Sanitaris d’hospitals catalans denuncien que treballen amb mascaretes no aptes per a l'ús mèdic - Diari de Barcelona
Tres denúncies de personal sanitari de l’Hospital de Bellvitge rebudes pel Diari de Barcelona, posen de relleu les condiciones en què treballen els professionals de la salut al seu centre. Dues de les denúncies provinents de la unitat d’urgències alerten de la distribució de mascaretes FFP2 no homologades per a l’ús mèdic —així ho indica a la mateixa capsa— als hospitals catalans.
Tal com explica en Bruno (nom fictici per preservar la identitat del denunciant), personal mèdic del servei d’urgències de l’Hospital de Bellvitge, ja fa temps que se’ls proporciona mascaretes FFP2 on s’hi pot comprovar a la mateixa capsa que “no són aptes per a l’ús mèdic”. També explica que conjuntament amb “diferents companys” s’han queixat als seus superiors “d’aquest fet”, però no s’ha efectuat cap canvi del material.
“Que no tinguéssim EPIS homologats per al treball sanitari la primavera passada es podia entendre per l’extraordinarietat del moment. Però ara ja fa temps que les autoritats han pogut comprar material adequat. No oblidem que estem exposats a una càrrega viral molt alta i molts companys s’acaben contagiant. Alguns inclús, moren”, explica en Bruno.
No nos protegen a l@s Celador@s en muchos centros/servicios con los EPI'S adecuados,y cuando nos los dan vemos que NO SON PARA USO MÉDICO/SANITARIO. VERGÜENZA!@mareablancaESP @MesaDefensaSani @democraciareal @desdelamoncloa @sanidadgob @DebatAlRojoVivo @EspejoPublico #CeladorYa pic.twitter.com/Peb4Xd80gJ
— Reconocimiento para el Celador Ya (@ParaCelador) September 7, 2020
A causa de la crisi sanitària provocada per la Covid-19, les mascaretes s'han convertit en un element imprescindible de protecció contra la pandèmia. Però a causa de la gran demanda, moltes empreses d’àmbit internacional aprofiten per posar al mercat mascaretes que realment no estan homologades o no ofereixen una protecció real contra el virus. Parlem de les mascaretes autofiltrants no aptes per a ús mèdic i que incompleixen la normativa En algunes, a la mateixa capsa s’hi pot observar com la indicació que fa el fabricant és: “Non medical”.
El personal sanitari, dedicat a l’atenció de casos confirmats d’infecció per Covid-19 i exposats a major risc pel contacte directe amb els pacients, han de disposar de material preventiu de caràcter més restrictiu als centres sanitaris on presten els seus serveis.
"Estem exposats a una càrrega viral molt alta i molts companys s’acaben contagiant. Alguns inclús, moren”
Segons el Ministeri de Sanitat, en el ‘procediment d'actuació per als serveis de prevenció de riscos laborals enfront de l'exposició al SARS-CoV-2’ del 7 d’octubre de 2020, s’informa que la protecció respiratòria per als professionals de la salut “que poden estar en contacte a menys de 2 metres amb casos possibles, probables o confirmats” és una mascareta autofiltrant tipus FFP2 o mitja màscara “proveïda amb filtre contra partícules P2” que ha de complir la norma UNE-EN 149:2001 +A1:2010 o, si és el cas, els filtres han de complir les normes UNE-EN 143:2001. A priori, no es poden reutilitzar i, per tant, han de rebutjar-se després del seu ús.
El sistema d’alerta ràpida de la Unió Europea fa mesos que alerta de la presència en el mercat europeu de mascaretes que no compleixen la normativa de protecció, en la seva majoria es tracta de tipus FFP2 i FFP3. No obstant això, davant la situació d’escassetat d’Equips de Protecció Individual (EPI), el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme va emetre una resolució el passat 23 d’abril que permetia la venda temporal fins a l’octubre. Ara mateix, només es poden vendre les que tinguin marcat de Conformitat Europeu (CE) i, per això, el Ministeri de Consum també informa de la retirada de diversos d’aquests articles per no complir amb els requeriments mínims de filtratge. No aconsegueixen retenir el 92-95% de partícules (FFP2 o N95) i algunes, malgrat comptar amb el marcatge CE, no tenen la certificació adequada per la qual cosa no existeix cap garantia de seguretat.
Les queixes dels sindicats
El 21 d'agost de 2020, la branca de sanitat del sindicat CGT ja va denunciar la distribució d'unes mascaretes de la marca KINCOME amb model KN95 que tampoc estan homologades per a l’ús mèdic a l'Hospital del Mar i a la Mútua de Terrassa:
No apto uso sanitario - Non medical , estas mascarillas se estan repartiendo a trabajadoras de @hospitaldelmar y @Mutua_Terrassa , direccion dice que la compra es centralizada por @salutcat Mientras se culpabiliza a trabajadoras sanitarias de ciertos contagios en sus descansos. pic.twitter.com/BjDrYtsfi5
— CGT Sanitat (@CGTSanidadBCN) August 21, 2020
Lluís San Martín, secretari general del sindicat CGT de sanitat i treballador de l’Hospital Sant Pau de Barcelona, denuncia al DdB que això no solament està passant a l’Hospital Bellvitge, sinó que aquest mateix patró es repeteix a diversos centres sanitaris de Barcelona des que va començar la pandèmia de Covid-19.
A l’hospital on treballa, Sant Pau, tenen “un munt de material immobilitzat” que no es pot utilitzar ja que no és apte per a l’ús mèdic i que, gràcies al ‘Comitè de Prevenció de Crisi de la Covid-19’ al qual pertany, es va denunciar i retenir el material perquè no es repartís als treballadors. No obstant això, “van arribar a repartir alguns productes sense que ens adonéssim, fins i tot material caducat. Ells deien que no tenien una altra cosa”, reconeix en Lluís i opina que s’estan distribuint aquestes mascaretes perquè “són compres que ja tenien fetes per això ara s’han d'esgotar les existències”.
"El sindicat CGT va denunciar la distribució d'unes mascaretes de la marca KINCOME amb model KN95, que tampoc estan homologades per a l’ús mèdic, a l'Hospital del Mar i a la Mútua de Terrassa"
“En la primera onada, es van centralitzar les compres i CatSalut també va fer compres, però les va fer de material que no servia per a res. Com tothom oferia coses i com no hi havien EPIS, el que oferien ho compraven”, explica en Lluís. També assenyala que ara mateix la gerència s’excusa en el decret que diu que “en cas de necessitat es pot utilitzar aquest material”. “En la primera onada s'entén, però ara? Es continuen acollint a això. El que està clar és que si posa ‘no ús mèdic’ no s'haurien d'utilitzar”.
“Tota la responsabilitat de les compres és de CatSalut i tot aquest material que nosaltres tenim retingut aquí, és a dir, que no utilitzem i està apartat en una cantonada d’un magatzem, val milions d'euros. Algú ha de respondre per tot el material que s'ha comprat i que no val per a res”.
La versió de l'Institut Català de la Salut
Des de la Gerència de Compres de l’Institut Català de la Salut, Maria Blanco respon al DdB que “estem en clau de pandèmia mundial i el tema del material ha sigut un problema des del primer dia”. Davant l’escassetat que hi havia de material, reconeix que es van centralitzar les compres i van arribar a proveir a molts hospitals catalans de material front a la Covid-19 durant la pandèmia “perquè no hi havia de res, arreu”.
“Vam arribar a subministrar a albergs, la policia, Mossos, veterinaris, residències: a tothom que ens demanava qualsevol cosa. No només a hospitals o a centres assistencials, sinó que bonament hem proporcionat material front a la Covid a tothom, també a l’Hospital de Sant Pau. Nosaltres érem una central de compres per a tots, però no és la nostra tasca habitual, ho vam fer per ajudar”.
Pel contrari, Blanco comenta que no tenen “constància” de material que es va destinar a l’Hospital Sant Pau durant els mesos de març i abril que no complia amb els “estàndards europeus” o inclús que fos “dolent i no protegís”.
“Si aquest material ja no servia per a res aleshores i es va emmagatzemar perquè s’hauria de fer servir ara que sí que disposem, gràcies a Déu, d’altre material i el mercat està estabilitzat?”, es pregunta Blanco. D’altra banda, quant a les denúncies que provenen de l’Hospital de Bellvitge, assegura que “ni allà ni arreu s’està fent servir cap material que no es tingui la certesa que és un material vàlid”
No obstant això, Lluís San Martín, informa que al sindicat CGT de Sanitat han rebut “moltes” denúncies del mateix caire i que les han presentat davant d’Inspecció de Treball de Catalunya (ITC), però l’única resposta que han rebut és una de “copia i enganxa”. “Totes les resolucions vénen a dir que les empreses han fet i fan tots els possibles, que davant d’una pandèmia és el que hi ha”.
“Ni allà ni arreu s’està fent servir cap material que no es tingui la certesa que és un material vàlid”
“S’hauria de preguntar a Inspecció de Treball si han cridat l'atenció a algú per l’ús indegut de material, quantes sancions han posat”. “Quants diners es gastaven en material que no val per a res? I els diners gastats en material que mai ha arribat?”.
“El problema de tot això és que hi ha treballadors morts. Al principi deien que ens infectàvem fora i ho portàvem a l'hospital. Ara, la nova manera d'acusar-nos és que ens infectem en les zones comunes. Però, per exemple, als vestuaris dels hospitals no han posat cap mesura de prevenció i és superperillós. Venim del carrer amb la nostra roba i ens posem la roba de treball. Els EPIS també ens els canviem als vestuaris. Nosaltres els hem denunciat per tot arreu, però no ens fan cap cas”, opina San Martín.
La gerent de compres de l’ICS, Maria Blanco, explica que el fet que arribi “alguna mascareta d’alguna partida, d’algun lot o d’alguna marca que no va bé, ha passat a tots els països i és el que està passant a tots els hospitals cada dia”. En aquests sentit, opina que “això en el fons notícia no és. Això són inconvenients de la feina. Aquesta afirmació és faltar a la veritat perquè nosaltres el que comprem està homologat i hem fet el check-in”.
Blanco reconeix que “els volums són tan bèsties” que també els passa que quan reben la mostra, des que es comença amb el procés d’anàlisi i validació del producte, “pot passar que algun lot dels milers i milers d’unitats que arriben no sigui correcte”. Segons ella, això passa de “tant en tant” per problemes de fabricació, transport o també un “error humà” però que “la incidència és mínima”. “Estaria tot el personal sanitari infectat i això no és així. L’índex de contagi dels professionals és equiparable al que hi ha a tot arreu”, afirma Blanco.
Tanmateix, Blanco assegura que els protocols de compra que té l’ICS “garanteixen en tot moment” que el material que es compra i després quan arriba, “sigui vàlid i estigui homologat”.
“Tant en la descripció i les normes que ha de complir el material, com després en la valoració de les ofertes, com després en la validació del material homologat en el magatzem central abans de ser distribuït, participen tot un seguit de professionals entre els quals estan: Catàleg, les Unitats de Prevenció de Riscos, les Direccions Assistencials, les Medicines Preventives, Infecciosos,etc. Tothom ha participat prèviament en l’elaboració de la descripció de l’article que comprem, amb la valoració de les ofertes en la majoria dels casos. Després en la validació del producte quan arriba al magatzem, també tenim tècnics de prevenció de riscos que, abans que aquell material que ha entrat als magatzems centrals es distribueixi a tots els centres assistencials, validen personalment que la mostra és correcta”.Altrament, Blanco demana que “si el servei d’urgències de Bellvitge ha detectat que han rebut mascaretes no homologades per a l’ús mèdic ens ho comuniqui urgentment. Això és el que veritablement ens preocupa, que sigui veritat”.
La direcció de l'Hospital de Bellvitge es defensa
Així mateix, Josep Àngel Duró, director de persones de l’Hospital de Bellvitge, afirma al DdB que "no té cap notícia” d’aquest fet. “No s’ha adreçat a nosaltres cap delegat de Prevenció de Riscos ni cap sindicat de la junta personal per informar-nos d’aquest tema”. Explica que el procediment actual que tracta el tema de les mascaretes és “molt diferent”. “Durant el mes de març sí que ens va arribar alguna mascareta no homologada perquè ens entrava de tot i doncs, quan detectàvem el cas, les retiràvem al moment”.
“Els protocols de compra que té l’ICS “garanteixen en tot moment” que el material que es compra i després quan arriba, “sigui vàlid i estigui homologat”. ”
Duró assenyala que el sistema de compres de l’Hospital de Bellvitge està centralitzat amb l’Institut Català de la Salut. “Tot l’EPI que entra per aquesta compra està revisat per les Unitats Bàsiques de Prevenció Centrals, no la de l’Hospital de Bellvitge. Llavors ja venen amb totes les garanties. Nosaltres, en el cas que en detectéssim algun, automàticament ens posem en contacte i, tal com ha entrat, es retiren”.
Convé ressaltar que una altra de les denúncies, del 7 de setembre, per part del personal zelador mitjançant Twitter a partir de la plataforma ‘Reconocimiento para el Celador Ya’ també era de l'Hospital de Bellvitge de Barcelona. El Diari de Barcelona va consultar amb la plataforma de quin hospital es tractava aquesta denúncia.
La plataforma ‘Reconocimiento para el Celador Ya’, tal i com explica la Berta (nom fictici per preservar la identitat de la persona denunciant), personal zelador del servei d’urgències de l’Hospital de Bellvitge, va sorgir arran de la pandèmia com a conseqüència d’una guia de nivells d’exposició creada al març pel Ministeri de Sanitat, dirigida als serveis de prevenció, on es classificava als zeladors com a personal de baix risc d’exposició.
Guia de nivells d’exposició creada al març pel Ministeri de Sanitat
“Llavors com faltava material, sobretot a la primera onada de la pandèmia, la majoria dels hospitals de tota Espanya s'acollien a la maleïda taula per denegar els EPI al personal zelador. Quan per les nostres funcions, que tractem al pacient directament, l'agafem, el movem i el traslladem, tenim màxima exposició”, explica la Berta.
Què són els EPI?
EPI és una abreviació d’Equips de Protecció Individual, una combinació de productes sanitaris destinats a l’ús mèdic com mascaretes, guants, ulleres, pantalles facials i més que tenen per finalitat garantir la màxima protecció i evitar possibles vies d'entrada de l'agent biològic. Aquest tipus de productes han de complir amb la normativa UNE-EN que contempla assajos específics de resistència a la penetració de microorganismes.
La Berta comenta que finalment, aquest mes d'octubre, el Ministeri de Sanitat va actualitzar aquestes dades. “Hem avançat. El primer punt pel qual lluitava la plataforma, l’hem aconseguit en 7 mesos”.
Rebien “amenaces de sanció” per part dels seus responsables per agafar més d’una mascareta autofiltrant i havien d’acabar reutilitzant el material
No obstant això, la situació no ha millorat gaire. Tal com explica la Berta, quan van modificar la taula i van aconseguir que es proporcionessin EPI també per al personal zelador, depenent de l’hospital o el servei on es treballa, es té “més o menys sort”. “Et trobes que molts dels EPI no compleixen la normativa d'homologació de la Unió Europea. Però quan arribes a treballar a la teva hora i et donen aquests EPI, què fas? Deixes d'atendre el pacient perquè la mascareta no és apta? Doncs no. La fas servir amb el risc que comporta que no compleix la normativa, els filtres no seran de qualitat i el risc de contagi és molt alt”.
Les marques del material són canviants. Els professionals es troben amb models d’EPI diferents cada setmana, mes o jornada. “Sense exagerar-te, jo ja aniré per 10 marques i models diferents. De vegades els EPI sí que són de qualitat, sí que compleixen la normativa. Un altre dia veus una caixa que no la compleix i així una mica. Es nota quan la mascareta és bona i quan és dolenta, quan et fa mal o quan no et fa mal”.
Segons el Ministeri, les mascaretes que s’utilitzen amb un filtre de més seguretat són les FFP2 i les FFP3. Les últimes són per a casos especials, quan en un procediment assistencial hi ha la possibilitat de generar-se bioaerosols en concentracions elevades. Com, per exemple, en el cas de pacients que es troben intubats, aquests generen bioaerosols. Les FFP2 i FFP3 són mascaretes que no deixen filtrar les partícules P2 i P3, respectivament, i més resistents que les mascaretes quirúrgiques, però el seu preu també és més elevat. En conseqüència, quan va començar la pandèmia i encara ara, una mascareta autofiltrant és considerada material privilegiat.
Reutilització del material
“Havíem d'utilitzar-la durant tota la setmana. Faig jornades de 10 hores per la nit, tres o quatre nits a la setmana. Estic amb la mateixa mascareta durant 30 a 40 hores, quan deixen de ser efectives a partir de la primera jornada”, explica la Berta i afegeix: "el mateix passa amb les bates impermeables i les ulleres, material complementari que també s’utilitza com a EPI". En aquest sentit, indica que el mateix ocorre amb les mascaretes, que "tenen una etiqueta xinesa i no hi ha per cap costat ni el marcat europeu, ni segell UNE ni segell EN. Una bossa de plàstic transparent que quan l’obres veus que d'impermeable té poc. La qualitat es paga”.
Instruccions respecte de l'etiquetat de les mascaretes
La Berta explica que, ara per ara, malgrat que el protocol segueix sense actualitzar-se, ja no s’hi troben en aquesta situació perquè ja no hi ha tanta “escassetat”, però afirma que per assegurar-se, s’ha de “jugar una mica entre la picaresca i tenir nassos”. Demanar a l’encarregat una nova mascareta i negar-se a reutilitzar el material. “Has de demanar, has d'exigir o t'has d'inventar que se t'ha esquitxat de fluids biològics o secrecions procedents de la persona simptomàtica a la qual s’examina o es tracta. Si se t’esquitxa la mascareta o se't contamina, ja no tenen excusa per negar-s'hi”.
Ara bé, Maria Blanco, assegura que “si això és veritat”, “no han comunicat a qui ho han de comunicar” per “aturar el subministrament i que això no faci mal als professionals” perquè, com informa, el protocol que se segueix des de la gerència de l’ICS, quan algú detecta el material defectuós, “urgentment” es posa en marxa “tota una maquinària que és logísticament molt complicada”, però que es porta a terme amb molta rapidesa.
“Bloquegem els estocs i fem la retirada del producte. Per assegurar-nos que allò no torni a arribar enlloc. Tot això pensant en el fet que parlem de centenars i centenars de destins, de centres assistencials, de centenars de materials, de milers d’unitats”.
“Molt probablement, aquestes mascaretes s’acaben utilitzant amb personal eventual, que no reclama per por a que el deixin sense contracte”
Blanco també ressalta les complicacions de la situació actual: “Ara mateix, amb por a un tancament de fronteres, hem de fer compres que han de posar en valor aquesta situació i puguin preveure que ens tornem a quedar sense material. És un tema molt delicat com per ser frívol. És un material molt sensible parlar de la seva compra i comprar-lo atesa la situació mundial que hi ha”.
El sindicalista Lluís San Martín explica que, en alguns hospitals, com és el cas de l’Hospital Sant Pau de Barcelona on ell treballa, durant la primera onada rebien “amenaces de sanció” per part dels seus responsables per agafar més d’una mascareta autofiltrant i havien d’acabar reutilitzant el material.
A l’Hospital de Bellvitge, com comenta la Berta, no van rebre “cap amenaça” però creu que és perquè tampoc s’han negat a “fer servir la mascareta una segona o una tercera nit”. Opina que “si algú per iniciativa pròpia s'ha negat taxativament a fer servir una màscara més d'un dia, potser sí que s'ha emportat una amenaça".
No obstant això, la Berta comenta que és l’encarregat qui subministra el material i tot el que els proporciona “s’ha d’anar utilitzant”. “Potser aquest mes hi ha un model que no està homologat, potser el mes que ve vindrà un altre. El que hi ha en aquest moment és el que hi ha. També comenta que, en el seu cas, “si detecto que algun dels productes no està homologat per a l’ús mèdic l’informo directament. Però si ell té una partida de bates que no són aptes com a material sanitari i li diuen que són les que cal usar, ens les lliurarà”.
¿Qué hemos hecho las celadoras para merecernos esto? No nos dan EPIS, y una vez conseguidos comprobamos que ni marca CE ni norma UNE-EN14683:2019+AC , SIGUEN JUGANDO CON NUESTRA SALUD?#NecesitamosEpis #SomosDeRiesgo#CeladorYa pic.twitter.com/eE7GwOIr8m
— Reconocimiento para el Celador Ya (@ParaCelador) September 12, 2020
La Berta recorda que “abans d’anar-me’n de vacances, al setembre, ens van donar un parell de paquets de mascaretes quirúrgiques de les blaves. Les vaig tornar al responsable perquè no estaven homologades, vaig demanar les que sí que ho estaven i me les va donar. Però aquestes mascaretes no han anat a les escombraries”. La Berta sospita que “molt probablement”, aquestes mascaretes s’acaben utilitzant amb personal eventual, que no reclama “per por a que el deixin sense contracte”. També per falta d’informació i formació.
La formació que reben els treballadors és obligatòria i així s’especifica al BOE, a l’article 19 de la llei 31/1995, del 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals on s’especifica que “en compliment del deure de protecció”, l’empresari ha de garantir que “cada treballador rebi una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en matèria preventiva, tant en el moment de la seva contractació sigui quina sigui la modalitat o durada d'aquesta”. La formació s’ha de centrar en el lloc de treball o funció de cada treballador, adaptar-se a “l’evolució dels riscos i a l’aparició d’altres de nous”, com pertoca amb el cas de la pandèmia de Covid-19, i “repetir-se periòdicament si fos necessari”. I s’ha d’impartir sempre que sigui possible dins la jornada de treball o, si no, en altres hores però descomptant aleshores "el temps invertit” i el seu cost “no recaurà en cap cas sobre els treballadors”.
“Se la salten sense escrúpols”, diu la Berta en referir-se a la llei. “No han fet cap formació oficial específica de prevenció de riscos laborals. Nosaltres, com que ja portem molt de temps, se suposa que ja ho sabem. És una mica que cadascú va per lliure i ha anat aprenent o una infermera t’ha explicat o ho has llegit a internet”.
Quant als treballadors amb contractes temporals, segons el BOE, l’article 28 fixa que aquests “hauran de gaudir del mateix nivell de protecció en matèria de seguretat i salut que els restants treballadors de l'empresa en la qual presten els seus serveis”. A més, la seva formació amb “caràcter previ a l’inici de la seva activitat” també és imperativa. L’empresari ha d’adoptar les mesures necessàries per garantir que els treballadors “rebin informació sobre els riscos als quals s’hagin d’exposar” així com de “l'existència de riscos específics del lloc de treball a cobrir i sobre les mesures de protecció i prevenció davant d’aquests riscos”.
La Berta explica que li ha arribat informació per part d’un company que treballa a Personal, que afirma que quan els treballadors temporals van a signar el contracte, a part, també “els fan signar un document conforme han rebut aquesta formació. Així es cobreixen les esquenes”.
Després d’assabentar-se d’aquestes denúncies, la gerent de l'ICS Maria Blanco, afirma que ja s’han posat a “treballar” per investigar “el que està passant”. “Farem el que hagim de fer perquè aquestes notícies no siguin més que constructives i de serenitat a tothom, no d’alterar i tensar més el sistema del que està. I si cal arreglar-ho, doncs per posar en marxa corrents els mecanismes”.
