Petits plaers

La primavera primitiva passeja de puntetes
pel pulmó del paisatge per presumir del privilegi
de petonejar papallones de papiroflèxia i participar
de la pornografia plàcida i perseverant de la paraula.

Dins Malaiàlam (Insòlit, 2015), d'Iris Parra Jounou.

Il·lustració: Pep

Iris Parra Jounou (Barcelona, 1989) ha publicat quatre llibres de poesia, tres en format físic i un en digital: Ofuscas tríadas (2009), Incierta realidad (2011), Cordes de violí (2013) i Malaiàlam (2015). També ha col·laborat amb diverses revistes i antologies poètiques. És graduada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i diplomada en Infermeria per la Universitat de Barcelona. També va cursar un postgrau en Atenció Prehospitalària Urgent, i un màster en Pensament Contemporani i Tradició Clàssica. Combina la investigació amb la creació artística musical i poètica.

Parla així dels moments vitals que l'han marcada com a poeta: "La primera infància, una marca sense tinta, em va ensenyar a venerar els sentits i la incommensurabilitat del misteri. Els primers passos, criats entre estanteries que escopien llibres fascinants i incomprensibles, i pisos d’artista plens d’andròmines, em van entrenar per buscar una segona interpretació de les coses. La confrontació amb un jo sense rostre, en plena adolescència, a la qual la víscera i les veus que buscaven refugi a les paraules ja escrites, als versos torturats i redemptors. I, després, el joc, el plaer per la forma, el ball i l’experimentació, no per necessitat, sinó per curiositat".

Sobre què fa poesia? "Escric sobre allò que em crida l’atenció, petits detalls, sensacions, sinestèsies. Si el vers s’embasta sol, estiro del fil".

Cada dilluns, un poeta ens llegirà uns versos triats expressament perquè ens acompanyin durant la setmana. Els poemes no donen la felicitat, però una mica de saviesa, potser sí. O això és el que diuen.