La guerra a Nagorno Karabakh, com passa amb qualsevol altra, s'ha estès més enllà de la geografia d'aquesta regió i ha colpejat també amb crueltat la població civil a l'Azerbaidjan sense distingir edats ni condició social.

"Tinc 78 anys i estic acostumat al soroll dels bombardejos, perquè Terter, la meva ciutat natal, està només a 5 quilòmetres de la línia del front. Vaig viure aquí la primera guerra del Karabakh, però no recordo que hi hagués hagut bombardejos com el primer dia de la nova guerra", afirma Elshad Husaínov.

L'ancià, un pagès que a més de cuidar del seu hort rep una pensió de l'Estat, recorda que el 27 de setembre el canoneig va començar al voltant de les 7 del matí. 

Un atac d'una intensitat sense precedents

"Per més que em pesi, he après perfectament els sons de la guerra. Ens disparaven amb carros de combat i artilleria pesada. Va ser un bombardeig incessant. Van caure desenes, potser centenars de projectils sobre la ciutat", explica en una conversa telefònica. 

Assegura que ell i la seva família van tenir sort, perquè la seva casa no va sofrir danys, a diferència d'alguns habitatges veïns que van quedar destruïts. "Vam abandonar la ciutat. Es pot dir que vam sortir fugint, perquè vam marxar amb allò que portàvem. Ens vam instal·lar a Barda, a uns 20 quilòmetres cap a l'est de Terter", indica Husaínov.

El pagès diu que els azerbaidjanesos no volen combatre, però recalca: "Algun dia s'ha de restablir la justícia". "Des de Terter ens diuen que hi ha moltes destruccions. Fins i tot un jardí infantil ha estat destruït. Gràcies a Déu, no hi havia ningú dintre", narra amb veu tremolosa.

Barda, ciutat d'acollida, també sota foc armeni

Barda, amb 40.000 habitants, es troba a menys de 300 quilòmetres de Bakú, i és a la ciutat a la qual es dirigeixen aquells que busquen allunyar-se de la línia del front. Kamil Gulíev, un pagès de 62 anys arrelat al poble d'Aleslkerlí, es va traslladar amb la seva família a Barda el 27 de setembre, el primer dia de les accions militars. 

"Fa gairebé 30 anys que vivim en condicions de guerra, però no recordo un canoneig tan intens. Vaig haver de venir fins aquí, a casa d'uns parents", diu a Efe Gulíev. "Al principi anava de nit a Aleskerlí a alimentar els animals, però ja no ho faig; és massa perillós", afirma el pagès, que afegeix que ara fins i tot a Barda estan caient projectils. 

Sabir Mamédov, un pagès de 45 anys i natal de Barda, explica que la guerra ha arribat a la seva ciutat. "Primer [els armenis] van atacar els llogarets dels voltants i ara ja canonegen Barda. Hi ha molts ferits i destruccions", ha narrat. Segons Mamédov, els atacs a les ciutats que es troben allunyades de la zona del conflicte són una "venjança dels armenis per l'avanç de l'exèrcit azerbaidjanès".

Un militar àzeri col·loca un pòster amb la bandera de l'Azerbaidjan després de prendre una posició prèviament ocupada per les forces armènies. Foto: EFE

"Hem entès que les negociacions no serveixen per a res. Jo volia accions del govern. La guerra porta privacions, però estem disposats a suportar-les. Ja ha estat alliberada la ciutat de Dzhabraíl. Crec que per fi els desplaçats podran tornar a les seves llars", constata el pagès.

Segons dades ofertes per la fiscalia general de l'Azerbaidjan, almenys 27 civils azerbaidjanesos han mort i més de 150 han resultat ferits des de l'esclat de les accions militars.

El Karabakh denuncia un "desastre humanitari"

D'altra banda, el Defensor del Poble del Karabakh, Artak Beglarian, denuncia que la regió separatista és escenari d'un "desastre humanitari" a causa dels indiscriminats bombardejos azerbaidjanesos contra la població civil, la participació de terroristes en els combats i l'ús d'armament prohibit com són les bombes de dispersió.

"A causa de l'amenaça a la seva seguretat i al terror psicològic, molts han hagut d'abandonar les seves llars. Tenim desenes de milers de refugiats i desplaçats. La xifra pot superar els 80.000, que és més del 50 % de la població de la república", relata Beglarian a Stepanakert, la capital del Karabakh.

A més, des de l'esclat de les hostilitats el 27 de setembre, 240 soldats i una vintena de civils del Karabakh han mort i més de 80 han resultat ferits.

"Les forces azerbaidjaneses apunten als civils de manera intencionada i sistemàtica. Porten diversos dies bombardejant amb armament pesant Stepanakert, la seva infraestructura i els edificis", assenyala Beglarián. Així mateix, el Defensor del poble ha subratllat que els atacs són "indiscriminats", per la qual cosa "tothom està en perill".

El Defensor del Poble del Karabakh, Artak Beglarian. Foto: EFE

Beglarian també denuncia l'"ús extensiu" de l'armament pesant en zones poblades, derivant en milers de projectius "sense explotar" arreu del país, la qual cosa, destaca, suposa un gran perill per als civils, especialment per als nens. "Sé com n'és, de perillós", assenyala, i ha recordat que centenars de persones han mort en els últims 30 anys a causa de les mines.

En aquesta línia, també denuncia l'ús de "bombes de dispersió" i "drons suïcides", ambdós prohibits per la comunitat internacional.

Per últim, el Defensor del Poble del Karabakh alerta del desplegament de "diversos milers" de terroristes sirians i libis al front. Un fet que recorda és "un crim de guerra", amb la finalitat d'exterminar els civils armenis: "Estan instruïts en el genocidi", ha afegit, abans d'acabar afirmant que "la mateixa existència de la nostra població està amenaçada per l'Azerbaidjan i els terroristes recolzats per Turquia".

Un edifici en ruïnes a Stepanakert després del bombardeig de les forces azerbaidjaneses. Foto: EFE