La obligatorietat de l’ús de mascareta està suposant un problema d’adaptació per a tothom, però especialment per a aquelles persones amb problemes d’audició. La impossibilitat de llegir els llavis amb la boca tapada i la limitació dels gestos de la llengua de signes els impedeix comunicar-se no només amb amics i coneguts, també afecta al seu dia a dia i redueix la seva autonomia: tràmits burocràtics, visites al metge o inclús anar al supermercat es veu afectat quan no es poden comunicar com ho feien habitualment amb el seu interlocutor.

Diversos usuaris i usuàries de Twitter ja s’han queixat d’aquesta situació. Puntualitzen que ningú no es treu la mascareta tot i siguin incapaços d’entendre el que li volen dir, i que han perdut part de la informació  per aquest motiu. De fet, la llengua de signes no és només moure les mans, també és expressió i una sèrie de signes que van associats a la boca. Amb la mascareta, a la persona que està signant no se la veu bé.

He hagut d'intervenir entre els funcionaris del jutjat i una dona sorda amb els pocs signes que els meus sogres (sords) m'han ensenyat perquè els funcionaris no eren capaços de treure's la mascareta per deixar-se llegir els llavis i tampoc s'havien recordat d'avisar a l'intèrpret

— David Aranda (@davidgramenet) July 22, 2020

El col·lectiu de persones amb sordesa (o persones sordes, el terme segons la correcció lingüística varia) és ampli i variat. Segons Raimon Jané, president de la Federació ACAPPS (Associació Catalana per a la Promoció de les Persones amb Sordesa), un 97% de les persones amb problemes d’audició a Catalunya es comunica en llengua oral i sovint utilitza la lectura labial per reforçar aquesta comunicació. Molts d’ells, també, compten amb sistemes de suport a la comunicació com audiòfons, emissores FM o bucles magnètics. Per a ells, la problemàtica és la mateixa que per a les persones amb sordesa que necessiten d’un intèrpret, donat que la lectura labial els hi suposa un element clau.

Rubén García (@Ruben_Chimiwini), Tiktoker i mestre que promou la visbilització i l’ús de la llengua de signes, assegura al Diari de Barcelona que amb la mascareta “la comunicació no és 100% real, perquè hi ha signes que no es distingeixen”. La seva parella, en Pedro, persona sorda i mestre a un col·legi bilingüe en llengua de signes, està patint problemes amb això: quan intenta comunicar-se amb persones oients, ni tan sols és conscient que li estan parlant, perquè no els hi veu la boca. Això fa que la persona oient es posi nerviosa i la situació esdevé “força surrealista”, opina Rubén García.

@ruben_chimiwini

Responder a @virgencita009 ¿Cómo entienden las personas sordas a oyentes con mascarilla?

♬ sonido original - Rubén Chimiwini

Un exemple clar és quan en Pedro va anar a fer-se una PCR. Cridaven el seu nom perquè passés a fer-se la prova, però ell era incapaç d’assabentar-se. Un cop a dins, la infermera parlava amb ell però era impossible fer-se entendre. En Pedro va haver de trucar en Rubén a través de Face Time perquè li fes d’intèrpret.

Solucions a marxes forçades

Sembla que la solució més òptima fins ara es troba en unes mascaretes transparents a la part de la boca, que asseguren protecció alhora que lectura labial. Una campanya de Change.org demanava l’homologació de mascaretes transparets per a persones sordes, amb problemes d’audició i d’altres patologies. El 3 de setembre el ministre de Sanitat, Salvador Illa, juntament amb la directora de l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS), María Jesús Lamas, es va reunir amb Marcos Lechet, promotor de la campanya, per abordar aquesta problemàtica. 

Fotografia de la campanya de Change.org inciada per Marcos Lechet

La resposta del Ministeri de Sanitat a aquesta campanya assegurava que Lamas va explicar que es va realitzar una revisió de tot el mercat de mascaretes a l’Estat espanyol, així com converses amb el ministeris de Consum i d’Indústria, Comerç i Turisme per trobar empreses que poguessin estar fabricant mascaretes amb finestres transparents. Actualment, assegura Sanitat, a Espanya existeixen tres iniciatives empresarials que estan treballant en prototipus encara sense desenvolupar. Emperò, encara no existeix una normativa específica per a mascaretes transparents. 

Respecte les mesures de Sanitat, segons Rubén García “diuen que són inclusives, però ho fan servir a través dels diners i no estan gaire a favor”. Així doncs, no s’acaben fent moltes coses en relació a la inclusió del col·lectiu sord, “perquè implica diners i potser les administracions no estan disposades a dur-ho a terme”, afegeix García. Per altra banda, en termes pràctics, el plàstic d’aquestes possibles mascaretes s’entelaria per la respiració i la humitat de la persona que la duu.

“Estan allargant la història fins que surti una vacuna o fins que directament es resolgui. Diran que ho han intentat, que era impossible o quelcom que no té res a veure”, es lamenta Rubén García.

“Està costant trobar alternatives de millorat tot això”, assegura Raimon Jané. Les mascaretes són una opció, però el problema es troba en què no existeix una normativa que ho reguli.

Actualment, segons Jané, les entitats i el govern central es troben en la recta final d’un procés que ve de llarg, i ara mateix “l’Administració té sobre la taula diverses certificacions i conjunt de mascaretes, i som propers a què es pugi donar llum verda a que com a mínim als llocs més oficials es pugui ja comptar amb elles”. En un país on no hi havia cultura de dur mascareta, el seu ús s’ha retardat en general, “però quan ja es va avançar en aquesta línia, creiem que en paral·lel s’hauria d’haver avançat amb el mateix ritme amb les mascaretes transparents”, critiquen des de l’ACAPPS.

Barrera en l’educació

L'entiat reclama que uns dels llocs on la problemàtica és més alarmant és a l’escola, ja que “mai com ara havia estat tant en perill la comunicació i l’accés a la informació de l’alumnat sord en modalitat oral”, assegura Jané. Des de la Federació reclamen que es busquin alternatives a la mascareta transparent com són les pantalles facials protectores, “ prou reconegudes per utilitzar-les amb unes certes condicions i a una certa distància”, confirma el seu cap. “Ens consta que estan treballant en aquesta línia, però cada dia que passa, la inquietud i la queixa es fa cada cop més gran i és un dia més que perdem de comunicació”, afegeix Jané.

Per a l’alumnat sord que es comunica oralment, també demanen reforçar altres elements que suporten la comunicació oral, com són els bucles magnètics, les emissores FM o la subtitulació dels materials acadèmics de forma adequada. L’objectiu de l’ACAPPS és “que es garanteixi la comunicació, que és un dret i una necessitat per la igualtat d’oportunitats, i que es posin tots els mitjans que hi ha a l’abast per pal·liar d’alguna manera aquesta dificultat”, assegura Jané.

Per altra banda, Raimon Jané opina que les mascaretes transparents és una “mesura molt universal”, ja que també solucionarà la comunicació mitjançant intèrprets i facilitarà la de l’alumnat amb d’altres discapacitats o trastorns com el TDH o la dislèxia.

La societat mira cap a una altra banda

Malgrat aquesta universalitat, sembla ser que no és un tema amb ressò a la societat. “El problema és que s’ha de ser realista amb la situació que tenim. Sempre ocupa un paper menor en les notícies, les necessitats... Sí que és cert que a nivell educatiu es parla de l’escola inclusiva, però la solució i la problemàtica sempre queda en un segon pla”, opina Jané.

“Realment no es dona per fet que hi ha unes persones que no poden comunicar-se de forma correcta a través de la mateixa mascareta”, conclou també Rubén García. Per què aquesta invisibilització de la problemàtica que afronta el col·lectiu sord? “Crec que no es parla d’això perquè és com una incapacitat, i els oients vivim una mica al nostre moment, entorn i vida. No ens hem parat a pensar realment que aquestes persones no poden comunicar-se de forma correcta. Perquè ja de forma automàtica pensem que tot el món és oient, mai no penses que una persona que es troba davant teu té una discapacitat o diversitat funcional”, afegeix.

“En un moment d’una pandèmia de la magnitud que tenim, la pròpia administració intenta buscar sortides urgents al que considera problemes més importants”, informa Jané. “Ara estan pendents si fan PCR o no en fan als alumnes, si fan grups bombolla... Sembla que el tema de la comunicació sigui un tema menor, però per a aquest tipus d’alumnat, no és un tema menor, és el primer tema”.

#VullLlegirElsLlavis Davant de la pregunta que ens feu sobre d'on són les #mascaretesaccessibles que portem a ACAPPS, i sense que tinguem cap relació contractual amb l'empresa, us podem dir que nosaltres utilitzem les de Mar Magic https://t.co/oaage5SgqX
El perquè en un fil: pic.twitter.com/WJs82sJkhl

— Federacio ACAPPS (@federacioacapps) September 25, 2020

Un problema legal

Malgrat que a Espanya existeix una llei dedicada a la inclusió de les persones sordes i les llengües de signes, la 27/2007, que assegura que “es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues”, Rubén García diu que mai es respecta. Per exemple, no trobem intèrprets a edificis públics o sanitaris, a la Seguretat Social o a Correus. I, segons la llei, hauria de ser així. La persona sorda és la que ha d’anar a la Federació i demanar un intèrpret amb 48 hores d’antelació. Rubén García reflexiona sobre això, i es planteja què passaria si a una persona sorda li està donant un infart i a urgències ningú no es capaç d’entendre’l bé. “És una mica surrealista”, afirma.

Per la seva banda, Ramon Jané creu que “aquesta va ser una llei molt ben proposada, perquè en una única llei reconeixia la realitat de les diversitats de les persones sordes i la realitat i la necessitat de mitjans diferents per garantir la seva comunicació”, però en termes de si s’està acomplint, creu que va molt tard: “sí que és cert que s’ha visibilitat una mica més, però si m’apures han posat més partides concretes per posar intèrprets de llengua de signes, que ja està bé perquè hi ha una necessitat, hi ha aquest grup de gent que ho necessita, però posar en marxa bucles magnètics, emissores FM, etc.,  va bastant en retard i no hi ha partides molt concretes que ho suportin”. 

A nivell català, existeixen dues lleis importants més al respecte: la Llei de Llengua de Signes Catalana 17/2010 i la Llei d’Accessibilitat Catalana 13/2014. La primera recull la realitat i la diversitat del col·lectiu, tant d’aquells que es comuniquen oralment com els que ho fan en llengua de signes, però que deixava en mans de la segona llei la regulació d’aquests intèrprets o dels mitjans de comunicació oral. Aquesta llei d’Accessibilitat “és crucial” segons Jané, ja que regula tota l’accessibilitat universal de totes les persones amb discapacitat. Però sis anys després, encara no s’ha aprovat el seu reglament.

“En els pressupostos de la Generalitat, cada any diuen que destinen 700.000 en intèrprets a l’educació post obligatòria, però a la nostra entitat reclamem que no està clar quin pressupost estan dedicant a bucles magnètics, emissores FM o subtitulació. Estem avançant, però es necessita millorar”, opina Jané, “i ara amb la pandèmia hi ha coses que han de ser de solució urgent”, afegeix.