Divendres es confirmava la tragèdia: quatre persones havien mort en un incendi declarat de matinada en un local de la Barceloneta. Tres més van quedar ferides. La hipòtesi inicial era que el foc havia estat causat per diverses bateries de bici-taxi que s’estaven carregant sota l’única llitera que hi havia al domicili. Una llitera, un espai minúscul, set persones. Pagaven 700 euros de lloguer per un espai de 35 metres quadrats. Persones que passaven la major part del seu dia treballant, i que només tornaven al local per descansar després de llargues i esgotadores jornades, portant a turistes en bicicleta, o venent llaunes al barri.

Finalment, però, es va concloure que l'origen havia estat una sobrecàrrega del sistema elèctric, que estava punxat i que provenia directament del carrer. “És un cas paradigmàtic de la misèria sobre la misèria”, comenta l’activista Montse Santolino al Diari de Barcelona. Morir cremats en uns baixos comercials habilitats com a llar, enganxats a la porta.

El carrer on es va produir l'incendi, tallat per la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra. 

Tot i que els incendis, majoritàriament, acostumen a ser accidents, "és obvi que en els barris pobres hi ha moltes més possibilitats que passin", assegura Santolino. La raó fonamental d’aquesta afirmació es basa en la pobresa energètica, definida pels informes de l’Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA) com a la “situació en què en una llar s’és incapaç de pagar una quantitat d’energia suficient per satisfer-ne les necessitats domèstiques i/o quan es veuen obligats a destinar una part excessiva dels seus ingressos a pagar la factura energètica”. Segons l’informe de l’ACCA, un 11% de les llars espanyoles la pateixen.

Incendis i pobresa energètica van estretament lligats; i és que les dades parlen per si soles: segons una nota tècnica de la Coordinadora Unitària de Bombers Professionals (CUBP) “sis de cada vuit víctimes en incendis, s’atribueixen a causes relacionades amb la pobresa energètica”. A més a més, una quarta part dels focs que van generar víctimes, provenien de sistemes de calefacció obsolets. “Aquesta és una de les maneres en què la pobresa, efectivament, mata”, sentencia Santolino.

"Si has de pagar un lloguer molt elevat, i has d’escollir entre comprar menjar o pagar el subministrament… has de deixar de pagar alguna cosa", afirma l'activista Montse Santolino

Epidèmia energètica

5,1 milions de persones són “pobres energèticament” a l'Estat espanyol. Un xifra molt elevada. Tenint en compte les conclusions del segon Congrés Català de Pobresa Energètica, les principals causes d’aquest efecte són tres: “el preu de l’energia, la qualitat dels habitatges i la situació socioeconòmica de les famílies”.

El preu de l’energia a Espanya ha anat encarint-se exponencialment: des del 2008 les factures han ascendit un 40% de mitjana, fet que el situa com un dels països que la ven més cara de tot Europa. Aquests preus generen una forta vulnerabilitat per a la població ja que comporten “menys consum, la reducció d’altres necessitats bàsiques i l’endeutament de les famílies més desfavorides”, argumenta l’informe del Congrés.

Des de les companyies elèctriques, com Endesa, asseguren que tenen iniciatives en col·laboració amb diverses ONG i serveis socials i projectes com el Voluntariat Energètic  per "promoure l’accés a l’energia i minimitzar les barreres econòmiques als col·lectius vulnerables i oferir formació en l’àmbit de l’energia”.

Des de la plataforma Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) denuncien que un dels principals problemes és que les principals companyies d’electricitat, com Endesa o Naturgy,  no permeten a les persones en situació de major vulnerabilitat contractar el servei de subministrament elèctric pel fet de no ostentar un títol legal de possessió de l’habitatge, com ara una escriptura de propietat o un contracte de lloguer. 

Espanya és un dels països amb la llum més cara de la Unió Europea. Foto:ACN 

Montse Santolino també incideix en aquest fet.   “Això va estretament vinculat al preu de l’habitatge: si has de pagar un lloguer molt elevat, i has d’escollir entre comprar menjar o pagar el subministrament… has de deixar de pagar alguna cosa”, apunta. 

El perfil de les persones que pateixen pobresa energètica ha evolucionat amb els anys: ja no és gent sense ingressos, amb treballs precaris o que viuen en barraques. Una qüestió clau és la situació d’emergència habitacional, que avança en paral·lel a la de la pobresa energètica. En el cas de les persones que per necessitat es troben en una situació "d'ocupació en precari" és especialment difícil.

Canviar l'ús, mantenir la rendibilitat

En l'incendi mortal de la Barceloneta, tres dels set homes van aconseguir sortir del local. Malauradament, però, la reixa que protegia la porta es va tancar després d’ells i va impedir la sortida dels quatre restants. I en aquestes reixes rau un dels principals problemes: el canvi del tipus d’ús de locals, que passen de ser comercials a fer-se servir com a habitatge. 

Aquest fet s’ha generalitzat amb la pandèmia, que moltes botigues han hagut de tancar i els locals, consegüentment, han quedat buits. Els propietaris, però, en volen seguir traient rendibilitat. “En tots els portats immobiliaris s’ofereixen baixos, que es reconverteixen en habitatge, sense cèdula d’habitabilitat”.

“Sota de casa meva hi ha pisos en què la porta del carrer no és una porta en si, sinó una persiana de local comercial. En cas d’incendi, com en aquesta ocasió, no hi ha sortides d’emergència ràpides, ja que no són locals que són aptes perquè hi visqui gent”, afirma Santolino.

Segons ella, és una realitat de la qual tothom n’és conscient: “Tant els propietaris com les administracions, que en tenen la responsabilitat legal, no fan un seguiment adequat dels locals que es converteixen en habitatges, per tal que compleixin amb les garanties mínimes”, es queixa.

“S’ha demonitzat el fet de punxar la llum: no cal punxar la llum per generar un incendi. En molts casos, a més, són famílies monoparentals que punxen la llum perquè és més fàcil que demanar ajuts”, assegura Santolino; “és il·legal, però és pura supervivència”, afegeix. Així i tot, és conscient que hi ha hagut una enorme “sensibilització”, gràcies a plataformes com APE.