En Pau Morales (Vilassar de Dalt, 1994) és el candidat número onze per Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions de Parlament el 14F. En Pau milita des dels 16 anys al Jovent Republicà de Vilassar de Dalt, que va fundar juntament amb uns amics. Durant els últims dos anys ha exercit com a portaveu nacional de l'organització i finalment, ara que ja ha acabat la carrera, ha decidit fer el pas a la política institucional.

Quina és la proposta dirigida als joves més important d'Esquerra Republicana?
Creiem que hem de fomentar l'habitatge públic. En la problemàtica de l'habitatge s'ha de seguir el camí que s'està seguint de pressionar els grans tenidors i d'una major regulació. Les administracions també han de fer una política de promoció de l'habitatge públic, que mai deixi de ser públic. Per fer això, dels 1.000 milions d'euros per l'habitatge que proposa Esquerra, partint de 350 al pressupost de la Generalitat, volem blindar una part dels recursos per destinar-los a habitatge pels joves.

Parlant de les possibilitats d'emancipació dels joves, teniu alguna proposta concreta?
L'emancipació pivota sobre elements que són l'habitatge, el treball, sobre el que creiem que s'han d'evitar més retallades socials, guanyar drets, derogar les reformes laborals... Això, en paral·lel del foment de llocs de treball de qualitat en sectors com la sostenibilitat del parc d'habitatges actual, economia digital, el sector agrari i la nova industrialització. L'últim element és l'educació, que ha de ser pública i de qualitat per a tothom. Això passa per una formació professional dual molt vinculada al territori que permeti prestigiar-la i una universitat en la qual no hi hagi barreres d'accés econòmiques ni per causa de les desigualtats d'origen. Per això proposem un sistema de beques salari, perquè l'únic obstacle no és el preu de la matrícula de la universitat.

Com veus l'alternativa de l'okupació?
Crec que la majoria de gent està més a prop d'ocupar que de ser ocupada. Crec que les institucions han de donar respostes a la gent. Quan les institucions no donen respostes, llavors evidentment la gent s'autoorganitza perquè hi ha unes urgències socials. El que no faré mai és assenyalar el resultat d'aquesta lluita per solucionar les emergències socials, sinó que el que intentaré és que les institucions puguin donar respostes. En el país que jo imagino, no caldrien ocupacions perquè tothom tindria garantit el dret a l'habitatge, però som lluny, encara.

Què creus que és el que poden aportar els joves a la política catalana?
Nosaltres som una part de la societat i és molt important que tinguem veu. Malauradament som el col·lectiu més vulnerabilitzat segons ens diuen les dades i acabem sent infrarepresentats. De la mateixa manera que és important que hi hagi gent de diversos orígens, que hi hagi una representació paritària de gènere i que hi hagi gent de diferents generacions també és molt important. Només som un 15% de la societat catalana, però la implicació social de molts joves està per sobre de la mitjana de la d'altres segments de la societat.

"En el país que jo imagino, no caldrien ocupacions perquè tothom tindria garantit el dret a l'habitatge, però hi som lluny, encara"

Quina importància dona ERC als polítics de menys de trenta o trenta-cinc anys? Hi ha quotes per a polítics joves a les llistes del partit?
L'acord que tenim és que sobre les qüestions de joves qui té l'última paraula som nosaltres, tot i que Esquerra Republicana en general és una candidatura jove en la seva composició. Les llistes han de visibilitzar un projecte compartit. Hi som més enllà dels acords, perquè els joves han de ser protagonistes d'aquesta etapa que volem obrir, independentista i d'esquerres.

Què és el que fa Esquerra per atreure els joves que potser no estan tan implicats en la política?
Esquerra intenta oferir propostes i solucions als problemes del dia a dia de la ciutadania sense renunciar als valors històrics del partit. Per a mi la millor política per interpel·lar als joves és rebaixar el 30% de les taxes universitàries o situar prioritats en l'àmbit de la salut com la salut emocional, reclamar el dret a vot a partir dels 16 anys... Esquerra sempre ha lluitat per totes aquestes qüestions. Aquesta coherència entre el que proposes i el fas després crida molt l'atenció dels joves, perquè és una política valenta i que ha anat millorant aspectes de la vida.

 

Creus que hi ha prou presència jove en general al Parlament?
Malauradament no tots els partits situen els joves amb la mateixa filosofia que ho fa Esquerra Republicana. Com a joves fem una aportació política sense la qual no s'entendria el projecte republicà. Els joves tenim coses per dir i per aportar que són diferents perquè la nostra perspectiva és una altra. Potser no tenim l'experiència que et fa pensar les coses dues vegades, però això et permet innovar o potser abordar problemes d'una altra manera.

Creus que els partits independentistes han de fer un esforç extra pel desencantament amb el projecte d'autodeterminació?
La gent jove no són un ens aïllat de la societat. Crec que si el projecte d'independència s'explica sobre la base d'un procés d'acumulació de conquesta de drets, tindrà tots els joves al seu costat. Si només serveix per canviar banderes i seguir amb les desigualtats i el model de país que teníem, probablement els joves pensaran que podrien destinar les seves energies a altres qüestions.

"Els joves tenim coses per dir i per aportar que són diferents perquè la nostra perspectiva és una altra"

Hi ha por que el vot independentista es desviï cap a partits com el PSC o els Comuns, que també intenten promoure polítiques socials?
Jo no tinc por del que vota la gent, al contrari. Com més cops voti la gent més nivell de democràcia tindrem i la realitat és que ningú està aportant un projecte alternatiu a l'independentisme. Voldríem que els altres presentessin una proposta per al nostre país, per confrontar les propostes diferents i votar-les. Fins ara les opcions no independentistes no ens estan fent propostes de país, només s'oposen a la nostra.

Es contempla pactar amb formacions independentistes de dretes o amb formacions més socials no independentistes com Podemos o el PSC?
L'Oriol Junqueras diu que som el soci de govern més fiable del poble de Catalunya. Amb qui volem acordar és amb els ciutadans de Catalunya, i ens presentem a les eleccions per treure majoria absoluta. Tenint aquesta proposta d'independència i canvi social en ment, intentarem arribar a acords amb les forces que més s'hi acostin. Descartem el PSC, perquè creiem que no només s'ha oposat a la independència i ha avalat la repressió sinó que representa una opció conservadora, que ha estat en contra de la regulació dels lloguers i que no ha derogat les reformes laborals ni la llei mordassa. Nosaltres volem arribar a acords amb aquella gent que ens permeti avançar cap a la independència i cap a la justícia social, i això voldrà dir en el camp independentista que si amb les esquerres ja hi ha prou, molt millor.

I ara toca respondre el nostre test final en aquesta sèrie d'entrevistes electorals... Preparat?

Quin és l'últim llibre que t'has llegit?
Homenatge a Catalunya, de George Orwell.

Sèrie a la qual t'hagis enganxat més?
Joc de trons, soc de clàssics.

Cafè, cervesa o aigüeta?
Quan porto molts cafès, passo a l'aigua.

Un personatge històric al que admiris molt.
Francesc Macià.

A quina discoteca sorties més de festa abans de la pandèmia?
Acostumava a anar a Clap.

Amb quin polític no afí aniries a sopar? 
Amb algun que tingués un bon gust per l'àpat, que així com a mínim aprofitaria l'estona. 

El ridícul més gran que hagis fet mai...
Un cop, a classe, mentre corregíem els exàmens dels companys, anava cridant el nom del qual em tocava corregir i el tenia jo.

A quina comarca no viuries?
Intentaria no haver de marxar de la meva, el Maresme.

Què et fa més por: una PCR positiva o parlar al Parlament?
Un resultat de PCR positiu, sobretot pel meu entorn familiar.

Només em saltaria el confinament municipal per….
Per alguna causa de força major o la resta d'excepcions decretades pel PROCICAT.