Durant la darrera setmana, treballadores de serveis d'atenció domiciliària de diversos punts de l'Estat no han entrat a atendre i cuidar en llars, sinó que han sortit a mobilitzar-se als carrers. Denuncien les condicions laborals que pateixen, arran de l'externalització d'aquest servei públic. Un servei municipal que, denuncien, és una responsabilitat pública que els ajuntaments eludeixen. Pilar Nogués, presidenta del sindicat SAD de cuidadores municipals de Catalunya, parla amb el Diari de Barcelona sobre els motius que les han dut a la vaga.

Aquesta setmana heu fet jornades de vaga. Quina és la situació laboral al sector?
Els ajuntaments eludeixen la responsabilitat que tenen amb aquest servei municipal. Un servei públic que és de tothom i que el que fan és externalitzar-lo al pitjor postor, tant per a les treballadores com per a les persones que en són usuàries. Em refereixo a les empresess de Florentino Pérez, Eulen, DomusVi, el grup ACS… empreses de l'Ibex 35 que no tenen vocació de servei públic. Ni cuiden les treballadores ni cuiden les persones usuàries de les cures i l'atenció. Són empreses que retallen en drets laborals de les treballadores. Retallen en tots els drets que tenim: en els 20 minuts de descans, en els uniformes EPI, en els dies de vacances, en les hores extres... I el salari, és clar. Tu pagues 21 o 22 euros pel servei, però nosaltres en rebem 6 per hora.

"Per les treballadores és difícil secundar-la perquè l'administració decreta uns mínims abusius, com a Bizkaia, amb un 90% de serveis mínims"

Com valoreu aquests tres dies de vaga?
Dins de la nostra precarietat, valorem molt positivament la convocatòria. Per a les treballadores és molt complicat secundar la vaga, però ha anat bé. Cada vegada som més. Nosaltres ens vam començar a organitzar a partir de la pandèmia, per les condicions inacceptables en què treballàvem. És dificil a vegades unir-nos i també fer vaga, perquè dins de l'administració normalment es decreten uns mínims abusius del servei, com ha passat a Astúries o a Biscaia, amb gairebé un 90% de serveis mínims decretats.

Aquest dimecres us vau reunir amb la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz, després de mobilitzar-vos durant molt temps. Molt abans d'aquesta vaga. Com va anar la trobada?
Nosaltres cada vegada que Yolanda Díaz fa campanya en una comunitat autònoma, una de les companyes va a parlar amb ella, a exigir una reunió. L'any passat també. Va haver-hi companyes que van estar dormint a les portes del Ministeri de Treball, exigint un protocol i una Llei de Prevenció de Riscos Laborals pel nostre sector. En ser domicilis, no està regularitzat i la inspecció de treball no pot entrar a valorar les condicions del domicili per exercir-hi la nostra feina. La reunió va ser per avisar-nos que han fet un decret sobre aquesta prevenció de riscos. Ara falta que s'aprovi i esperem que sigui aviat. És urgent que es regularitzi la situació.

Quines son les vostres reivindicacions principals?
Aquest servei públic ha de deixar d'estar gestionat per mans privades, aquest és el nostre màxim objectiu. A partir d'aquí, les condicions es podran millorar i negociar. Cal curar els símptomes, però també la malaltia, que és l'externalització. A part, és clar, també anem lluitant pels protocols que ens protegeixin mentre treballem, però si es fa un conveni i es continua incomplint, no ens serveix de res.

"Ada Colau ha passat de criticar a l'exalcalde Xavier Trias per haver privatitzat el servei d'atenció domiciliària a impulsar aquest model i vendre el 50% del sector a un fons voltor"

Aquí Barcelona denuncieu també la gestió que l'Ajuntament fa del servei d'atenció domiciliària a partir d'un model de superilles. En què consisteix? 
Agafen vuit treballadores, les posen en una illa i que s'organitzin entre elles. Si una companya està de baixa, les altres han d'assumir els seus usuaris més els de la companya que no hi és. Ens trobem també que les treballadores no tenen desconnexió digital. Treballen els caps de setmana, se'ls obliga a tenir torns partits... Els obliguen a tot això perquè tenen la potestat de fer-te fora. Això porta a discussions, divisions, baixes, depressió, ansietat… És un model que encara ens ha precaritzat més i ens sobrecarrega amb un treball que no està remunerat. Les treballadores passen a tenir la responsabilitat de càrrecs mitjans. Fan el treball de coordinadores amb el mateix salari. A més, va ser impulsat per Ada Colau, quan en 2015 tènia la municipalització d'aquest servei en el seu programa. Ha passat de criticar l'exalcalde Xavier Trias per privatitzar el servei a impulsar aquest model i vendre el 50% del sector a un fons voltor. Ara estem pitjor.

Teniu previst mantenir la mobilització? Quines són les perspectives de futur?
Immòbils no aconseguirem res. Nosaltres continuarem estant organitzades i exigirem unes condicions dignes a empreses i entitats públiques. Ha de ser voluntat politica regular la situació. Avui és el teu veí qui rep atenció domicilària per respondre a necessitats bàsiques, de cures, del dia a dia. Però demà seràs tu qui necessiti aquest servei. L'únic camí és la lluita. Continuar així és intolerable com a societat.