Diferències a l’interior dels partits polítics, oposició de la ciutadania, crítiques al monocultiu turístic, la relació amb Aragó… La candidatura als Jocs Olímpics i Paralímpics d’hivern Pirineu-Barcelona 2030 ha estat objecte de debat des d’abans que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la presentés davant del Comitè Olímpic Internacional (COI) el passat juliol. Aquest repte olímpic suposa un mal de cap per a molts actors polítics, una vertadera pista negra per a l’executiu d’Aragonès. De fet, aquesta aventura hivernal ja ha costat una crisi diplomàtica entre el govern català i el d’Aragó.

El somni olímpic al Pirineu va començar l’any 2010 amb Jordi Hereu (PSOE) al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona, en un darrer intent de defensar l’alcaldia, que acabaria perdent davant de Xavier Trias (CiU), l’any següent. Des de llavors, s’ha intentat preparar la candidatura pirinenca per als jocs de 2022 i 2026, però aquestes s’han aturat abans engegar el projecte. Però la candidatura del 2030 pretén arribar fins al final, malgrat la falta d’unitat al voltant del projecte.

Arran dels rumors del naixement de la candidatura va sorgir la plataforma Stop JJOO, formada per habitants de les sis comarques de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, així com del Berguedà, el Ripollès i el Solsonès.

La plataforma denuncia la manca de transparència del projecte i protesten pel fet que la candidatura s’hagi presentat abans a “les elits econòmiques metropolitanes i, en canvi, cap veí ni alcalde del Pirineu té informació sobre aquest macroesdeveniment”, segons afirma el portaveu de Stop JJOO, Bernat Lavaquiol, al Diari de Barcelona. Amb el context d'emergència climàtica actual argumenten que “no té sentit continuar fent una inversió multimilionària en un sector que té data de caducitat” com és el turisme d’hivern a Catalunya.

Bernat Lavaquiol (Stop JJOO): "No té sentit continuar fent una inversió multimilionària en un sector que té data de caducitat”

El compromís adquirit per Aragonès és realitzar una consulta als territoris afectats per la celebració d’aquests jocs. Però aquesta mesura participativa no és exempta de conflictes. D’entrada, hi ha comarques pirinenques, com el Ripollès i el Berguedà (que no formen part de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran), que queden fora del pla inicial d’aquesta consulta a la població. A més, les plataformes ciutadanes que s’oposen a aquest esdeveniment olímpic assenyalen que el Govern no ha adquirit cap compromís encara, ni amb la data ni amb la pregunta; i que no s’ha detallat el projecte: quines construccions es faran, on se celebraran les proves, quin impacte econòmic generarà, etcètera.

Davant d’aquest context problemàtic, formacions polítiques com la CUP exigeixen compromisos a l’hora de celebrar aquesta consulta. “El Ripollès forma part geogràficament del Pirineu i les conseqüències dels Jocs Olímpics també les patiria”, afirma el portaveu dels anticapitalistes al Consell Comarcal del Ripollès, Àlex Medrano, al Diari de Barcelona. 

Aquesta mesura participativa ha forçat la consellera d’Acció Exterior i Bon Govern, Victòria Alsina, a anunciar la Llei de Participació. De totes maneres, aquesta nova eina de l’executiu català no arribarà a temps per a la consulta del Pirineu.

Crítiques i dubtes

El Pirineu representa un 1% de la població de Catalunya, però ocupa un 19% del total del territori. El PIB de la vegueria depèn fins a un 25% del sector del turisme, i l’any 2011 un 12,73% dels treballadors del Pirineu es dedicaven a l’hostaleria, una xifra molt per damunt de la resta de demarcacions. Des de la plataforma Stop JJOO denuncien que la candidatura dels Jocs Olímpics propicia “aquest monocultiu turístic que comporta precarietat per als habitants de la zona”. 

Un dels principals elements que s’han posat damunt la taula és l’impacte mediambiental de la candidatura. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va defensar que la celebració dels Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu seria sostenible perquè “no es construirà cap gran infraestructura esportiva que després dels Jocs no tingués ús”, prometent fer “un estudi molt exhaustiu dels del punt de vista climàtic”.

Per al portaveu de la plataforma contrària a la candidatura, la proposta “es contradiu amb els mateixos informes de la Generalitat” que afirmen que d’aquí a 15 anys només quedaran en peu tres estacions d’esquí a Catalunya: La Molina, Masella, i Baqueira-Beret. 

Els problemes per a Aragonès i els seus consellers no acaben aquí. A les federacions regionals dels dos partits del govern hi ha disparitat d’opinions, malgrat que, de moment, encara no ha costat grans disputes.

Així, dies enrere, es feia viral un tweet de l’alcaldessa de Ribera d’Urgellet i expresidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós (Junts), perquè mostrava la seva oposició amb la celebració olímpica. “Com a independentista no vull iniciar projectes nous amb Espanya”, argumentava en un extens fil la batllessa del partit de Puigdemont.

A Esquerra Republicana tampoc hi ha unanimitat. “Més que uns jocs, el que és necessari és una estratègia pel Pirineu”, diu la secretària general dels de Junqueras al Pirineu i regidora a l’ajuntament de la Seu d’Urgell, Marian Lamolla. “Dins de l’organització que represento hi ha opinions molt dispars, la meva tira més pel no que pel sí. Entenem que ens hem de posicionar com a partit, però encara estem buscant un equilibri”, expressa pel Diari de Barcelona.

En aquest context, la regidora de la Seu d’Urgell explica que la seva formació està treballant en l’Agenda Rural 2030, amb la intenció de potenciar el sector primari al territori davant la manca de relleu generacional.