maria Callas i Carlo Bergonzi de fons ambientant la sala, s’ha acomodat a la cadira alta, davant d’una lona amb una foto seva obrint els braços, ja significativa, i ha deixat anar un “Bueno”.

Primer ha agraït a tothom ser-hi, a més en “un lloc molt especial per a mi”, ha especificat. Després ha volgut explicar com han estat els darrers mesos, per aclarir “a nivell emocional com ha estat”, arran de la decisió d’operar-se el peu per la fractura a l’escafoides el maig del 2019. “Aquesta lesió és de les més complicades de recuperar-se, però tenia el desig ambiciós de poder jugar en sis mesos, que en el seu moment ens van dir que era possible”.

Malauradament, Gasol va haver d’afrontar una línia de fractura en l’altre os, “un cop molt dur”, que, després d’avaluar amb el seu equip mèdic i professional van decidir combatre mitjançant una teràpia experimental. “Jo pensava en esperar per poder tornar a jugar però molts doctors no les tenien totes, amb gairebé 40 anys es complicava més”. Tot i així, el jugador blaugrana, tal com ho ha demostrat al llarg de la seva carrera i així ho ha dit, és una persona de reptes: “Em venia de gust lluitar per l’improbable, tenia la il·lusió de poder jugar davant de la meva nena, l’Eli”.

El gran dels germans s’ha mostrat molt agraït amb la feina del seu fisioterapeuta, en Joaquín, així com també amb el recuperador Marc Guillet i amb Raúl López, excompany i amic seu que tant el va ajudar durant el seu procés d’adaptació a la pista. També a una persona molt especial per ell, Pepe Casal: “Vam treballar quasi deu anys junts, des que jo era un tirillas”, ha dit amb un somriure còmplice.

Després dels preàmbuls ha començat a dirigir les seves paraules cap al que seria la seva retirada definitiva del món del bàsquet professional. “He arribat al punt de tranquil·litat dins de la incertesa de si la meva carrera havia acabat o no”.

Gasol ha dit que feia mesos que estava en pau, però alhora amb la il·lusió de fer una cosa diferent, i excepcional. Inquietud que es va resoldre amb el fitxatge a la plantilla del Barça, però que admet, “la veritat és que no estava tampoc entre els meus plans.” Vull agrair-los -al Saras i al Juan Carlos- per donar-me aquesta oportunitat, van ser mesos molt especials, entrant al març i a l’abril jugant el primer partit. Vaig arribar molt content i ha estat una etapa de les més boniques”, ha dit.

També ha expressat que Juan Carlos, company de pista, tant a la selecció, com al Barça i a Memphis durant un temps, el va obrir entendre el significat d’amistat. Agraïments dedicats també al que ell ha anomenat  “la família”, els seus companys de selecció: “Al final no vam aconseguir la medalla que tots volíem, però simplement poder jugar ja va ser un èxit”. Aquestes han estat les paraules abans d’anunciar que posava punt i final a la seva carrera com a jugador de bàsquet.

Els motius de l'adéu

Els arguments han estat diversos. “S’ha de canviar de marxa, saber disfrutar”, ha dit. Però la forma física i les dificultats amb la lesió han estat la culminació de la seva vida com a jugador. “Una de les coses que volia era acabar jugant i disfrutant, no amb operacions i muletes, estic molt agraït a tots els que heu contribuït a que això fos realitat, retirar-me a club on vaig debutar als 18 anys, guanyar una lliga i poder jugar amb els meus companys de selecció”, ha repetit, aquesta vegada entre llàgrimes i amb les emocions a flor de pell.

Paraules que han estat respatllades pels aplaudiments unànimes de tota la sala.

És evident que amb una carrera com la de Gasol, el ja exjugador s’ha creuat i ha treballat colze a colze amb moltes persones. “He d’estar molt agraït”. L’ex grizzly ha manifestat que “res a la vida és important i rellevant si no és amb el teu equip”, i ha agraït profundament al seu germà Marc la seva passió: “Poder competir junts em va motivar, la teva capacitat de superació, el teu cor Marc, ha sigut sempre molt especial”.

Així ho ha transmès, amb una intensitat que s’ha mantingut fins al final, quan s’ha referit a la seva família. “Mai us podré agrair prou tot el que heu fet per mi, gràcies Mama, Papa, Marc, Adrià, Cristian, Naiara, els fills. La família ho és tot i nosaltres hem tingut molta sort de tenir-vos com a pares”.

El moment més emotiu, però, ha estat quan Gasol ha mencionat a Kobe Bryant. “M’agradaria molt que estigués aquí”, ha dit , amb un fil de veu, trencada per les llàgrimes. “La vida és molt injusta i el trobem molt a faltar, tant a ell com a la seva filla Gigi. Ell em va ensenyar a ser un líder, a ser millor competidor, i el que significava realment ser un guanyador. Sempre l’he considerat un germà gran”. 

Ara, la llegenda del bàsquet diu que vol “tornar-li a l’esport” tot el que aquest ha fet per ell. Essent membre del Comitè Olímpic, ambaixador del Barça -posició que ha dit, per ell és molt important-, membre de l’Associación del Deporte Español (CADE), fer de la seva acadèmia de bàsquet cada any una de millor i tenir més temps per focalitzar-se en projectes cooperatius.

És ambaixador d’UNICEF des de l’any 2003 i ara, pensa “en tenir més temps” per focalitzar-se en programes d’urgència com són les necessitats de la infància arreu del món, en temes de nutrició: “Tan de bo a Espanya hi hagi un pla contra la obesitat infantil, aquest és un dels grans projectes que volem dur a terme”.