Mercè Rodoreda naixia un 10 d’octubre de 1908. És per això que aquesta setmana, amb motiu de l’aniversari del seu naixement, dediquem les 10 cançons a l’escriptora catalana que fan referència a 10 obres de la literatura catalana. 

La plaça del Diamant, Ramon Muntaner

Mercè Rodoreda és immortal. Ho sabem bé gràcies al llegat literari que ens ha deixat: Aloma (1938), El carrer de les Camèlies (1966), Mirall Trencat (1974) entre molts d'altres. Tot i que la novel·la més cèlebre i coneguda pels catalans és La plaça del Diamant (1962). La Colometa i el Quimet s'han escolat en les nostres vides, ja sigui a través de les lectures obligatòries de l'escola o perquè sempre han estat a l'estanteria de casa.

La plaça del Diamant ha sobreviscut a tots els temps i s'ha adaptat a tots els gèneres. Se n'han fet obres de teatre i l'any 1982 fou portada al cinema pel director Francesc Beatriu, amb Sílvia Munt i Lluís Homar com a protagonistes. La pel·lícula va anar acompanyada d'una banda sonora composta i interpretada per Ramon Muntaner. El tema més conegut de tot el repertori és la cançó "La plaça del Diamant" que posa so a les paraules que anys enllà va escriure la gran Rodoreda.
 

"Nits de lluna plena
Somnis d'envelat
L'ocell de la jovenesa
Pren el vol mirall enllà
Valsos que van i que venen
A la plaça del Diamant"

La Balanguera, Maria del Mar Bonet

La Balanguera és un poema escrit per Joan Alcover, que es va inspirar en una cançó popular mallorquina. Alcover, juntament amb Costa i Llobera, és un dels poetes mallorquins més destacats en llengua catalana. La seva poesia està molt lligada a la seva experiència personal i és per això que el tema de la mort hi és molt recurrent: al poeta se li van morir quatre fills i dues esposes al llarg de la seva vida. 
Alcover, com a representant de l’escola mallorquina, reprèn els temes clàssics i els incorpora a la seva poesia, tal com veiem a La Balanguera. Al poema, pren la figura popular de la Balanguera i la combina amb la figura mitològica de les parques: les tres deïtats que teixien la vida dels homes i la tallaven quan acabaven els seus dies. Les parques eren les deesses que decidien sobre la vida i sobre la mort. 
El poema fou musicat per Amadeu Vives l’any 1926 i durant la dictadura —que prohibí Els Segadors— es va convertir en un himne nacional, juntament amb altres cançons com La Santa Espina. Maria del Mar Bonet la va versionar i difondre durant l’època de la Nova Cançó i es va popularitzar molt. Tant és així, que l’any 1996 el Govern Insular de Mallorca la va convertir en l’himne de l’illa. 

Estimar-te com la terra, Ginestà
 

La Júlia i el Pau Serrasolsas posen veu i sentiment a "Estimar-te com la terra" que darrerament ha arribat a totes les llars de Catalunya. La cançó forma part del seu últim disc homònim, Ginestà (2019), que va obtenir el Premi Enderrock 2020 al millor disc d'autor 2019.

El grup del barri de Sant Andreu (Barcelona) ens apropa una cançó amb una lletra suggerent que impregna i destil·la amor cap a la terra i la vida quotidiana. A més, "Estimar-te com la terra" incorpora una al·lusió clara cap al poema "És quan dormo que hi veig clar" del poeta català J. V. Foix. El tema ha rebut el Premi Cerverí 2020 a la millor lletra de cançó en català.

En una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio, els germans van explicar que les lletres reflectien una mica el seu dia a dia. "Parlen d'amor, d'anar ofegats i d'aquesta part literària de donar-li valor en cantar en català i fer-ho correctament". La connexió amb la literatura i la llengua es pot trobar al llarg del disc, com per exemple a la cançó "Muntanyes" en referència al poema "Les muntanyes" de Joan Maragall.

Corrandes d'exili, Lluís Llach

"Jo un dia estava en un cafè de Travessera de les Corts davant d'un home increïble. Estava davant seu com qui contempla un d'aquells déus antics, que són unes imatges fantàstiques d'irascibilitat i de tendresa, de geni i de sensibilitat. Era Joan Oliver, Pere IV", deia Lluís Llach abans de tocar "Corrandes d'exili".

Aquell dia va demanar al poeta de musicar el poema "Corrandes d'exili", que considera que és "un document" dels republicans que havien de travessar "l'absurda ratlla de la frontera" perseguits pel feixisme sabent que anaven a un camp de concentració a França. El poema es basa en la mateixa experiència de Joan Oliver (Sabadell, 1899), al començament de la postguerra quan inicia una trajectòria de vint anys a l'exili. Reflecteix la pena i el desencís d'un poble que es veu obligat a marxar de la seva terra a canvi de sobreviure. Llach inclou aquesta versió del poema en el seu disc Testimo, l'any 1984.
 

Petita Suite, Gemma Humet
 

La cantant i pianista catalana, Gemma Humet (Terrassa, 1988), ret homenatge al poeta Miquel Martí i Pol musicant el poema "Petita Suite" inclòs dins de l'àlbum Si canto enrere (2015). "Petita Suite" parla sobre un amor que se n'ha anat, però que ha deixat cert ressò en el jo poètic. Humet va cantar la cançó —que va musicar el seu pare— acompanyada de Pau Figueres al Teatre Victòria l'11 de novembre de 2013 amb motiu del desè aniversari de la mort del poeta de Roda de Ter.

Martí i Pol va ser un poeta molt estimat i llegit, un dels més populars del segle XX. En els seus poemes, parla del seu món interior, de la lluita contra un sistema que considerava injust i de la batalla contra l'esclerosi múltiple, una malaltia que el va acompanyar durant més de 30 anys.

He mirat aquesta terra, Raimon
 

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913) va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català molt prolífic. Se'l considera un dels renovadors de la prosa catalana de les fórmules noucentistes, al costat de Josep Pla i Josep Maria de Sagarra. Dins de tota la seva producció literària, destaquen els poemaris La pell del Brau (1960) o Cementiri de Sinera (1946). Aquest últim poemari, inspirat en el seu poble d'estiueig Arenys de Mar (Sinera al revés), Espriu publica 30 poemes amb reflexions sobre la mort, Déu, la solitud i l'afectació personal de la Guerra Civil espanyola, que veia com un conflicte fratricida i que li va produir un naufragi personal i del país.

El cantautor de Xàtiva, Raimon, va contribuir a difondre la seva obra musicant diversos poemes. Destaquen "Cançons de la roda del temps" i el poema "He mirat aquesta terra", una contemplació a la quotidianitat i al paisatge de Catalunya mitjançant el paisatge d'Arenys de Mar. Segons el mateix Espriu, Raimon cantava els seus poemes com ningú no ho havia fet mai.

Invasió subtil, Judit Neddermann

L’any 2012, amb motiu del centenari del naixement de Pere Calders, onze autors van convertir els seus contes en cançons: Cançons de la veritat oculta, cantades per Judit Neddermann. Després de portar l’espectacle a escena, se’n va fer el llibre-disc. 

Genís Bou es va encarregar de la direcció musical de l’espectacle a partir de les cançons escrites per Jaume Pla (Mazoni), Maria Rodés, Pere Agramunt (La Brigada), Joan Pons (El Petit de Cal Eril), Joan Colomo, Vicky de Clascà (Bikimel), Guillem Caballero (Els Surfing Sirles), Mireia Madroñero (Miss Carrussel), Ramon Faura (Le Petit Ramon), Pau Guillamet (Guillamino) i Jordi Lanuza (Inspira). A més de les 11 cançons enregistrades per Neddermann, el llibre-disc compta amb un text escrit per la neta de l’escriptor, Diana Coromines.

Invasió subtil i altres contes és un recull de contes de Pere Calders publicat el 1978, on trobem el poema homònim que versiona Guillem Caballero a Cançons de la veritat oculta. Si alguna cosa caracteritza Calders és la sàtira i l’humor intel·ligent que el van convertir en un dels autors catalans més importants del segle XX.

Covava l'ou de la mort blanca, Sílvia Pérez Cruz

Sílvia Pérez Cruz posa música al poema "Covava l’ou de la mort blanca" de Maria Mercè Marçal, poeta, editora i traductora catalana. Al poema, el jo poètic es dirigeix a la seva mare i li diu que no plori per ella, “No ploris per mi mare a punta d’alba. / No ploris per mi mare, plora amb mi”. Maria Mercè Marçal va morir de càncer de mama i va escriure aquests versos mentre estava malalta, “Covava l’ou de la mort blanca / sota l’aixella, arran del pit”. Sílvia Pérez Cruz va ser guardonada amb el primer premi del II Certamen Terra i Cultura el 2009 per l’enregistrament d’aquesta cançó. La cantant també ha posat música a altres obres de literatura catalana, com per exemple a "Corrandes d’exili" de Pere Quart. 

Camals Mullats, La Gossa Sorda

Si hi ha alguna cançó que recordi al poeta Vicent Andrés i Estellés, és "Camals Mullats" del grup Valencià La Gossa Sorda. La cançó, publicada el 2008, forma part de l’àlbum Saó i, tot i tenir més de 12 anys, encara sona a bona part dels festivals catalans. La seva cèlebre tornada “T’estime, t’estimo, t’estim” amb els anys s’ha convertit en tot un himne. 
El cantant del grup, Josep Nadal, més d’una vegada va explicar que el recorregut que fan els dos amants remet a la València del poeta. De fet, Estellés hi apareix mencionat de passada “A la València de Blanquita i Estellés”. A més, quan el grup interpretava la cançó en directe, Nadal solia recitar el primer vers de ‘No escric Èglogues’, del Llibre de les Meravelles: “No hi havia a València dues cames com les teues”.
 

 Formigues, Manel

La cançó de Manel "Formigues", de l’àlbum Per la bona gent, cita versos del poema "La Formiga" de Jacint Verdaguer:

"Una hermosa plana 
tinguí per bressol, 
com la vigatana 
no en veu altra el sol. 
Jo fui la formiga 
de son pla i garriga, 
del mas oreneta, 
del camp rossinyol."

Els integrants del grup explicaven a una entrevista a l’Ara que, malgrat que al poema hi hagi versos de Verdaguer, en el moment d’escriure la cançó ell no n’era la inspiració, com sí que ho era a "Temptacions de Collserola" de Jo Competeixo. En canvi, sí que remet més a "Casa Tomada" de Cortázar, on també trobem la mateixa sensació inquietant. Llegim sobre una casa on passen coses estranyes i on hi ha un misteri que cada cop es fa més tangible: “la foscor duia un brogit / un silenci de formigues / ha trencat la calma de la nit.” El videoclip, dirigit per Marc Urtasun, és igualment inquietant.