Parlem amb l'activista bielorús exiliat a Catalunya, Pavel Kirylionak, sobre la situació política que viu el país en aquests moments
Publicat el 14 d’agost 2020

Després de les eleccions presidencials a Bielorússia aquest diumenge, els ciutadans opositors del règim de Lukaixenko van sortir al carrer indignats per la victòria del president que es troba al poder des de 1994. La protesta inicialment pacífica va acabar amb fortes càrregues policials per tal de dispersar els manifestants. D’altra banda, la candidata a la presidència bielorussa i abanderada de l’oposició unificada, Svetlana Tikhanóvskaia, va anunciar aquest dilluns que no reconeixia els resultats dels comicis perquè considera que hi ha hagut frau electoral. L'opositora bielorussa, finalment, s'ha refugiat a Lituània aquest dimarts.

Pavel Kirylionak, activista bielorús exiliat a Catalunya

Enmig d’aquesta crisi política, parlem amb Pavel Kirylionak. Bielorús d’origen, viu exiliat a Catalunya des de fa 10 anys. Va haver de marxar del país de jove, quan era estudiant, perquè participava a les protestes. Es defineix com “una mica activista amb els bielorussos de Catalunya” amb qui, a vegades, organitza alguna manifestació.

Hi ha xifres de quanta gent hi ha ferida?
És una mica complicat perquè aquest dilluns a tot el país de Bielorússia estava tallat l'Internet des de feia dos dies. La connexió és pràcticament inexistent. Amb el tema dels ferits i detinguts, la informació no la tenim assegurada perquè el règim, la policia, no la dona. Jo crec que es pot parlar de diversos milers de detinguts, diuen entre 3.000 i 5.000 a tot el país; centenars de ferits, dels quals alguns han estat molt greus; també parlen d'un o dos accidents mortals, tot i que no estan confirmats. La policia nega que algú morís com a resultat d'aquestes protestes, però hi ha fotos i els bielorussos diuen que podria tractar-se de dues morts.

Manifestants  amb la bandera que simbolitza l'oposició al règim d'Aleksandr Lukaixenko. MARINA SEREBRYAKOVA

La manifestació va començar amb ànims pacífics i va derivar cap a enfrontaments més violents?
Segons el que sabem, l'actuació de la gent majoritàriament era molt pacífica. Alguns aldarulls violents eren molt puntuals. L'actuació de la policia sí que era molt violenta, una brutalitat total. Pel que fa a les detencions, sí que podríem parlar d'alguna mena de violència; però, en general, la protesta era molt pacífica, tant al principi com al final.

No és la primera vegada que després de les eleccions presidencials els votants surten al carrer a manifestar-se.
No, no és la primera vegada. De fet, és una cosa normal després de cada elecció presidencial a Bielorússia, sense comptar la primera vegada en què Lukaixenko va ser escollit president l'any 1994. Després d'aquest any, totes les eleccions han estat manipulades i cada vegada hi ha hagut alguna mena de protesta, tot i que algunes vegades més que d'altres. No es pot comparar amb la magnitud de la nit de diumenge.


"Lukaixenko va ser escollit president l'any 1994. Després d'aquest any, totes les eleccions han estat manipulades i cada vegada hi ha hagut alguna mena de protesta"


Per què creus que aquesta vegada és diferent?
Per diverses raons. La gent té molta paciència, però vint-i-sis anys d'una mateixa persona al govern ja és difícil aguantar. El president, cada any, fa coses que a la gent no els agrada. Aquest any, la posició de Lukaixenko respecte la Covid-19 ha estat una de les raons. La seva posició era una mica ignorant: "no hi ha problema, això no existeix", una mica a l'estil de Trump. Una altra cosa és el canvi de la política d'informació. Lukaixenko controla la televisió, els diaris, és a dir, els mitjans tradicionals. Abans, això era prou per controlar la gent, però ara la cosa ha canviat. Ara hi ha més gent que llegeix canals de Telegram que miren la televisió estatal. Així, l'autoritat ja no controla informàticament la població.

Manifestants fugen de la policia antidisturbis durant les protestes als carrers de Minsk, Bielorússia. TATYANA ZENKOVICH

Molts dels que van sortir al carrer diumenge a la nit no havien protestat mai. Creus que pot ser la fi de Lukaixenko o només un sot més del seu règim?
Jo diria que per a la majoria de la gent que va protestar diumenge, va ser la primera protesta de la seva vida. La societat, aquest últim any, ha canviat moltíssim. Jo sempre tenia aquest interès amb els temes polítics, però a la majoria de gent no li interessava la política i, avui dia, són més activistes i tenen més indignació que jo. Es va produir un canvi brutal, una quantitat enorme de gent, de sobte, es va polititzar molt. Però bé, per a ells, és la primera vegada que protesten, no són l’oposició habitual.


"Per a la majoria de la gent que va protestar diumenge, va ser la primera protesta de la seva vida"


Per què la gent s'ha polititzat més? Només és degut a la crisi de la Covid-19 o hi ha algun factor que hagi potenciat que siguin més partícips de la política?
La Covid-19 ha estat una de les coses. Les xarxes socials i la manera com la gent busca la informació n'ha estat una altra, però també la caiguda del nivell de vida. Els problemes econòmics cada any són més complicats. Lukaixenko sempre ha pogut mantenir un nivell econòmic més o menys digne, però, en els últims anys, tenim molt menys suport de Rússia, per exemple. Això es nota. La majoria de la població, econòmicament, viu d'una manera molt dolenta.

Això pot esdevenir com el Maidan d’Ucraïna, on l’extrema dreta va acabar capitalitzant el moviment de protesta?
És diferent. Molta gent fa aquest paral·lelisme, però jo diria que som un altre país en una altra situació. Tenim certes similituds, però moltes coses no les podem ni comparar. En el nostre cas, la maquinària repressiva és molt més forta comparada amb Ucraïna. Ucraïna, a l'època del Maidan, era un règim híbrid entre democràcia i autoritarisme. Hi havia partits polítics de l'oposició al Parlament i jutjats més o menys independents. En el cas de Bielorússia, és una dictadura total, no tenim ni oposició i tot el sistema de poders està controlat pel president. És una situació totalment nova per a Bielorússia.

Bielorussos que viuen a Ucraïna es manifesten en contra del resultat dels comicis un dia després, davant l'embaixada bielorussa a Kiev (Ucraïna). EFE/EPA/SERGEY DOLZHENKO

Putin ja ha reconegut els resultats oficials. Té recorregut la protesta si Lukaixenko té el suport de Putin?
És una altra diferència de la situació bielorussa amb la d'Ucraïna. En el nostre cas, la protesta no és contra Rússia, com passava a Ucraïna, ni prorussa. Es tracta d'una cosa interna, el factor de Rússia no té tanta importància com a Ucraïna. A les regions de l'oest d'Ucraïna són molt antirussos i a l'est, prorussos. En el nostre cas, el factor de Rússia no és tan important. No crec que el que va dir Putin importi a tanta gent. És més una protesta del poble contra el president; no és ni contra Rússia ni prorussa, ni contra Europa ni proeuropeista. Aquests factors internacionals no importen tant a la gent.


"És més una protesta del poble contra el president; no és ni contra Rússia ni prorussa, ni contra Europa ni proeuropeista"


Serà Bielorússia un nou motiu de fricció entre la Unió Europea i Rússia? Lukaixenko havia fet un gir cap a Europa?
Sí, la situació cèntrica del país entre Rússia i Europa sí que té molt d'interès. De moment, no veig cap mena d'influència tant de Rússia com de la Unió Europea. En el futur podria ser, ara mateix, no.

Els fets d’aquesta nit passada, empenyen a una apertura del règim o al contrari, el faran encara més repressiu?
Segurament hi haurà més repressió, el règim està molt més trencat que abans. Ara, l'autoritat bielorussa està totalment aïllada, no té socis perquè va perdre el suport de la població del país. Amb Europa sempre han tingut unes relacions molt complicades i ara la relació amb Rússia tampoc és tan bona com abans. És una isolació total. Jo crec que l'única manera, per a Lukaixenko, de continuar al poder és que cada vegada sigui més repressiu. Els únics suports que té el president en aquests moments són la policia i els militars.

Línia policial a la manifestació de diumenge. EFE/EPA/YAUHEN YERCHAK QUALITY REPEAT

Creus que és correcte utilitzar l'argument de Bielorússia com a país postsoviètic com s’està fent? Això pot causar l’error de vincular el que està passant avui dia amb un període que no hi té res a veure?
Sincerament, setanta anys de l'època soviètica són molts anys i la meva generació i la generació més gran que jo som productes d'aquest període, això és veritat. Però, si mirem altres països del món avui en dia,  que tenen problemes molts similars amb règims poc democràtics, els podem trobar a tot el món i no només a l'espai post-soviètic. Alguna connexió segur que hi ha, però jo no diria que fos la principal.

Estats Units contribuirà a la prolongació d’aquesta situació per fer caure Lukaixenko? Quin paper pot tenir en aquest conflicte?
Estats Units amb el problema del règim bielorrús sempre tenen la posició molt recta, sempre fan més pressió que els països d'Europa des de fa dècades. Primer de tot, Estats Units no tenen tanta influència en aquesta regió dels països d'Europa de l'Est, és una mica exageració dir que els Estats Units controlen i influencien molt la política post-soviètica. En l'època de Trump, quan la política internacional és molt més isolacionista, on no intenten controlar tant el que està passant a fora com abans, no crec que sigui un factor important.

Manifestants ataquen un autobús amb oficials de la policia dins durant les protestes després de les eleccions, diumenge passat a Minsk. EFE/EPA/MARINA SEREBRYAKOVA

Com pot acabar la situació? Quin paper pot jugar Tikhanóvskaia?
És complicat. Fa tres mesos ningú sabia qui era Tikhanóvskaia, és una jugadora totalment nova que no sabem que farà, no és ni política i ho admet: "no soc política, estic aquí per les circumstàncies, no voldria estar aquí en aquesta posició". Per a mi, ja va fer més que el que pensava que faria. És una dona que sempre feia de mestressa de casa, i ara està en una situació molt complicada. Molta gent espera que ella sigui la líder d’aquesta protesta, però jo crec que això no és tan important. El moviment de protesta bielorús no necessita líder, ara a la majoria de gent no li importa qui sigui el líder, el més important és que hi hagi un canvi de president i després ja podrem parlar de qui serà el proper líder.


"El moviment de protesta bielorús no necessita líder, ara a la majoria de gent no li importa qui sigui el líder, el més important és que hi hagi un canvi de president"


Com ho està vivint la gent? Creus que les protestes continuaran els pròxims dies?
Per a la majoria de gent això és una cosa totalment nova. Per això és molt complicat fer qualsevol tipus de previsió. Segurament alguna gent tornarà a sortir. Quanta gent? No ho sé. Per a mi va ser una sorpresa enorme veure quanta gent va sortir ahir, perquè el règim va fer tot el possible per prevenir aquesta sortida de gent a la protesta. Des del matí, tot Minsk estava ple de cotxes oficials i militars, semblava un estat d’alarma militar o de guerra. No obstant això, la gent va sortir però sense armes, ni res per fer una protesta pacífica. Durant l’actuació policial, a cada hora venia més gent. Més detencions, més gent venia. Jo crec que ara la protesta continuarà però de quina manera i amb quin estil és complicat.

La gent està molt indignada a tot el país, no només a la capital, sinó a les províncies. Això és molt diferent de les protestes d’abans. Abans, a les eleccions de 2010 o 2015, les protestes sempre centraven el gruix a la capital i no a les províncies i ara, en canvi, surt més gent a les províncies que a la capital. Això és una senyal que tota la gent està molt indignada. Com faran sortir aquesta indignació? No ho sé, és una pregunta. Ara es parla d’una vaga general a les fàbriques, és una de les opcions.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —