Pepón Nieto
Per Adrián Soler
Publicat el 12 d’octubre 2020

Pepón Nieto (Marbella, 1967) ha vingut al Festival de Sitges per primer cop i està encantat de poder presentar dos projectes completament diferents. D’una banda, Un efecto óptico, un film dirigit per Juan Cavestany que reflexiona sobre l’absurditat dels viatges però que toca altres temes com "la soledat, també dins la parella o la por a que als nostres fills els passi alguna cosa". D’altra banda, 30 monedas (HBO), una sèrie dirigida per Álex de la Iglesia amb qui Nieto ha treballat en cinc ocasions. 

Un efecto óptico s’ha presentat a Sitges en la categoria ‘noves visions’. Nieto reconeix que "la pel·lícula és millor que el guió i que el treball que hem fet Carmen [Machi] i jo". I és que Cavestany li atorga un aire diferent, ja que la història cau en un bucle amb diferents versions d’un mateix viatge: "És cinema amb majúscules, ja que es tracta d’un puzzle muntat per Juan Cavestany de forma genial".

Reflexionant sobre el turisme, Nieto recorda un viatge que va fer a Cuba, concretament a l’Havana i Varadero. A la primera ciutat s’hi va sentir prou bé, però a la segona confessa que volia marxar: "Això és com Estepona però en 'cutre'; no em va convèncer [...] cada dia em deia ‘¿me’n vaig o no?’, però com ja estava pagat...". 

 

Des d’una perspectiva global, la pel·lícula és una reflexió sobre "el turisme i com les ciutats es mengen els individus". Pepón Nieto i Carmen Machi fan d’Alfredo i Teresa, un matrimoni de Burgos que viatja a Nova York però que comença a notar que en realitat la ciutat que estan visitant no és la que els hi havien venut. 

Pepón Nieto també ha presentat 30 monedas, una sèrie de HBO. Aquesta és completament diferent. Està dirigida per Álex de la Iglesia i compta amb actors de la talla de Carmen Machi, Macarena Gómez, Eduard Fernández o Miguel Ángel Silvestre. La història va d’un mossèn exorcista que acaba en una parròquia d’un poble remot. Comencen a ocórrer fenòmens paranormals que els acabaran involucrant en una batalla pel control de les 30 monedes que va obtenir Judes Iscariot per trair a Jesús.  

Com és rodar amb Álex de la Iglesia?
És una alegria cada cop que em crida perquè sé que em convida a jugar amb les joguines. Àlex és el nen basc, ric, exuberant que té totes les joguines del bloc [de pisos]. I et convida, baixa amb tots els joguets al carrer i, a sobre, és tan enrotllat que, quan el crida la seva mare et deixa les joguines perquè continuïs jugant. És collonut treballar amb ell. Però també molt dur perquè és molt exigent. No hi ha cap altre director a Espanya que rodi el que fa ell. De la Iglesia et convenç que estàs a Eurodisney i després acaba la jornada i te n’adones que has estat al Vietnam. 

Presentació de la sèrie d'HBO 30 monedas, dirigida per Álex de la Iglesia

Has treballat bastant amb Carmen Machi últimament.
Carmen i jo ens coneixem de fa molts anys, més de 20. Som molt amics, hem estiuejat junts però mai havíem tingut seqüències junts. I, de cop i volta, vam fer una pel·lícula que dirigia Marina Seresesky i després vam fer la de Juan Cavestany i ara la d’Álex de la Iglesia. Però ha sigut ara al final. Feia molt temps que em deia “què estrany que no ens truquin per treballar junts”. 


"Treballar amb Álex de la Iglesia és collonut però també molt dur perquè és molt exigent"


Cinema o teatre?
M’agrada explicar històries i m’agrada fer personatges que siguin importants per a la història que narres. Com a actor –egoistament– he de dir que en el teatre és on més propietari ets del teu treball. Un cop s’aixeca el teló estàs tu, no hi ha ningú que talli i enganxi. Ningú t’ajuda. Estàs tu amb l’espectador al davant i amb el feedback del públic i això és molt gratificant. 

És la teva primera vegada al Festival de Sitges.
Estic content d’haver vingut amb dues propostes com són 30 monedas i Un efecto óptico, de dos directors tan diferents i dos personatges distints. M’agrada molt haver vingut amb aquestes dues coses i que em vegi la gent en dos registres diferents.

Algun projecte entre mans? 
Ara hem començat fa poc amb Los hombres de Paco, que ens queda [rodatge] fins ben entrat l’any vinent. Això i el teatre és allò que em té enganxat. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —