Les poblacions humanes de la prehistòria recent a la península ibèrica, entre el final del Neolític i l'inici de l'edat de Bronze (de 3.500 a 2.300 anys abans de Crist), tenien forts vincles de parentiu, segons ha desvelat un estudi de l'Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social (IPHES).

El treball, que publica la revista Archaeological and Anthropological Science, posa de manifest que les poblacions que van viure durant els períodes del Neolític Final–Calcolític i Bronze, al nord-est i parts norcentrals de la península eren bastant homogènies a nivell biològic i en la seva morfologia dental.

L'estudi, dirigit per Beatriz Gamarra, explica que el procés de neolitització a la península va ser ràpid i va arribar tant a les zones costaneres com a l'interior, encara que amb un impacte diferenciat de les poblacions nouvingudes a les diferents zones de la península.

Durant el Neolític Final-Calcolític van ocórrer importants canvis socioeconòmics i culturals, amb canvis a les xarxes d'intercanvi comercial i en les pràctiques funeràries, per exemple.

Les anàlisis d'ADN antic han mostrat senyals de poblacions nouvingudes a la península al llarg del Neolític i una reducció de la diversitat genòmica a partir del final del Neolític fins a l'inici de l'Edat de Bronze (2200–1200 a. de C.), la qual cosa suggereix, segons el treball, "certa mobilitat de les poblacions humanes i intercanvi gènic intern entre diferents poblacions de la península ibèrica".

Els investigadors han analitzat restes dentals, que serveixen per fer una aproximació biològica en tenir un alt component genètic, ja que els seus trets romanen invariables al llarg del temps. A més, s'han trobat moltes peces dentals al registre arqueològic.

Homogeneïtat biològica

Segons els paleontòlegs, en llocs on les restes humanes apareixen fragmentades, cremades o barrejades, com en els enterraments col·lectius del període del Calcolític, o on la mala conservació de l'ADN, per climes càlids per exemple, és difícil un estudi genètic, per la qual cosa les dents solen ser les eines més adequades.

Els estudis de la morfologia dental en poblacions prehistòriques humanes de la península ibèrica són escassos i aquest en concret ha analitzat les afinitats biològiques de poblacions humanes del Neolític i Calcolític del nord de la península amb la morfologia en 3D d'un dels teixits interns de les dents, la unió esmalt-dentina.

Els resultats suggereixen que les poblacions que van viure durant els períodes del final del Neolític-Calcolític i fins a l'Edat de Bronze al nord-est i parts norcentrals de la península eren molt homogènies biològicament.

Segons Gamarra, "segurament, quan hi havia moviment d'elements culturals, també hi havia moviment entre les poblacions i, per tant, la possibilitat d'establir vincles biològics entre si".

No obstant això, els individus que van ser enterrats al jaciment català de Can Sadurní de Begues (Baix Llobregat) presenten unes morfologies singulars que, al costat d'altres trets dentals, els diferencien de la resta de poblacions.

En conjunt, segons l'autora del treball "pot pensar-se que aquesta població era particularment endogàmica, sense intercanvi biològic amb d'altres poblacions del voltant". "O bé - agrega- que formaven part d'un grup que ocupaven un cert territori, ja que s'han trobat elements culturals en comú a d'altres jaciments propers a Can Sadurní".

Segons Gamarra, els resultats no només contribueixen al debat dels moviments migratoris que van ocórrer en el passat sinó que demostren l'ús dels teixits interns de les dents com a eina alternativa als estudis de l'ADN.

"Sense posar en dubte la fiabilitat d'aquests últims, el mètode que emprem en aquest treball ens apropa, de forma no destructiva, a establir relacions de similitud biològica i, per tant, de parentiu, entre poblacions antigues", ha destacat.