Menstruació
Per Sara Santana
Publicat el 06 de juny 2021

Mentre els anuncis continuen pintant la menstruació com un món de colors, felicitat i gimnàstica artística, la realitat dista molt de la imatge que ens venen les companyies de compreses. Dolor, canvis d'humor i malestar general són alguns dels efectes més coneguts, tot i que també pot ser una font de discriminació quan emergeix l'anomenada pobresa menstrual. A haver de triar entre menjar i comprar aquests productes s'enfronten tots els mesos una part de les dones.

Segons dades de l'organització Period, un 20% de les persones que menstruen, viuen sota el llindar de la pobresa, la qual cosa suposa que 2 de cada 10 dones no poden costejar-se aquest tipus productes pel seu alt preu. Aquestes han de recórrer a mètodes “impensables” per a gestionar la seva menstruació com cartons, periòdics o teles, explica Ana Enrich, la impulsora de Period a Espanya. Aquesta organització va sorgir el 2016 com un moviment internacional per a acabar amb la pobresa i l'estigma menstrual a través de l'educació social i l'activisme polític.

La xifra de dones que viu en risc d'exclusió podria augmentar fins al 26%, si prenem les dades de l'informe AROPE 2020, percentatge que va augmentar en relació amb l'any anterior a causa de la pandèmia. L'accés es dificulta encara més amb l'IVA al 10%, el mateix que es paga per anar a sopar a un restaurant, ja que no es considera un bé essencial encara que afecti mensualment a part de la població. A la Viagra i les revistes pornogràfiques (per la seva condició de revistes) se'ls aplica el 4% igual que a una ampolla d'aigua.

La discriminació neix, per tant, sota aquestes condicions on gestionar la menstruació xoca amb la capacitat econòmica del nucli familiar: de mitjana una persona que menstrua es gastarà uns 8.000 euros en aquests productes al llarg de la seva vida, el que suposa uns 240 euros anuals. L'absentisme escolar és un motiu directe d'aquesta pobresa menstrual, ja que per la falta de productes algunes noies no van a classe durant aquests dies. Segons Unicef, la mitjana se situa en uns 24 dies d'assistència menys respecte els nois cada any.

La lluita des del barri

“La idea és que sigui permanent”, explica al Diari de Barcelona la Marisa, una de les coordinadores del projecte organitzat pel Rebost Solidari de Gràcia per a lluitar contra la pobresa menstrual. De fet, aquesta setmana han començat a oferir compreses als seus usuaris sense cap mena de cost. Abans, ho computaven com un altre producte higiènic i era la persona que acudia qui decidia si es decantava per aquestes o un altre producte com el gel.

En honor al Dia de la Higiene Menstrual, el 28 de maig, el rebost va iniciar una campanya dues setmanes abans per a recollir productes menstruals. Aquesta campanya, en la qual van participar veïns i veïnes, col·legis, supermercats i altres col·laboradors habituals d'aquest supermercat solidari, va recopilar més de 700 articles. “El repte que tenim ara és que aquests productes siguin sempre de cost zero”.

Encara que el projecte contra la pobresa mensual comencés el passat dilluns passat 31 de maig, el rebost sempre ha tingut molt en compte la pobresa menstrual i la higiene femenina. És per això que sempre han intentat tenir disponibles aquest tipus de productes, encara que siguin els més difícils d'aconseguir. Realment, el Banc d'Aliments no els proporciona, per la qual cosa sempre són aportacions o compres que fa el propi supermercat.

“Per a nosaltres és imprescindible pensar que la menstruació és un fet normal que s'ha de viure sense segregació ni penalització. És lamentable que avui dia hi hagi joves que s'hagin de plantejar si assistir o no a classe per no poder disposar de productes d'higiene menstrual”. Recalquen també que es tracta de productes “bàsics” encara que el mercat no els consideri així, amb aquest impost del 10%.

Fent-li front des d'altres països

Al món, cada vegada més països actuen enfront d'aquesta problemàtica. El novembre passat, Escòcia va sorprendre el món sencer amb una mesura pionera, la ‘Llei de productes sobre el període’. Aquesta obliga a tots els edificis públics, així com farmàcies, oficines, universitats o bars a subministrar aquests materials a tota aquella dona que ho necessiti.

Però no és el primer país a lluitar contra la pobresa menstrual. El 2004, Kènia va decidir eliminar les taxes a aquests productes i repartir-los de manera gratuïta entre col·lectius vulnerables. A aquest país, li van seguir Canadà, Colòmbia, l'Índia, Malàisia, Sud-àfrica, Ruanda i Irlanda. 15 estats dels Estats Units també han suprimit els impostos i a Nova Zelanda es reparteixen a les escoles per a combatre l'absentisme, que afectava a una de cada dotze nenes.

A Espanya fins ara només s'ha plantejat reduir-los al 4%, mesura que tant Podemos com PSOE compartien en la seva campanya, encara que després no es va materialitzar en els últims pressupostos. Segons previsions del partit Más Madrid, aquesta reducció suposaria un impacte del 0,003% de les taxes recaptades.

De moment, l'única comunitat que fa front a nivell polític a aquest tipus de pobresa és Canàries. El 2017 va decidir passar del 3% de IGIC (Impost General Indirecte Canari, l'equivalent a l'IVA) al 0%. Aquesta exempció s'aplica a compreses, tampons i protegeixslips, així com productes més sostenibles com les copes de silicona o les compreses ecològiques.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —