L’imaginari col·lectiu, alimentat per la producció audiovisual de Hollywood, ha fet que encasellem el pole dance dins del món de l’oci nocturn, en bars i discoteques amb barres de metall que esdevenen eixos al voltant dels quals graviten les strippers, oferint balls sensuals per delectar a un públic majoritàriament masculí.

Però el pole dance és molt més que un espectacle ofert als clubs. Només escrivint al buscador d’Instagram el hashtag #poledance ens surten més de 8 milions de publicacions, i Twitter està ple d’usuaris que reivindiquen aquesta disciplina.

Si fem una mica de recerca, ens adonem que no es tracta tan sols d’un tipus de dansa. És un esport en tota regla, que compta amb la seva pròpia federació internacional i amb campionats que se celebren al voltant del món.

Todos los que practicamos el pole dance hemos escuchado (o incluso tenido que usar para ser entendidos) la fórmula de "Lo de los stripper".

El Pole es un deporte muy duro, que engloba músculos de absolutamente todo el cuerpo. Un deporte donde sostienes el peso ~ https://t.co/a7LMgsSfSZ

— Liz W (@Liz_That_Hell) August 30, 2020

Una disciplina amb segles d’història

Els orígens del ball de tub es remunten al segle XII. El Mallakhamb és possiblement l’antecedent més remot: una mena de ioga originari a l’Índia en el qual el gimnasta fa servir un tub de fusta o una corda.

Durant els anys 20 les fires ambulants van proliferar pels Estats Units, amb l’objectiu d’entretenir a la població durant la Gran Depressió. Alguns dels espectacles incloïen ballarines exòtiques, les quals utilitzaven les barres de les carpes per alguns dels números.

Amb el pas dels anys el ball de tub es va traslladar als bars i cabarets, fins a la dècada dels 80, quan va arribar al seu punt àlgid. Durant aquest període va sorgir l’anomenat “pal xinès”, i de creuar aquestes dues disciplines va néixer el pole fitness.

Força, confiança i diversió...

Molts gimnasos ofereixen a les seves programacions classes de pole. I, cada vegada més, estan sorgint acadèmies especialitzades en aquesta disciplina.

L’Esther Chen és professora a l’escola Feeling Woman Pole Dance-Sport de Barcelona, la primera acadèmia de pole dance de l'Estat. Llicenciada en Dansa Contemporània, amb cinc medalles al coll i més de 20 coreografies premiades, ha fet del pole dance el seu estil de vida. “La primera vegada que vaig pujar a una barra va ser per mi un abans i un després, va obrir-me els ulls a noves formes d’expressió corporal”, explica al Diari.

Sobre la creixent popularitat del pole, pensa que la clau rau en com la gent percep aquest esport: des de fora sembla fàcil i no t’adones del contrari fins que no proves de grimpar a una barra per primera vegada. “La qüestió és acceptar el repte; és un exercici nou que dóna una sensació d’apoderament des del primer dia”.

---

"La qüestió és acceptar el repte; és un exercici nou que dóna una sensació d'apoderament des del primer dia"

---

Justament aquesta sensació d’apoderament va fer que Kathy (22) decidís apuntar-se a les classes. “Em semblava curiós, la veritat”, ens confessa. “Quan mirava vídeos d’algú practicant el pole, veia que era gent amb molta confiança i que, a més, es divertien. Jo volia experimentar això”.

I sembla que ho ha aconseguit. “Ja des del primer cop va ser súper relaxant, estava tota la classe literalment somrient”.  Quan li preguntem sobre què li transmet el pole dance, Kathy és rotunda: “Em fa sentir forta”.

​​​​...també per als homes

Degut a l’associació del pole dance amb el striptease, des de sempre s’ha considerat aquest esport com quelcom exclusiu de les dones. Però això està canviant.

El 2012 només van participar cinc homes al campionat mundial de pole fitness; avui dia hi ha més de 500 homes que es dediquen professionalment al pole.  

“Aproximadament el 10% dels nostres alumnes són homes”, explica al Diari de Barcelona Patricia Roqueta, fundadora de Feeling Woman. “Molts d’ells vénen a partir de veure que les seves parelles guanyen força i són capaces de fer figures complicades”. A més, la seva plantilla compta amb dos professors.

Mario (22) ens explica que va començar a prendre classes de pole arran de dues amigues que ho practicaven; va veure una mica de què es tractava i li va semblar interessant.

Malgrat el creixent nombre de pole dancers homes, a les seves classes només hi era ell. “Però no vaig sentir-me fora de lloc en cap moment”, ens diu. “Jo no he coincidit amb cap altre noi a classe, però considero que tant en aquest esport com en altres disciplines, com el patinatge artístic, està normalitzant-se la presència d’homes”. I apunta: “Crec que és bastant positiu que la gent faci el que vulgui”.

Pole kids: la barra és per a tots els públics

Deixant de banda tots els prejudicis i estigmes que poden envoltar el ball de tub, a l’escola Feeling Woman ofereixen classes a nenes i nens, des dels 5 als 15 anys.

Contràriament al que es podria pensar, la gent encaixa millor que nenes ballin i facin acrobàcies a un tub, que quan una dona adulta diu que és pole dancer.

“M’he trobat amb molts prejudicis respecte al pole, respecte a mi com dona”. Alba Julian practica pole dance des dels 18 anys, i en fa quatre que imparteix classes. “Molts cops quan dic al que em dedico automàticament em pregunten si soc stripper. Però quan explico que faig classes a nenes, la gent ho entén, potser perquè no les sexualitza”, ens comenta.

---

"Molts cops quan dic al que em dedico automàticament em pregunten si soc stripper. Però quan explico que faig classes a nenes, la gent ho entén, potser perquè no les sexualitza"

---

És el segon any que l’acadèmia ofereix classes als més petits, encara estan creixent. “Abans del confinament teníem al voltant de 13-14 alumnes. Només hi havia un nen, però les classes estan obertes a tothom”, explica Alba Julian.

Les més aplicades tenen l’opció d’arribar a nivell de competició. Però és molt dur. “Són 4 hores seguides d’entrenament, amb 15 minuts per agafar forces, però és un entrenament d’alta intensitat, que comporta molta flexibilitat i contorsionisme”, ens diu Patricia Roqueta.

“Molta gent pensa que els nens són de goma, però realment depèn del nen”, continua Alba Julian. “Al mateix temps que estan desenvolupant-se, estem treballant perquè ho facin d’una determinada manera”. I afegeix: “Les nenes entrenen molt més que els adults, adquireixen més coneixements”.

El pole també al món de la competició

Raquel García és gerent i professora a l’escola La industria. Pole Dance & Sport de Saragossa. Practica pole dance des de fa 5 anys, però ja ha arribat fins i tot a competir en el campionat mundial.

“El campionat del món de pole sport és una prova en la qual només es classifiquen els millors atletes”, explica al DdB. “Més de 5.000 atletes competeixen per guanyar el cobejat títol”.

I l’any passat ella va emportar-se el bronze a casa, al seu primer mundial.  “Vaig tornar del Canadà amb la medalla de bronze i això sí que és aconseguir el somni de qualsevol esportista d’elit”.

S’està deixant darrere el prejudici del striptease? Encara que no s’ha d’oblidar d’on prové aquesta disciplina, sense dubte el pole dance ha evolucionat molt. “Només s’ha de veure tots els i les atletes que practiquem aquest esport. Hem aconseguit crear diferent modalitats de fer pole, unes més sensuals i altres més esportives, però totes amb un esforç físic i tècnic molt gran”, conclou.

Definitivament, el pole dance és una disciplina que marca. Per l’Esther Chen és catarsi. “És la meva fuita i mitjà d’expressió. Ho he abordat com a alumna, professora, exponent, empresària, organitzadora d’esdeveniments, competidora i jutgessa, i crec que encara em falten facetes per descobrir”.