L'auge del Poetry Slam
Publicat el 01 de juny 2020

La poesia va més enllà de la tinta impresa sobre el paper. Al llarg de la història, aquesta disciplina ha sigut etiquetada com a elitista per la dificultat d’arribar a copsar el sentit dels versos. També s’ha cregut que era una activitat que estava reservada a un grup selecte d’acadèmics i costava molt que s’arrelés a les classes més populars de la població, com explica la Margalida Followthelida, slammer mallorquina i guanyadora del campionat d’Espanya de Poetry Slam l'any 2017 i tercera a l’europeu d’aquell mateix any.

Aquesta situació es reverteix amb la irrupció del Poetry Slam als Estats Units, a la dècada dels vuitanta, com una disciplina artística a cavall entre el teatre i la poesia escènica amb la integració de públic en directe. Aquest hi juga un paper fonamental, ja que a l’hora de presenciar l’actuació també exerceixen de jurat i han de posar una nota a cadascun dels participants en una pissarra que es distribueix aleatòriament al pati de butaques.

D’aquesta manera, segons explica la Marga, “es lleva la grandiositat de les figures poètiques històriques i es democratitza la poesia damunt d’un escenari”. Una competició que ja s’ha instaurat a arreu del món en un format àgil, dinàmic i participatiu on s’estableix una nova relació entre el públic i els poetes, amb la paraula com a protagonista i el sentiment com l’atmosfera que recobreix la platea.

Isa García recitant damunt de l'escenari. Autor: Dani Espinola

Tres minuts és el temps del qual disposen tots els slammers que pugen a l’escenari per mostrar el seu missatge i les seves reflexions, amb l’únic ajut de la veu i la gestualitat. Una altra de les virtuts que apunta Marga és el gran ventall de temes i la innovació de formats que hi ha: des de poemes fets amb cacofonies, amb interjeccions, amb palíndroms o, fins i tot, amb títols de pel·lícules, com va fer Salva Soler, per exemple. Matisa, però, que el tema de l’amor i el desamor és una constant històrica i actual.


Isa García, la presidenta de Poetry Slam Espanya, ens comenta que quan ella va començar a introduir-se en aquesta disciplina, fa tot just sis anys, era de les poques dones que hi havia, tot eren homes. De mica en mica, les dones han anat guanyant terreny i explica que ara ja s’ha assolit una paritat de gènere en el sector.

En els darrers anys, aquesta disciplina s’ha visibilitat molt gràcies a les xarxes socials, que exerceixen d’altaveu d’un format emergent, amb poc més de deu anys d’història a Espanya, on cada vegada “la poesia deixa de ser un terreny hostil i es converteix en el megàfon de les injustícies i desigualtats socials”, com explica Isa García.

Aquest boom mediàtic intermitent ha fet que diverses editorials s’interessin per aquesta disciplina i exerceixen com a porta d’entrada per a la popularització de la poesia juvenil, en part gràcies a l’auge de l’Slam. Aquest boom també ha anat lligat amb l’auge de les reivindicacions feministes dels dos últims anys, arran del 8M del passat 2018, on les manifestacions van exhibir múscul arreu del món en un moviment transversal.


A més, com comenta Isa, també s’està fent un esforç des d’aquesta disciplina a través de tallers a escoles i instituts per fer arribar la poesia a l’alumnat, ja que segons Marga, “la poesia no només ha d’estar a les biblioteques, sinó que també ha de ser present als carrers”. La part negativa, que apunta l’slammer mallorquina, és la mercantilització d’aquest art, però que alhora serveix com a plataforma per fer uns discursos que vagin més enllà d’un lema.  

Actualment, el Poetry Slam a l'Estat compta amb una trentena de seus repartides a arreu del territori i cal destacar el fort arrelament a Barcelona, amb quatre seus diferents: Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi i l’Hospitalet. Aquesta infraestructura en l’àmbit estatal després s’inclou dins una organització mundial, on Isa juga un paper fonamental, ja que fa d’enllaç amb la resta de països. Avança que treballen per crear una gran lliga de poetes slammers de tots els continents.

Després de molt de temps de voler emprendre algun projecte totes dues plegades, a Marga se li va ocórrer la idea de dur a terme un projecte anomenat 100 años de nuestra señora de los pesares, una revisió històrica de les figures femenines des dels feliços anys vint fins al moment actual, passant per tres generacions de dones; àvies, mares i les dues slammers com a filles, amb fragments d’obres de poetesses invisibilitzades per la història de la literatura. “Contextualment, les dones sempre han estat relegades a l’ombra dels homes, però hi ha una gran producció literària feta per dones. El que passa és que costa molt recuperar-la i ara s’està fent una gran feina de recopilació de totes les poetesses”, diu García.


Aquest espectacle d’una hora estrenat amb bona acollida a principis del mes de gener, que va comptar amb una segona actuació a principis de març, va quedar interromput per culpa de la pandèmia del coronavirus. Després de discutir-ho, ambdues van arribar a la conclusió que no volien oferir l’espectacle gratuïtament en aquests dies d’aïllament, ja que li han dedicat molt d'esforç i moltes hores que van més enllà d’escriure un poema i memoritzar-lo. D’aquesta manera, volen reivindicar que l’art també té un preu per compensar la dedicació de les seves creadores.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —