Estàs de viatge, posem per cas, en una localitat allunyada de casa teva, com bé podria ser el petit poble costaner d'Arrieta, a Lanzarote (Espanya). És més tard de les dues del migdia, comences a tenir gana i el sol no afluixa. Decideixes dinar fora de l'apartament llogat, i com que no tens cap referència sobre els restaurants de la zona recorres a la guia infal·lible: Google Maps.

Busques què tens a prop i trobes un restaurant que podria encaixar amb els teus requeriments: "Terrassa exterior". "Acollidor". "Informal". "Ideal per a famílies". De sobte, dues insígnies et criden l'atenció: "LGBTQ-friendly" i "Dirigit per dones". I penses, aquesta indicació és realment necessària? Aquesta ha estat una de les polèmiques recents a xarxes.

Google Maps me informa de que el sitio al que hemos venido a comer es LGBTI-friendly y está regentado por mujeres ? pic.twitter.com/PH9IANR0RA

— Berta Herrero (@Be_Herrero) August 15, 2020

A finals de juliol, Google va llançar una nova eina que permet a les empreses identificar-se com a "Regentades per negres" o "Black Owned Business". D'aquesta manera, quan busques un negoci a través de Google.com o Google Maps, es pot veure una insígnia per representar a les empreses de propietat negra (concretament: un cor negre sobre un fons taronja de tres ratlles). Aquesta característica és, segons Google, part del compromís de la companyia de donar suport a la comunitat negra amb "iniciatives i idees de productes que proporcionin solucions a llarg termini".

El 2017, però, Google ja havia impulsat una iniciativa similar que permetia als locals identificar-se com a "LGTBI friendly" – és a dir, declarar-se obertament amigables i segurs per a la comunitat LGTBI – , "Espai segur per a transgèneres" o "Espai dirigit per dones". "Volem ajudar a celebrar aquests espais de pertinença i fer-los més fàcils de trobar perquè els clients sàpiguen que sempre són benvinguts", explica Google al seu blog. Una funcionalitat desconeguda durant molt de temps que ha sortit a la llum, en part, ara, despertant les opinions tant dels qui ho consideren una aposta positiva com els qui ho veuen com "una vergonya".

Una seguretat que encara és necessària
 

"Em sembla una iniciativa que efectivament pot ajudar que persones LGTBI se sentin segures, ja que tristament aquest col·lectiu no tenim garantit que tots els espais ens permetin actuar tal com som sense represàlies" explica el periodista Christo Casas (@christocasas) al Diari de Barcelona. És una opinió que també comparteix l'Alvie (@al__vv), activista i membre del col·lectiu queer FUTUROA, qui afegeix que "qualsevol intent de buscar la seguretat i la inclusió (per a tots, dones, col·lectiu LGTBIQ+, persones no-blanques, qualsevol minoria discriminada) és necessari". 

Tant Casas com Alvie remarquen que tot i viure en ple segle XXI, l'opressió, la violència i les agressions lgtbifòbiques en espais públics són una realitat que necessita resposta. Sense anar més lluny, un home gai de 48 anys va ser agredit dissabte passat a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) per un veí del barri quan estava arribant al seu domicili, segons va denunciar aquest dilluns 17 d'agost l'Observatori Contra l'Homofòbia.

"Necessitem donar resposta a problemes reals, no a horitzons utòpics", manifesta Casas. Així, les opinions que donen suport a la iniciativa giren entorn de la manca de seguretat que implica formar part d'aquest col·lectiu històricament discriminat

Una etiqueta problemàtica

Les crítiques a aquesta funcionalitat també abunden, al·legant que "es fomenta la igualtat aprofundint en la diferència" o que la lluita s'ha de fer "sense victimismes".

Un absoluto retroceso para la convivencia y la integración. Un paso más para la segregación y la burbuja ideológica. Y que haya quien lo celebra, en fin... https://t.co/v0EfUShBfg

— Valentín MasterChef 7 (@ValentinMChef7) August 16, 2020

Me parece una puta vergüenza lo que está haciendo @GoogleES La igualdad entre sexos y la normalización de las personas LGTBetc no se consigue sesgando a los negocios en función del sexo de los gerentes, ni de sus orientaciones sexuales, ni de su raza... https://t.co/6FHdAJs2kl

— ??????  ?⚪️ (@Mikkexl) August 17, 2020

L'Alvie i en Christo Casas, malgrat defensar-la, també són crítics i troben peròs a aquest atribut. "L'etiqueta LGTB friendly no m'agrada ja que ens situa com a objectes i no com a subjectes. Som amics de les LGTB però no som LGTB. Dir que un espai és 'LGTB friendly', a més de l'obvietat que els espais no tenen orientació afectivosexual, és dir que és un espai, per defecte, cishetero", critica Casas.

"L'etiqueta LGTB friendly no m'agrada ja que ens situa com a objectes i no com a subjectes. Som amics de les persones LGTB però no som LGTB"

Així mateix, l'Alvie dubta de l'eficàcia d'aquesta insígnia: "No s'ha d'oblidar que l'etiqueta 'LGTBIQ+ friendly' no t'assegura res. Ja puc imaginar-me que qualsevol bar del gayxample rebrà el seu certificat directament. I no ens enganyem: una cosa és un bar gai i l'altre un espai segur i inclusiu. Així que espero que qualsevol persona pugui posar en dubte 'l'etiqueta' i passar l'informe a Google".

És per això que l'Alvie defensa la necessitat d'un protocol de prevenció i actuació davant d'agressions dirigides a qualsevol col·lectiu o persona, com el que utilitzen des de FUTUROA, productora pop queer organitzadora d'esdeveniments com el Futuroa Sarao Drag de la Sala Apolo, a Barcelona. En el seu protocol indiquen que no es tolera "cap tipus d'agressió dirigida a qualsevol persona o col·lectiu" i que si el comportament d'algú no es correspon al codi de la festa "es demanarà que marxi". "Això, al final, mostra realment un compromís real per la seguretat i la inclusió", manifesta l'Alvie.

Amb tot, cal tenir en compte que aquesta iniciativa de Google planteja altres problemes, com "l'oportunitat de negoci per certs locals i empreses que vegin l'atracció d'una veta de mercat" o fins i tot, l'afectació del dret a la privacitat.

Nada como hacer de tu ¿colectivo? un nicho de mercado. https://t.co/wUc82CrcTk

— Tío Vania (@Petrovich_OVD) August 16, 2020

"Gràcies als nostres telèfons intel·ligents, Google, les apps i empreses NTIC saben perfectament quina és la nostra orientació afectivo-sexual i identitat de gènere. Fins i tot d'aquelles persones dins de l'armari. Què farà amb aquesta informació? Què podria fer potencialment?", es pregunta Casas. I, així mateix, la pregunta que s'amaga al fons de tot: "Es tracta una operació d'imatge empresarial per part de Google?".

El que és evident és que aquesta insígnia de Google es tracta només d'un pegat per tapar els problemes estructurals d'una societat on l'homofòbia i la transfòbia encara "són una realitat". El fet que hi hagi aquest debat n'és un exemple. "És un debat que podríem tenir la comunitat LGBTI sobre els nostres propis drets i no un debat estèril muntat per persones cishetero sobre una prestació de Google que a nosaltres, honestament, ens sembla una nimietat", conclou Christo Casas.