Qualsevol aficionat als esports gaudirà de valent aquets any 2022. S'hi concentren les millors competicions de molts dels esports més populars del planeta. La Covid hi ha posat de la seva part, perquè bastants esdeveniments dels 9 seleccionats s'haurien d'haver celebrat l'any passat, però es van ajornar per raons sanitàries.

Gairebé cada mes, a un indret diferent del planeta, s'hi posaran tots els focus perquè els millors atletes llueixin la seva disciplina i competeixin per proclamar-se campions. Això sí, amb una influència cada vegada major dels petrodòlars, que absorbeixen les millors cites cap els estats del Golf Pèrsic i maquillen tiranies i societats antidemocràtiques i opressives. 

Clica en qualsevol dels 9 esdeveniments per anar-hi directament: Rally Dakar | Copa d'Àfrica de Nacions de Futbol | Jocs Olimpics d'Hivern | Mundial de Fórmula 1 | Campionat Mundial de Natació | Eurocopa de Futbol Femení | Campionat Mundial d'Atletisme | Mundial de Bàsquet Femení | Mundial de Futbol Masculí

Els motors elèctrics irrompen al Dakar

- Competició: Rally Dakar
- Dates: 1-14 de gener
- Lloc: desert de l'Aràbia Saudita
- On veure-ho: RTVE i Esport 3

Des de l'1 de gener està en marxa la 44a edició del Rally Dakar, la tercera al desert de l’Aràbia Saudita. Aquest any, arriba farcida de nous atractius: un 70% del traçat és inèdit; la catalana Laia Sanz s’ha cansat de guanyar en motos i debutarà en cotxes, i dos dels reis de la prova, Carlos Sainz i Stéphane Peterhansel, estrenaran un vehicle electrificat per primer cop en la història del raid.

Amb 12 dies de travessia i només un de descans, i amb un recorregut de més de vuit mil quilòmetres, el Dakar és la prova més exigent del món del motor, tot i els avenços tecnològics que han anat restant importància a l’instint i adaptació del pilot en detriment de les millores mecàniques.

En motos, el ventall d’aspirants està força més obert, amb l’actual campió Benavides, Brabec, Sunderland i Price com a favorits. I en camions, s’haurien d’alinear els astres perquè el campió no fos un altre que un rus, el país guanyador de 16 de les últimes 20 edicions.

Aquesta competició també és coneguda per regalar segones oportunitats. Ja en son uns quants els casos de pilots amb alguna discapacitat, com Isidre Esteve, que han pogut competir-hi amb un vehicle modificat. Aquest any hi destaca el cas de Joan Lascorz, un ex-motorista que pateix una tetraplegia arran d’un accident i que aquests dies està corrent amb un buggy adaptat enmig de l’Aràbia Saudita. 

L'alegria africana és una "catàstrofe" per a Europa

- Competició: Copa d'Àfrica de Nacions de Futbol
- Dates: 9 de gener - 6 de febrer
- Lloc: Camerun (5 seus)
- On veure-ho: Per determinar

Finalment, després de dos canvis de seu i dos canvis de dates, la Copa d’Àfrica de futbol es disputarà a Camerun a partir del 9 de gener. Una seu que es va ratificar només tres setmanes abans de l’inici del torneig, per l’amenaça de la variant òmicron i la inestabilitat política del país amfitrió. 

Es preveu una edició molt atractiva, amb un gran nombre d’aspirants al títol. Algèria i Marroc son dues de les grans favorites, dues seleccions que durant un mes traslladaran l’alta tensió diplomàtica als terrenys de joc. Una final entre les dues podria ser altament inflamable, i no només al camp, també als carrers: ja van saltar guspires fa un mes als quarts de final de la Copa Àrab, quan la policia marroquí va reprimir durament els habitants del Sàhara Occidental que van sortir a celebrar la victòria algeriana. 

Egipte, Senegal i Costa d’Ivori també tenen bones opcions per lluitar pel trofeu. I és que el nivell africà ha augmentat molt darrerament. Hi ajuden les noves fornades de jugadors formats íntegrament a Europa, que tornen als orígens per defensar els colors de les nacions dels seus progenitors. 

Precisament a Europa, les grans lligues no veuen amb bons ulls la celebració de la Copa d’Àfrica just enmig de la temporada. L’entrenador del Liverpool Jurgen Klopp, un dels més afectats per la fuga de jugadors al torneig, va catalogar-ho com una “catàstrofe” pel seu equip. Les lligues anglesa i francesa son les més perjudicades i a la lliga espanyola agafaran l’excedència fins a 10 jugadors.

Abde, l’extrem marroquí del Barça, finalment ha renunciat a la convocatòria nacional i, així, es podrà centrar en el creixement al club culer i tindrà la porta oberta de la Selecció Espanyola. Per tant, l’únic club català afectat per aquesta situació serà el Nàstic de Tarragona, amb la marxa de l’equatoguineà Jannick Buyla. 

A banda de posar en dubte la celebració del torneig, el ‘camp qui pugui’ polític d’alguns estats africans ens deixa amb situacions d’allò més extravagants. “Guanyeu la copa o haureu de tornar tots els diners que he invertit en vosaltres”, animava als jugadors guineans el coronel Doumbouya, que va arribar al poder a través d’un cop d’estat mesos enrere. Uns jugadors a qui encara se’ls deu les terres promeses pels mèrits en l’anterior campionat i a qui no se’ls pot demanar massa, ja que son la 15a potència africana segons el rànquing FIFA. 

Uns Jocs d'Hivern sense neu

- Competició: Jocs Olímpics d'Hivern
- Dates: 4 - 20 de febrer
- Lloc: Xina (3 seus)
- On veure-ho: RTVE

Els Jocs Olímpics tornen 14 anys després i envoltats de polèmica a Pequín, que es convertirà en la primera ciutat del món en haver organitzat la versió d’estiu i l'hivernal. Però de fet, el gruix de l’acció es produirà a 250km al nord de la capital, a Zhangjiakou, una ciutat on no hi neva. Per molt fred que hi faci durant l’hivern, està situada en una zona àrida, a tocar del desert del Gobi, i regida pel clima monsònic: hi plou molt durant l’estiu, però al febrer la precipitació és anecdòtica. Aquest problema recorda a un dels principals obstacles  de la candidatura Barcelona-Pirineus pels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030, però la Xina és la Xina i si s’ha de fer, es fa. Els canons ja estan a punt per cobrir les pistes de milions de tones de neu artificial.  

El boicot diplomàtic d’alguns països als Jocs és un altre dels punts calents. A dia d’avui, fins a 12 governs han anunciat que no hi enviaran cap representant d’estat, entre els quals hi ha Estats Units, Regne Unit o Japó. També crida l’atenció la incongruència xinesa amb la Covid. Xi Jinping és capaç d’ordenar el confinament de tota una ciutat per un centenar de contagis, i aplicar una política d’humiliació pública sobre els irresponsables amb la pandèmia, però d’aquí un mes milers d’esportistes i periodistes d’arreu es reuniran per celebrar els Jocs. 

Quant a la competició, s’hi disputaran 15 esports, entre els que hi destaquen l’hoquei gel i les diferents modalitats d’esquí, snow i patinatge. Es preveu que hi hagi una bona participació catalana, tot i que molts d’ells encara s’han de guanyar el lloc als mundials previs als Jocs. Queralt Castellet en halfpipe i Maria Hidalgo en slopestyle i big air son les principals opcions catalanes de medalla a Pequín. 

El repte de superar l'insuperable

- Competició: Mundial de Fórmula 1
- Dates: 18 de març - 20 de novembre
- Lloc: 23 circuits de 21 països arreu del món
- On veure-ho: DAZN

L’any passat vam presenciar una de les millors temporades de la història de la Fórmula 1, i a partir del març a Bahrain, la competició té el repte mastodòntic de superar-se. No serà gens fàcil, però la revolució de dalt a baix de la normativa ho posa en safata. Els monoplaces seran completament nous, regits per paràmetres que pretenen comprimir la graella i obrir la lluita pel campionat. És tota una incògnita. Les escuderies porten mesos de treball a les esquenes per intentar trobar la clau, per treure’s l’as de la màniga i sorprendre a la resta amb els segons extra que tothom anhela. 

Naturalment, els equips amb més pressupost tenen avantatge (més enginyers, mecànics i recursos per exprimir la nova normativa al màxim), però quasi qualsevol pot fer saltar la sorpresa. Aquí entra en joc el famós Plan de Fernando Alonso. L’asturià porta tot un any donant peixet als aficionats amb el seu enigmàtic pla; pressuposa que podrà tornar a fer estralls a l’engraellat amb un Alpine renovat i millorat. Serà veritat, El Plan? O simplement és un acte de fe conduit per la temptació de rememorar vells temps?

El nou Mundial serà també el segon capítol de la lluita ferotge entre Max Verstappen i Lewis Hamilton, si finalment l’anglès continua. El pilot de Red Bull arribarà crescut després de guanyar el seu 1r títol i Hamilton amb ganes de revenja i, per fi, de desempatar amb Schumacher i aconseguir el vuitè trofeu de campió. També farà falta posar el focus a gairebé tota la resta de l’engraellat, però amb especial atenció als dos pilots de Ferrari i de McLaren, i al jove anglès George Russell, que debutarà a Mercedes saltant d’uns dels pitjors equips a un dels més forts.  

Natació al Japó en la ressaca dels Jocs

- Competició: Campionat Mundial de Natació
- Dates: 13 - 29 de maig
- Lloc: Fukuoka, Japó
- On veure-ho: RTVE

Els Mundials de Natació arriben al Japó el maig d’aquest any, en plena ressaca d’uns Jocs Olímpics desmillorats per la Covid. Però ho faran ben lluny de les piscines dels Jocs, a la ciutat de Fukuoka, situada a la illa sud del país nipó. I un any després del previst, precisament per l’aplaçament de les olimpíades, que va empènyer els Mundials per evitar el solapament.

En natació, Emma McKeon i Caleb Dressel són els màxims favorits i arriben per la porta gran després d’uns Jocs esplèndids. Tenen el repte de repetir les gestes de l’any passat: l’australiana va entrar a l’Olimp de la natació amb 7 medalles, i l’estatunidenc es va consolidar com un dels millors del món guanyant-ne 5. A les piscines també donaran guerra força nadadores catalanes, com Jessica Vall, Àfrica Zamorano o la campiona olímpica i mundial Mireia Belmonte, que va reaparèixer a Tòquio amb un paper ben digne després d’un calvari de lesions.

Quant als esports d’equip, la selecció espanyola sempre és una candidata a tenir en compte, on hi tenen una gran presència els esportistes catalans. Hi destaca Ona Carbonell, líder del conjunt de sincro que, amb 23 medalles mundialistes fins ara, intentarà apropar-se al rècord dels 33 metalls de Michael Phelps. Els conjunts masculí i femení de waterpolo espanyols també opten a pujar al podi dels Mundials i intentaran igualar, com a mínim, les plates aconseguides en la passada edició de Corea del Sud. 

L'evolució definitiva del futbol femení

- Competició: Eurocopa de Fubtol Femení
- Dates: 6 - 31 de juliol
- Lloc: Anglaterra (9 seus)
- On veure-ho: RTVE

L’Eurocopa d’aquest estiu ha d’impulsar el futbol femení cap a una nova dimensió. L’última i definitiva. La d’un esport de masses i perfeccionat. Estadis mítics trencant records d’assistència i seleccions amb nivells de qualitat sense precedents lluitant pel títol de campiones. Això és el que s’espera de l’Eurocopa femenina de futbol. El cop de puny definitiu sobre la taula de l’esport rei. 

Es disputarà a Anglaterra, una amfitriona modèlica. La seva lliga domèstica femenina és una de les més professionalitzades del món i un exemple per la resta de lligues en expansió. A més, ha apostat ben fort en l’organització del torneig, perquè hi seran presents grans estadis com el d’Old Trafford i Wembley, on podran gaudir de la final fins a 90.000 persones. I aquest és el dia que es preveu històric: es pot arribar a superar el rècord d’assistència en un partit de futbol femení, assolit en aquest mateix estadi en la final dels JJOO de Londres, amb més de 80.000 aficionats. 

Alemanya, Països Baixos, França o Anglaterra són candidates a emportar-se el trofeu, però la selecció espanyola arribarà en un moment estel·lar, comptant amb moltes de les millors jugadores del món en la seva posició. Amb un futbol molt atractiu i una amplíssima base de blaugranes, encapçalades per Putellas, Hermoso, Paredes i Paños, la roja pot fer història arribant a la seva primera final de l’Eurocopa i, fins i tot, guanyant-la.

Seria tota una gesta. Espanya no aconsegueix passar de quarts de final d’un torneig internacional des del 1997, quan va disputar la seva primera Eurocopa. No obstant, les futbolistes entrenades per Jorge Vilda ja van avisar al passat mundial, jugant de tu a tu contra els Estats Units, les campiones del món i reines del futbol.  

Caliu garantit a la menuda Eugene

- Competició: Campionat Mundial d'Atletisme
- Dates: 15 - 24 de juliol
- Lloc: Eugene (Oregon), Estats Units
- On veure-ho: RTVE

La ciutat estatunidenca d’Eugene acollirà tot uns mundials d’atletisme, convertint-se en la més petita de la història en organitzar-los. La seva elecció va suscitar polèmica per dues raons: és un indret massa petit —amb la meitat de població que el districte de l’Eixample de Barcelona i amb un estadi per a 10.000 persones— i va ser elegida a dit per la IAAF, sense cap concurs previ. Tot ho justifica la tradició i el fervor de la ciutat per l’atletisme i, per què no, la influència de la totpoderosa Nike, que té el quarter general just al costat. El caliu està assegurat, això sí. 

Seran els mundials que confirmin l’italià Lamont Jacobs com el digne successor del mite Usain Bolt, després de guanyar dos ors als 100m i al 4 x 100m als Jocs de l’any passat, i deixar en segon pla els aspirants jamaicans i dels Estats Units. Però al més alt del podi de les proves reines de l’atletisme també s’hi poden erigir noves figures; el campió olímpic dels 200m André De Grasse i el creixent Fred Kerley en són candidats. I en la categoria femenina, el domini aclaparador de les jamaicanes en les curses ràpides es preveu que segueixi vigent, de la mà de la bicampiona olímpica i campiona mundial Thompson-Herah.

En les distàncies llargues, continuarà la lluita aferrissada dels atletes subsaharians que, amb el permís d’algun convidat, segueixen demostrant que aquest tipus de proves estan fetes a mida per les seves condicions genètiques. Un d’ells, el rei inapel·lable de la marató Eliud Kipchoge, encara ha de confirmar la seva presència i decidir si vol emportar-se una nova medalla d’or. Un altre crack de qui haurem d’estar pendents és Armand Duplantis, un atleta que no té sostre: el jove saltador de perxa suec va batre el rècord mundial fa tres anys i, des d’aleshores, el torna a batre de nou a quasi cada competició que disputa, superant la seva marca centímetre a centímetre. 

Quant a la delegació espanyola, hi destaquen dos noms amb fermes opcions d’alçar-se al podi. Per una banda, la gallega Ana Peleteiro intentarà igualar el bronze aconseguit fa uns mesos a Tòquio, tot i que s’haurà d’enfrontar amb l’espigada Yulimar Rojas, flamant recordwoman del triple salt. I per l’altra, Orlando Ortega, que tornarà d’un llarg període lesionat amb la convicció de poder tornar a guanyar una medalla en la prova dels 110m tanques. 

Primer Mundial sense Espanya 28 anys després

- Competició: Mundial de Bàquet Femení
- Dates: 23 de setembre - 3 d'octubre 
- Lloc: Sydney, Austràlia
- On veure-ho: RTVE

Des del debut mundialista l’any 1994, Espanya no s’ha perdut cap Mundial de bàsquet femení. Però aquest any, a Sydney no hi tindrà reservat un lloc entre les millors a causa de la desastrosa setena posició al darrer Eurobasket, que donava accés a aquesta competició. La no classificació al Mundial va ser el primer acte del cisma de la generació d’or de la selecció femenina espanyola de bàsquet; el segon i últim, l’eliminació als quarts de final dels Jocs de Tòquio. Amb el seleccionador Mondelo al capdavant, que segons algunes jugadores les “maltractava psicològicament”, les campiones europees i subcampiones del món van tocar fons. 

Però hi ha vida més enllà de la selecció espanyola, especialment amb l’altíssim nivell d’equips com Estats Units, França o Sèrbia. Les nord-americanes, però, juguen a un altre nivell. Com passa amb els homes, no els fa falta exprimir-se al màxim per guanyar de 20 punts els partits, i compten amb moltes de les millors jugadores del planeta, com Breanna Stweart, A’ja Wilson o Courtney Vandersloot. 

Estats Units, grandíssima favorita pel primer lloc i medalla d’or als Jocs de Tòquio, i l’amfitriona Austràlia ja estan classificades de manera automàtica, però les 10 vacants restants al torneig se les hauran de guanyar les seleccions que van quedar millor posicionades als darrers campionats continentals. 

El Mundial dels petrodòlars, l'últim tren de Messi

- Competició: Mundial de Futbol Masculí
- Dates: 21 de novembre - 18 de desembre
- Lloc: Qatar (5 seus)
- On veure-ho: Mediapro (canal per confirmar)

A finals d’aquest any, l’sportswashing assolirà el clímax. Arribarà al seu punt àlgid un procés coral i molt ben orquestrat, en nom de les dictadures del Golf Pèrsic, per tal de netejar la seva imatge amb la celebració de grans esdeveniments esportius. Mai un país tan petit i amb un arrelament tan pobre amb el futbol en el moment de la seva elecció havia organitzat un mundial. Tampoc mai a ningú li havia passat pel cap celebrar-lo a l’hivern, esgarrant per la meitat el calendari dels clubs. Però és Qatar i s’hi mouen massa diners com per no caure en la temptació de pràctiques corruptes (ja provades) i decisions extraordinàries i sense sentit. 

El mundial de la vergonya també serà el de l’adeu de Leo Messi del panorama internacional. L'argentí té l’oportunitat de culminar la seva gloriosa trajectòria posant la cirereta al pastís, proclamant-se campió del món per primer cop. D'aquesta manera, ni els més pessimistes —els encegats pels records d'una infància idíl·lica amb Maradona com a protagonista, o els que s'esforcen per autoconvèncer-se que la pulga no és per tant— s'atrevirien a qüestionar la carrera de l'astre rosarí.

Seria una gesta complicada, però gens descabellada. La selecció Argentina ja és molt més que deu jugadors rere la seva gran estrella. Amb la confiança d’haver guanyat la darrera Copa Amèrica i amb Lionel Scaloni, el seleccionador, cada vegada més encertat, ha aconseguit formar un conjunt molt sòlid i amb caràcter; amb jugadors de qualitat en totes les línies per acompanyar de meravella al ‘10’. 

No obstant, hi ha més candidates al títol, i de molt fortes. Brasil, de la mà de Neymar, o les seleccions que van despuntar a l’Eurocopa, com Espanya, Anglaterra o Bèlgica, també són favorites. A més d’Alemanya i la defensora del títol, França, que estan farcides de jugadorassos però que encara no brillen col·lectivament.  

Hi ha seleccions que encara s'han d'acabar de guanyar la seva plaça pel Mundial. Algunes perquè han d'acabar la fase de classificació; d'altres perquè no han aconseguit guanyar-se el bitllet per la via principal i han de recórrer a una repesca, com és el cas de les sorprenents Itàlia i Portugal. Dues superpotències que, a més, es veuran les cares en aquesta mateixa repesca a finals de març. Una de les dues podrà evitar el desastre, l'altra quedarà condemnada a veure el Mundial per televisió.