Un nou estudi realitzat per dos estudiants d’últim curs de Psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona mostra que les persones que han patit un desnonament tenen més probabilitats de desenvolupar trastorns de depressió i ansietat d’acord als símptomes que presenten, avaluats en diverses escales. L’Ariadna Martín i el Josep Ramos, els alumnes que han realitzat l’estudi, han avaluat diversos símptomes i actuacions en dos grups: un de gent desnonada i un de persones que no haguessin patit cap desnonament.

L’estudi resulta força innovador en l’àmbit social. Ramos explica al Diari de Barcelona que “hi ha pocs estudis que avaluïn la salut mental de gent desnonada”. Martín afegeix que aquesta recerca és pionera “en avaluar les estratègies d’afrontament a l’estrès que fan servir aquestes persones”.

Mètode seguit en l’estudi

Martín i Ramos van aparellar els dos grups per edat, gènere i districte de residència, de manera que per cada participant desnonat en buscaven un d’aquelles mateixes característiques, però que no hagués patit aquesta experiència traumàtica. A més a més, Martín assegura que “és el primer cop en què es té en compte el lloc de residència, a banda de l’edat i el gènere”, i el seu company Ramos remarca que és una “variable molt important en salut mental”, no tant pel lloc de residència com pel nivell socioeconòmic que comporta en la persona. Això “confereix una gran solidesa a l’estudi”, tal com ells afirmen.

Tots dos grups van respondre a una sèrie de preguntes per tal d’avaluar les seves puntuacions en símptomes relacionats amb l’ansietat i la depressió. “Les conclusions són clares”, afirmen tots dos estudiants, “les persones desnonades tenen uns nivells alts en aquests símptomes, mentre que l’altre grup treu les puntuacions considerades normals”. Una de les participants en l’estudi, del grup desnonat, relata de manera anònima com tot això els porta “a un punt de nervis i una sensació de deixadesa i pressió, amb un dubte continu de no saber què comportarà aquesta situació l’endemà”.

Un grup de mossos retiren un activista durant un desnonament. Foto: Miquel Codolar/ACN

Fer front a situacions traumàtiques

Pel que fa a la manera d’afrontar aquest tràngol, el grup desnonat va presentar puntuacions elevades en centrar-se en les emocions, en la confiança en la religió i en negar i evitar el problema. En canvi, les persones no desnonades tendien a centrar-se en l’humor i en l’acceptació i el creixement personal. D’acord amb la recerca que han fet Martín i Ramos, la majoria d’estratègies no són les més adequades davant d’un fet traumàtic, en què s’espera que les persones cerquin suport social.

Els desnonaments són una de les principals problemàtiques a nivell social del país, amb una mitjana de 15 diaris durant el 2020, segons dades del CGPJ. Per això, els autors de l’estudi parlen d’una “necessitat de polítiques públiques que garanteixin el dret a l’habitatge” i consideren que “els poders públics són els responsables de vetllar per les persones”. Per aquest motiu, reclamen la creació de mesures “com prohibir els desnonaments sense alternativa residencial o a persones i famílies vulnerables”. Una de les participants els dona suport: “crec que sí que hauria d’haver a cada desnonament, un psicòleg. A la PAH hi ha moltes persones que han necessitat molta ajuda psicològica”.

En cas de trobar-te en aquesta situació o si coneixes algú que la està patint, el millor és que t’adrecis al Sindicat de Llogateres, al sindicat d’habitatge del teu barri o municipi o directament a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), que per ara són els òrgans que s’encarreguen de fer un acompanyament en aquests casos.