La gent els reconeix, els saluda i els felicita; són els protagonistes de fotografies de "turistes de tot el món" i de clàssics del cinema italià: els policies que regulen el trànsit a la plaça Venècia han tornat al seu mític escenari, una peanya mòbil que s'alça enmig del caòtic trànsit de Roma.

"Quan tornarà la pedana (com es coneix aquesta tarima en italià)? Sou els únics a Itàlia que encara la manteniu, per què no està?", preguntaven durant l'últim any i mig els vianants a l'agent de la Policia Local romà Piero Cesaretti, un fix en aquest emblemàtic podi, que ha tornat després de les obres a la plaça i algun problema tècnic.

Cesaretti i el seu company Gianluca Fabbi sumen més de tres dècades de servei a la seves espatlles. En tot aquest temps han patrullat els carrers i places més icòniques del centre de la capital italiana, però la tarima de la plaça Venècia és especial perquè els permet "estar en contacte" amb romans i forasters, segons expliquen. "Ser una persona de carn i os en la qual poder confiar crec que és una de les bases del nostre cos", opina Cesaretti sobre el seu paper com a vigilant del trànsit, insubstituïble per semàfors o senyals.

'Vigile' dirigint el trànsit a la plaça Venècia el 1971. Font: Armando Moreschi (via Flickr)

En aquest punt cèntric, en el qual desemboquen la famosa Via del Corso i altres tantes grans avingudes romanes, sembla mentida pensar que una sola persona pugui posar ordre a l'anàrquic trànsit de la ciutat; però succeeix. Com assegura Cesaretti, "els conductors porten més cura" quan els vigili pugen a l'escenari.

Encara que la seva tasca sigui regular la circulació, els agents de la plaça Venècia són també una de les grans icones de la capital italiana: "Ens reclamen com a la Guàrdia Suïssa del Vaticà", compara Cesaretti, objecte de fotografies de "turistes de tot el món, de les illes més perdudes d'Oceania als nostres països veïns".

Des de fa al voltant d'un segle, els vigilants formen part de l'escena del lloc, però va ser l'actor Alberto Sordi el que, amb les seves pel·lícules, va convertir a aquests agents en un atractiu més de Roma.

"Hi ha moments simpàtics de persones que recorden pel·lícules del passat, entre elles Guardia, guardia scelta, brigadiere e maresciello (Mauro Bolognini, 1956) i també Il vigile (Luigi Zampa, 1960), i el nom d'Alberto Sordi està sempre en boca de tots", explica Fabbi.

La pedana, que va néixer sent de fusta i ha evolucionat amb el pas del temps, és automàtica des de 2006: un avantatge per als policies -en grups de tres per vigilar tot el que passa a l'encreuament-, però també l'origen de l'última aturada de la plataforma, que tenia un error en el mecanisme hidràulic.

Per a Angelo, propietari del quiosc que apunta a la plaça des del carreró Doria, "és estrany que els vigili no estiguin". "Són un element més de la plaça i els romans els tenim molta estima", afegeix Maria, abans de pujar a un dels autobusos que, de nou, segueixen les ordres del xiulet i els gestos que llancen els agents des de la pedana.

Text per Mercedes Ortuño Lizarán