Pilarín Bayés: “Em van convidar a una trobada d’influencers, a mi, que encara treballo amb ploma i tinta xinesa” - Diari de Barcelona

Pilarín Bayés
Il·lustradora i ninotaire
“Em van convidar a una trobada d’'influencers', a mi, que encara treballo amb ploma i tinta xinesa”

Pilarín Bayés (Vic, 1941) és una de les il·lustradores més reconegudes dins del panorama català. Als seus 81 anys, continua treballant i el seu arxiu ja compta amb més de 1.010 llibres. Tot i que en aquest moment no estigui immersa en cap projecte, ja té uns quants llibres en ment per començar.
Ens rep a casa seva un dimarts al matí. Per sorpresa nostra, només entrar-hi veiem la taula del menjador parada amb un esmorzar típic de la localitat. La Pilarín ens anima a provar la coca de forner acompanyada de secallona vigatana, juntament amb un xarrup de ratafia. Després d'esmorzar, conversem sobre la vida tan activa que porta i la seva trajectòria.
Com et mantens tan en forma?
El que m'ha ajudat tant en aquest temps que tens cabòries, que tens penes, mal de caps és haver de treballar. Quan estàs pensant en el dibuix i com el faràs i tot això no penses en res més. És un bon consol, una bona solució. Ho he comentat amb altra gent, fins i tot de la meva edat que encara treballem en altres coses i que és el que realment ens va bé.
Quina és la teva rutina diària?
Recordes el primer dibuix que vas fer?
El primer no, però dels primers sí. En el primer dibuix devia ser molt petita, molt inconscient, com fan tots els nens. Sí que recordo que em deien: "Per què dibuixes a gent de perfil?" Dibuixava a la gent de perfil, dec tenir una arrel egípcia... (bromeja). Després ja vaig aprendre a dibuixar de cara.
A casa teva, quan van començar a valorar els teus dibuixos?
Vaig estar un any al llit, a causa d’una malaltia i dibuixar em distreia molt. Els meus avis venien el vespre a mirar què havia dibuixat, i quan els hi agradava, la meva àvia, se’l quedava, apuntava la meva edat i em donava una pesseta rossa. El que dic a tots els avis que conec és: “Feu cas als vostres nets que dibuixen”, perquè a mi els meus pares no em fotien punyetero cas, perquè tenien molta feina.
Aquests dibuixos encara els tens guardats?
Algun el tinc guardat. La primera entrevista que vaig fer em van dir: “Ah els teus dibuixos de quan eres petita, els podries portar” i els vaig portar i se me’ls van quedar. Els devien llençar perquè eren dibuixos de nen petit, no gaire macos, però per mi eren importants.
La Pilarín Bayés fent un dibuix per al Diari de Barcelona | JOAN GUAL GODÓ
En quin moment vas veure que et podries dedicar a ser ninotaire?
A l’escola em deien que escrivia bé, a vegades guanyava els jocs florals. Però jo sabia que era una cosa que la feia perquè l’havia de fer, no que em sortia de dins, en canvi, el dibuix sí que em sortia de dins! Llavors vaig pensar d’estudiar Belles Arts, teòricament quan estudies això és per ser professora, però a mi ningú m’ha demanat mai el títol de belles arts, però estic contenta de tenir-lo.
Fa un any i mig deies que ja comptaves amb més de mil llibres i que n’estaves fent quatre alhora, quants en portes ara?
Almenys 1.010, si et dic la veritat, no els he comptat. He tingut la sort de tenir una carrera llarga, però això és una sort com una altra, perquè als dibuixants ens agrada dibuixar, però necessites un editor que t’editi el llibre. Sense editor no som ningú. Jo tenia por quan era petita de ser molt gandula, però em sembla que ja no ho he sigut, perquè fa 20 anys que hauria d’estar jubilada i encara no ho estic.
Tens pensat jubilar-te?
Sóc conscient que demà puc tenir un problema a la vista, a les cervicals, com molts companys han tingut. Un dia em pot passar. Mentre duri, aprofitem-ho al màxim, el que duri. Fa poc em van operar de cataractes, però estic molt bé. He perdut molta força, abans havia d’agafar un paquet i no tenia problema. Però ara no tinc força i, en canvi, per dibuixar, vaig fent normal. Tinc el traç perfecte!
"Jo tenia por quan era petita de ser molt gandula, però em sembla que no ho he sigut, perquè fa 20 anys que hauria d’estar jubilada"
Quin és el traç més difícil que has hagut de fer?
El llibre més difícil és un que em van fer fer sobre una exposició d’Hiroshima que es va fer a Barcelona. Em van dir que fes un llibre per a nens, però em va costar molt fer-ho perquè era un tema molt difícil. A vegades he fet recordatoris de gent que s’ha mort també, i costa perquè normalment t’ho demana gent de molt a prop. També li vaig fer a la meva mare i li he fet a la meva filla.
De fet, vas dibuixar al taüt de la teva filla l’any passat. Com va sorgir la idea?
Ja li havíem fet al meu marit. A la galeria on jo treballava, vam dir: ens pintarem els taüts. I quan es va morir, vaig pensar que seria maco que marxés embolcallat amb aquests dibuixos que li havien donat tants mals de caps i tants anar amunt i avall, i a la meva filla igual. Hi ha una tribu africana que pinten els taüts, però aquí Vic també ho fem! (bromeja).
Creus que hi ha molta importància de la llengua catalana en la teva obra?
Teòricament en un dibuix la llengua no hauria de tenir importància, però en té molta. El meu dibuix està dirigit per als nens, però té una elaboració mental, i la fas en català. Vulguis o no es trasllueix tot.
Estudi de la Pilarín Bayés situat a Vic | JOAN GUAL GODÓ
Hi ha algun significat o missatge darrere dels dibuixos?
Cadascun té una missió. Soc il·lustradora. Els pintors creen bellesa amb els colors, amb el traç. Nosaltres servim els textos, inclús quan dibuixo pel meu compte, sempre penso en algun guió. Soc il·lustradora de sentiment.
Com portes les xarxes socials?
Hi ha una mica de trampa! El meu gendre sempre deia que per la nostra feina ens convindria estar a Instagram, però ens feia molta mandra a la meva filla i a mi, que treballem juntes. I vam començar a fer-ho, però a tot això va venir el Procés independentista, i vam començar a parlar de tot. Generalment, parlem del que direm a Instagram, però jo no sé què posar, ni què mirar, ni res.
I ja acumules més de 125 mil seguidors, veritat?
Sí, sí, els tenim! Quan trobo algú pel carrer li dic: “Ai gràcies!”. Mirem de contestar el que ens diu la gent, encara que sigui d’una manera senzilla.
Què és el que més t'ha impressionat de les xarxes socials?
Un dia ens van convidar a una trobada d’influencers, i a mi em va fer molt riure ser influencer. Ara bé, encara treballo amb la plumilla i la tinta xina! (Bromeja) Vam anar-hi i hi havia tot de nanos de 17 anys, i vaig pensar: “Oh! Què interessant que aquests nanos que tenen un milió de seguidors siguin tímids”. Vaig quedar molt parada, i pensava que potser els intimidava.
"Amb la Roser Capdevila ho diem que som les àvies de Catalunya. Ho porto molt bé"
Quina relació tens amb la Roser Capdevila?
Boníssima, molt bona! Tenim una relació de respecte i admiració mútua de la feina que fem. La feina que fa la Roser, aquella concisió… Jo sempre me'n vaig per les branques! Penso que mútuament ens admirem i ens hem avingut molt com a persones, moltes vegades ens criden per fer coses juntes i ho fem encantades.
Com suporteu el pes de ser les àvies de Catalunya?
Amb la Roser Capdevila ho diem que som les àvies de Catalunya. Ho porto molt bé. Ser àvia és una sensació molt bona. Tens totes les coses boniques de tenir nens a prop, però sense cap cosa empipadora. Si plora, cap als pares (Riu), si estan malalts, algú agafa la responsabilitat. Sentir que hi ha gent jove, gent amb qui parles, és molt maco. És de les millors experiències de la vida.
Es pot veure a les xarxes socials que cada any et tires a la piscina de cap…
Sí, això ho faig sempre. Hi ha un senyor d’una piscina que cada any em diu: aquest any no eh! I només falta que em digui aquest any no, que me’n venen més ganes! I penso, ara no li donaràs la raó que ja no pots!
Ara ets l’artista més consolidada com a ninotaire… hi ha algun perfil que creguis que pot agafar-te el relleu?
I tant! Ara hi ha una generació formidable de dibuixants. Crec que aquesta generació d’il·lustradors serà una gran generació, seran igual o més importants que nosaltres. Que anirà bé estic segura. Veig talent. Catalunya és un país que té tradició d’il·lustradors, però jo penso que continuarà i en tenim per estona.
Les 10 preguntes a la Pilarín
@diaridebarcelona La Pilarín Bayés contesta les 10 preguntes ràpides del Diari de Barcelona mentre ens fa un dibuix per la redacció 🎨 #pilarinbayes #diaridebarcelona #ddb #fyp #foryoupage #viral #viraltiktok #estiktokat #papaderoma #elpapa #cocacola #pedrosanchez ♬ sonido original - diaridebarcelona

