Quina és la veritable densitat de les coses? Què és el més important de les nostres vides? La poeta Núria Domènech ens proposa una reflexió sobre la fragilitat de la nostra existència, des de la societat com a construcció fins a la condició humana en si. És precisament el silenci de quan estem sols, de quan ha parat de ploure i el temps s’atura, que ens permet intuir-ho. Aleshores sabem, una miqueta més, quina és la veritable densitat de les coses?

DENSITAT

Després de tants dies de pluja,
ha sedimentat el temps.
Suren només les làpides de marbre,
rebentant l’ordre imposat del món.
La vida no és un experiment de laboratori.

— Inèdit de Núria Domènech.

Il·lustració: Pep (Josep Tàssies).

Cada dilluns, un poeta ens llegirà uns versos triats expressament perquè ens acompanyin durant la setmana. Els poemes no donen la felicitat, però una mica de saviesa potser sí. O això és el que diuen.