"La pena no ens la demanen a nosaltres, sinó al conjunt d'estudiants del nostre país"
Publicat el 02 de setembre 2020

Ahir va fer dos mesos que es va fer públic que la Fiscalia demana 8 anys i mig de presó i 11.400 euros de multa a 13 joves que es van manifestar el 2 de març del 2017 en el marc d'una vaga general per exigir la rebaixa del 30% de les taxes universitàries. Se'ls acusa de provocar desordres públics i danys i d'actuar "de comú acord i amb evident intenció de causar el deteriorament del mobiliari públic i urbà, posant en greu perill el desenvolupament quotidià de la vida ciutadana". 

En total, doncs, es demanen més de 111 anys de presó i 130.000 euros de multa a 13 persones, aleshores militants del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), qui havia convocat la manifestació, per llançar ous i pintura, cremar un contenidor i trencar uns vidres. Alerta Solidària, l'organització antirepressiva de l'esquerra independentista, és la defensa d'aquests joves i també d'altres encausats del grup de suport La Pública a Judici, que reuneix els casos d'estudiants represaliats per manifestar-se per la universitat pública.

La Tània i l'Hug (noms ficticis) són dos d'aquests 13 joves. La primera va ser detinguda el 8 de maig del 2017, dos mesos després de la vaga, amb dos companys més, i el segon va ser citat a finals del 2019 perquè el seu cas i el d'un altre company havien quedat traspaperats. "Sí que és cert que els Mossos es van presentar dos cops a casa meva però no em van pillar mai", explica ell al Diari de Barcelona.

La Tània recorda el 2 de març del 2017 com un dia intens: "fer feina, fer passa-classes informant a la gent de la vaga i la manifestació, que va ser molt cansada perquè era un trajecte llarg, però va estar tranquil·la". L'11 de maig del mateix any hi havia convocada una altra manifestació que també exigia la rebaixa de les taxes universitàries i ella creu que algunes van ser detingudes uns dies abans "per desmobilitzar l'estudiant i crear por dins nostre perquè no es fes la manifestació o hi hagués una jornada de lluita més light". 

"Papa, mama, hi ha un fiscal que em demana 8 anys i mig de presó per manifestar-me"

Va ser el juny d'aquest any quan van saber les penes que els demanava la Fiscalia. Després de reunir-se amb els advocats d'Alerta Solidària, que els van tranquil·litzar i els van explicar la situació, van decidir fer-ho públic a principis de juliol. "A l'inici va ser una mica alarmant, que de cop un dia et despertes i et diuen 'Ei, mira, que et poden caure 8 anys i mig de presó' i et comença a tremolar tot el cos", explica la Tània.

"Els que participem en causes polítiques sempre tenim gent al nostre entorn que està represaliada o té causes pendents però sempre ho veiem com una cosa que pot passar als altres", diu l'Hug, que afegeix que "quan la repressió pica a la porta de casa teva impacta bastant". Tot i així, tots dos han notat l'escalf del seu entorn, que en general està bastant polititzat i ha comprès molt bé la situació. "Al final, si tens una xarxa que et pugui donar suport, tens més forces per tirar endavant", comenta l'Hug.


"Si hi ha una sentència absolutòria no aniran a presó, d'acord, però ja hauran estat 4 o 5 anys amb l'espasa de Dàmocles a sobre"


Els dos coincideixen en què el moment més difícil va ser explicar-ho a la família. "Jo en el meu cas ho vaig explicar als meus pares i els dos s’ho van prendre prou bé perquè els vaig intentar tranquil·litzar una mica", recorda la Tània. "Clar, tu et presentes un dia i dius 'papa, mama, hi ha un Fiscal que em demana 8 anys i mig de presó per manifestar-me', llavors la reacció és de ràbia i de no entendre les coses", diu l'Hug. 

Malgrat ara mateix la causa no els ha perjudicat a nivell acadèmic o laboral, la Tània confessa que està preocupada per si això pot arribar a afectar la seva carrera professional, perquè a més està estudiant Dret. L'Hug, per la seva banda, està espantat per si finalment queda una pena molt petita que el condicioni a l'hora de seguir mobilitzant-se en el futur. A més, també li fa por que el fet que es persegueixi la gent jove causi la seva desmobilització: "la pena no ens la demanen a nosaltres, sinó al conjunt d'estudiants del nostre país".

"Ha hagut alguna ordre per elevar les penes per les persones implicades en moviments socials"

Eduardo Cáliz, un dels advocats d'Alerta Solidària que porta el cas, explica al DdB que el fet que la petició de penes hagi coincidit amb l'estiu i amb la Covid-19 no és casualitat. "La Fiscalia ha aprofitat aquests mesos de suspensió de l'activitat per fer escrits d'acusació de temes sobretot polítics i tots han seguit un patró d'actuació bastant semblant: escrits amb una redacció molt extensa i amb una petició de pena molt alta". 

L'advocat creu que ha existit "alguna ordre per elevar les penes a les persones implicades en moviments socials", ja que, tot i que "la petició de pena sempre per als moviments socials sempre ha estat molt elevada", assegura que en l'última dècada han augmentat molt més. Segons Cáliz, l'objectiu de la Fiscalia és molt clar: assegurar-se que les persones que han participat en manifestacions o militants políticament tinguin un càstig passi el que passi al judici.

Manifestants baixant el carrer Pelai el 2 de març de 2017. Foto: ACN.

"Si hi ha una sentència absolutòria no aniran a presó, d'acord, però ja hauran estat 4 o 5 anys amb l'espasa de Dàmocles a sobre", apunta Cáliz. Ell anomena aquest tipus de càstig "pena de banqueta" i assegura que atempta directament contra el dret a la pressumpció d'innocència, ja que "una persona que és innocent no pot tenir un càstig previ al judici". 

L'advocat d'Alerta Solidària certifica que "s'està utilitzant d'una manera el dret penal" com no es faria en un cas convencional. Posant l'exemple que els fets dels quals se'ls acusa, com són cremar un contenidor, trencar uns vidres i fer unes pintades, tinguessin lloc a la sortida d'una discoteca un dissabte a la nit, explica que només es demanaria una pena multa en cas que es detingués els causants, mentre que a aquests joves els demanen 8 anys i mig de presó, a part d'una sanció econòmica. "Aquesta és la diferència que ens porta un cas polític o un cas de dret penal ordinari", diu Cáliz.

"Es busca que la ciutadania vegi com un problema fer ús d'un dret fonamental com és el dret de manifestació"

Al comunicat que La Pública a Judici, el SEPC i Alerta Solidària van difondre l'1 de juliol, quan es va fer pública la petició de penes per aquests 13 estudiants, aquestes organitzacions denunciaven irregularitats al procés, com ara el fet que tots estiguin al mateix sac i no s'individualitzin els càrrecs. Sobre això, Eduardo Cáliz subratlla en primer lloc el fet que el Ministeri Fiscal ha buscat agreujants pels fets que no buscaria en altres casos, com són el d'incendi i bé de domini públic en el cas del contenidor, per exemple.

En segon lloc, apunta que la Fiscalia no té proves que els 13 encausats duessin a terme aquests actes amb tots els agreujants que esmenta. "El primer que ha de demostrar el Ministeri Fiscal és que les persones que ell acusa han comès els delictes que ells diuen que han comès i, per demostrar-ho, el primer que cal és individualitzar la conducta de cadascú, perquè sinó el jutge no pot saber si han participat o no", diu Cáliz. Així doncs, com que no queda individualitzada l'acció concreta de cada acusat ni del que s'acusa a cadascun, el jutge no hauria de poder condemnar-los. 


"El que sí tenim des d’Alerta Solidària és la certesa que existeixen arxius amb contingut polític i identificacions de la militància de l’esquerra independentista"


D'altra banda, el text d'aquestes tres entitats també denunciava seguiments previs als joves encausats. Després de la manifestació, alguns d'ells van ser seguits des de casa a la universitat, anant en tren o en metro i, fins i tot, a través de les xarxes socials, tal com diu la Tània. "No és només un seguiment polític pel fet d'haver participat en una manifestació o en un moviment estudiantil, sinó que et fan un seguiment personal", comenta. 

L'Hug posa l'accent en els recursos que el Cos de Mossos d'Esquadra destina a "aquest tipus de persecució política a joves estudiants", ja que a més, com explica l'advocat, en aquest cas no tenen cap tipus d'utilitat. Els seguiments no són il·legals i no van envair la vida privada dels joves, però Cáliz assegura que són "gratuïts" ja que els Mossos ja els tenien identificats. Així, una vegada més "es busca que la ciutadania vegi com un problema fer ús d'un dret fonamental com és el dret de manifestació".

"El que sí que és molt preocupant és què fan els Mossos d’Esquadra amb allò que no està a l’atestat", destaca l'advocat d'Alerta Solidària, ja que s'hi s'ha fet un seguiment no poden tenir la certesa que altres informacions constin en documents que ells no tenen. "El que sí tenim des d’Alerta Solidària és la certesa que existeixen arxius amb contingut polític i identificacions de la militància de l’esquerra independentista, i aquests arxius estan determinantment prohibits per la llei", afirma Cáliz, que es mostra preocupat per si aquests seguiments han pogut "inflar aquests arxius polítics". 

"Estem represaliats per un acte col·lectiu i col·lectivament ho encararem"

Un cop presentats els escrits d'acusació i defensa, ara esperen que l'Audiència Provincial de Barcelona senyali data i hora pel judici, que preveuen durarà diversos dies. Mentrestant, amb l'ajuda del grup de suport de La Pública a Judici estan preparant campanyes per recollir diners per poder afrontar els 130.000 euros de multa total, en cas que la pena es faci efectiva, i també els gastos del judici. "Estem represaliats per un acte col·lectiu i col·lectivament ho encararem", assegura l'Hug.

L'inici del nou curs universitari és encara força incert i la Tània creu que la Covid-19 marcarà les mobilitzacions estudiantils dels propers mesos. "El fet de no poder anar a la universitat, ens fa plantejar-nos un escenari totalment nou i reflexionar sobre com fer la lluita estudiantil de manera virtual". Tot i que estan contents que finalment el Govern aprovés la rebaixa del 30% de les taxes universitàries, tal com ells reclamaven a la manifestació del març del 2017, creuen que no és suficient. "Per a mi l'objectiu és que realment la universitat arribi a ser totalment gratuïta, que tothom hi pugui accedir", diu la Tània.

De fet, ella es mostra enfadada, d'una banda pel fet que se'ls vulgui condemnar per exigir una demanda que finalment s'ha aprovat, i per l'altra perquè el Govern no ha fet menció "a totes les mobilitzacions que ha hagut darrere" per aconseguir-ho. "De dir, "Ei, mira què bons que som, ho fem pel país" i és mentida, s'estan rebaixant les taxes perquè hem estat el moviment estudiantil i molta més gent darrere any rere any, mobilització rere mobilització", es queixa l'estudiant. 

Sobre l'opinió que tenen ara de la Justícia i els cossos policials després de saber que els volen condemnar a 8 anys i mig de presó i a 11.400 euros de multa, afirmen que no ha canviat gaire respecte la que tenien abans. "Nosaltres busquem la victòria per una banda i ells el que busquen és mantenir el seu statu quo i, per tant, ens intenten esclafar de totes les maneres possibles", conclou l'Hug. 

Joves manifestant-se a Via Laietana el 2 de març de 2017. Foto: SEPC.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —