Dia de Nadal, tres quarts de cinc de la tarda. Començo a tenir el dinar coll avall i com la resta de la família, he trobat el racó i la posició ideal per encarar la migdiada, obligada. L'àvia ja passa pel segon sonet quan m’arriba el missatge d’en Sergi, el mateix de cada 25 de desembre: un vídeo del sofà estant amb la televisió engegada. No em cal ni reproduir-lo, sé que serà una escena d’en David i en Lopes divagant com passar de la manera més desapercebuda possible el dia de Nadal. Això sí que és una tradició.

L’escena és un fragment de ‘Tinc un dia normal’, el darrer capítol (47) de la quarta temporada de Plats Bruts, l’aclamada sèrie còmica de TV3 protagonitzada per Joel Joan i Jordi Sánchez. Emès el dia de Nadal de l’any 2000, narra com aquests dos companys de pis es proposen -infructuosament- abstraure’s d’aquesta data assenyalada i acabar el dia sense celebrar res.

L’esperit nadalenc de tots dos s’acaba imposant, malgrat els intents de boicotejar el menú tradicional i les peripècies per fer veure que això de fer l’arbre de Nadal tan sols és cosa de carrinclons. Tot plegat mentre en Ramon, l’Emma i la Carbonell preparen la festa a la seva manera.

L'origen del capítol no té gran misteri: l'equip de guionistes hi va començar a treballar inspirat per tantes sèries que tracten el dia de Nadal. "La idea sorgeix del fet que tots anem d'ateus, agnòstics o passem de la religió, i al final caiem de quatre potes en les tradicions. I, encara que ens costi d'admetre, ens acaba agradant", explica al Diari de Barcelona el sabadellenc Albert Plans, un dels guionistes de Plats Bruts i autor de 'Tinc un dia normal'.

A partir d'aquesta contradicció, "que passava aleshores i que continua passant ara", sorgia la idea del guió: es tractava de repassar, pas per pas i amb col·laboracions d'anècdotes personals, el cerimonial del Nadal; i jugar, des de l'exageració, amb la negativa esquizofrènica d'en David i en Lopes a gaudir la festivitat. Tot plegat per acabar celebrant el Nadal més fastuós de la seva vida, gairebé. "En el fons Plats Bruts és això: partir de les contradiccions que tots tenim i agafar-ho amb sentit de l'humor. Mirar-nos amb amabilitat", explica el guionista.

Una tradició ja normal

21 anys després de la seva primera emissió, el capítol acumula gairebé un milió de reproduccions a Youtube. Caldria sumar-hi les registrades a TV3 a la carta i a Amazon Prime. Segons dades facilitades per TV3, el capítol s'ha reproduït 27.000 vegades a Youtube i 1.131 al portal de la televisió pública entre el 23 i el 30 de desembre. Si parlem del conjunt de la sèrie, les xifres de reproducció s'enfilen fins als 19 milions i mig i als quatre milions, respectivament.

Frases com ara ‘No és pilota, és mandonguilla gegant’, l'arbre de 'julivert' o els exòtics ‘gàlets’ ja formen part de l’imaginari col·lectiu. De fet, per alguns han esdevingut una manera menys formal però més autèntica de desitjar-se unes bones festes. Fins i tot s'envien missatges de veu taral·larejant una nadala imitant en Lopes.

Una cerca ràpida a Twitter em tranquil·litza: la quantitat ingent d’usuaris que parlen del capítol i el recomanen per fer baixar millor les festes reafirma que la tradició nadalenca que tenim amb en Sergi també és ben normal. A les meves xarxes més d’un usuari avisa que ja ha complert amb la tradició. En família, confinat, com a teràpia... Cadascú s'ho guisa com vol.

El secret del fenomen

Per Albert Plans, el mèrit de l'èxit del capítol és del tema, que interpel·la tan els adoradors com els haters de les festes nadalenques. "Tinguis l'edat que tinguis, pensis el que pensis, siguis ateu o religiós, el Nadal ens afecta a tots. És inevitable viure'l d'una manera o altra. Ja sigui perquè ens agrada ja sigui perquè l'odiem. L'humor, quan ens interpel·la directament, ens interessa més". 

El guionista del capítol apunta una segona clau, que de fet explica l'èxit general de la sèrie. "Que tan el Joel com en Jordi fossin caps de guió, que estiguessin a la sala de màquines i després fossin els protagonistes, feia que tot allò que s'havia parit a la sala de guionistes acabés al plató i amplificat". Hi havia una norma sagrada: els guions no es tocaven ni una coma. S'havien de saber "de pe a pa, gairebé no es permetien canvis. Hi havia un respecte gairebé sagrat perquè al darrere hi havia moltíssima feina", revela.

En David i en Lopes acaben allargant el dinar de Nadal fins ben entrat el vespre

Plans, que fa molt que no veu el capítol, assegura que desconeixia la volada que ha agafat amb els anys. "Sí que ets conscient que la gent mira Plats Bruts i vas trobant-ne que és molt fan. Però no n'era del fenomen". Un èxit que el fa "molt feliç", però que alhora el sorprèn enormement perquè "tu mateix no ets fan de la teva feina". I afegeix: "Amb el temps, gràcies a que la memòria és més escassa, quan remires alguna cosa t'ho mires amb una mirada més verge i moltes vegades et fa més gràcia", confessa.

"El fet que tan el Joel com en Jordi fossin caps de guió, que estiguessin a la sala de màquines i després fossin els protagonistes, feia que tot allò que s'havia parit a la sala de guionistes acabés al plató i amplificat"

I com seria el guió adaptat al Nadal 2021? El sabadellenc no dubta per respondre: adaptat a la Covid-19, a la nova variant i al cap d'any. Això sí, tenint clara l'atmosfera d'història anecdòtica perquè espera que la pandèmia no acabi en tradició.

Com bé diu, el Nadal té dos mil anys d'història i és fet de tradicions. "Que una d'elles sigui el capítol de Plats Bruts és xulo, anem enriquint el Nadal", remata. Alguns acaben d'enriquir la tarda amb ‘Tinc família’, un altre capítol gloriós  sobre Nadal, però en aquest cas de la segona temporada. L’empatxada de torrons d’en Pol, la cerca desesperada de l’Emma per Barcelona o la màgica nadala final davant la Sagrada Família també són moments televisius que Catalunya encara recorda.

N'hi ha que enguany potser encara no han complert amb la tradició. D'altres, com l'Albert, tot just la descobreixen. Segur que n'hi haurà de repetidors. I alguns, fins i tot, intentem imaginar-nos les cares de la canalla, nord enllà, en veure la Carbonell baixant per la xemeneia escopeta en mà.