Un poema sense nom de Magí Sunyer Molné
Publicat el 12 d’abril 2021

Hi ha un moment de la mar
que no admet insurrectes.
Tan concreta i precisa
com els flancs del teu cos,
eixarmada, la mar
s'empassa la claror,
l'ofega en l'absolut
etern del color negre.
És llavors que es cenyeix:
de les xarxes botides
els salabres aixequen
els peixos que belluguen
sota el fanal. Llampegen.
Ho relato en directe,
ni amb un gram de metàfora,
que si no parlaria
del llampeig dels ulls teus
al zenit de l'amor
o de quan sues tota,
que la llum s'hi recrea.
Només parlo de mar,
de temporals, marees
i de vent volander.

 

Magí Sunyer Molné (Reus, 1958) és doctor en Filologia Catalana i professor de Literatura Catalana des dels 25 anys a la Universitat Rovira i Virgili. "No he pretès mai viure com a escriptor", afirma al Diari de Barcelona. Ha cultivat tots els gèneres literaris i diu que ha escrit "relativament bastant", però "no tant com voldria perquè la feina s’emporta molta energia".  

No és el que se’n diu un romàntic, ni un creador maniàtic que necessiti de rituals i rutines per fer la seva feina. "Escric a casa, amb ordinador. No em estar dues setmanes, en una casa on estigui sol per inspirar-me… si hagués d’escriure d’aquesta manera no hauria escrit res. Amb el poc temps que tinc, i sobretot amb el poc temps seguit que tinc, seria impossible. Escric quan trobo que he d’escriure, quan tinc un temps. Soc molt flexible amb això".  

Tampoc li fa por la pàgina en blanc: "Allò de passar-te dies davant de l'ordinador i no saber què escriure, o amb quina paraula començar, no em passa. En aquest sentit m’ha ajudat molt el pas a l’ordinador. Per mi és un gran avantatge perquè em permet escriure, corregir, eliminar un trossos del text o canviar-lo de lloc".  

El poema que ha escollit no té títol i forma part del llibre Mar neta, publicat el 1996. "Primer havia tingut la idea de gravar-ne un altre de més actual, un de inèdit - explica Magí Sunyer - però després he pensat que no. Crec que la poesia s’ha d’aguantar amb els anys, i si no s’aguanta no és poesia".  

El poema que ens recita empra molt lèxic de pescadors per fer "un joc entre la mar i el sexe". "És un poema d’amor - aclareix- però juga molt amb totes les operacions que fan els pescadors, en aquest cas els pescadors de nit". No es considera, però, un home de mar. "Tenia un amic que era pescador, i alguna vegada vaig sortir amb ell. Però no, no tinc molta relació amb el món de la mar. Em marejo". 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —