Els fans d'El Petit Príncep tenen un motiu per visitar París: el Museu d'Arts Decoratives dedica la major retrospectiva en la història de França al llibre d'Antoine de Saint-Exupéry, una petita obra d'art que ha traspassat fronteres i els dibuixos originals del qual poden ser ara vists per primera vegada.

L'exposició, que obre les portes avui, mostra més de 600 documents entorn del llibre il·lustrat que l'escriptor va publicar el 1943. Tanmateix, no va arribar a França fins a 1946, després de la mort de l'autor i pilot de la Resistència francesa, que es va estavellar al Mediterrani en 1944 en misterioses circumstàncies.

"És l'exposició més important que s'ha realitzat perquè hi trobem per primera vegada en el món des de 1943 els dibuixos originals d'El Petit Príncep, vestit de majestat, amb la seva bufanda groga; i, per primera vegada a França, veiem el manuscrit original", explica a Efe el nebot net de l'escriptor, Olivier d'Agay.

La mostra arrenca amb documents de la infància de Saint-Exupéry, nascut en el si d'una família aristòcrata de Lió el 1900, interessat des de la seva infància per l'escriptura i la il·lustració, així com per l'incipient món de l'aviació, en el qual va ser pioner.

Les seves vivències com a pilot, primer en el correu postal, amb el qual va viatjar per Àfrica i més tard Amèrica Llatina (va ser director d'Aeroposta l'Argentina en 1929), i el seu treball com a reporter són l'origen de les seves novel·les Courrier Sud, adaptada al cinema en l'època, Vol de Nuit i Terre des Hommes.

Aquesta última va ser creada arran de l'accident que Saint-Exupéry va sofrir en 1935 al costat del seu mecànic André Prévot, en un vol entre París i Saigon. Van quedar diversos dies atrapats al desert del Sàhara, a la zona de Líbia, una experiència que també fou l'origen d'El Petit Príncep.

"Ell deia que només podia explicar el que havia viscut, no podia fer ficció. Així que escrivia a partir de material viscut. En la segona part de la seva vida, més que un escriptor va ser un filòsof i El Petit Príncep beu de tots dos corrents, és fruit de la seva experiència i les seves reflexions sobre la societat, la humanitat", comenta el seu descendent.

D'Agay, filantrop dedicat a portar pel món l'obra del seu ancestre, assenyala que en vida Saint-Exupéry era una espècie d'heroi llegendari. Llegenda que es va amplificar després de la seva desaparició en la mar, que va arribar a donar peu a rumors sobre un possible suïcidi.

Una lliçó de vida

Però més de la meitat de les sales estan dedicades en exclusiva a la seva obra cim, aquest petit llibre de tot just un centenar de pàgines il·lustrat amb aquarel·les del mateix escriptor i que s'ha convertit en el més traduït del món després de la Bíblia. S'ha utilitzat com a eina d'aprenentatge i fins i tot de recuperació de dialectes en perill d'extinció. Va ser, per exemple, el primer llibre publicat en toba, la llengua d'aquest poble ètnic del nord de l'Argentina.

La seva esposa, la salvadorenca Consuelo Suncín-Sandoval Zeceña, amb la qual va tenir una relació una miqueta tempestuosa, apareix també en l'exposició com el seu gran romanç i font d'inspiració de la rosa, símbol de l'amor que el protagonista tracta de protegir.

Que molts d'aquests dibuixos no hagin vist abans la llum és un altre misteri més en la història de Saint-Exupéry. Els seus propietaris no havien volgut mostrar-los fins ara, com havia succeït amb el manuscrit original, només exposat anteriorment a Nova York, el 2014, on ho conserva la Morgan Library & Museum.

L'exposició, que havia d'haver-se celebrat el 2021 però va haver de ser posposada per la pandèmia, s'emmarca en el 75 aniversari de la publicació del llibre a França i romandrà oberta fins al 26 de juny.

"El Petit Príncep toca els nostres sentiments més íntims", addueix el seu nebot. "La gent troba en ell consol enfront de la seva tristesa, esperança, respostes a preguntes existencials. No és una qüestió de generacions, religió o d'èpoques; és intemporal, universal".