Debat electoral a La Sexta: dijous 11 de Febrer. És l’últim debat a nou que faran els candidats a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Una part de tu et diu que te’l miris, que potser, per fi, aquest és el debat que deixa de ser un pati de parvulari i es converteix en un joc d’arguments profitós. Però... avui fan La Isla de las Tentaciones i els clips que has vist que avancen què passarà tenen massa suc! En un altre context, almenys per a mi, la política hauria estat la clara decisió, però en una campanya del calibre d’aquesta el problema és que entre "sexe, festa, amor i desamor" i "extrems, pactes, enganys i Covid-19", no hi ha pas tanta diferència entre veure una cosa o l’altra.

La campanya electoral ha estat una gran foguera de confrontació. Si parlem de relacions tòxiques, podem començar pels partits de govern. De quin govern? De tots dos, l’espanyol i el català. Comuns i PSC en un estira i arronsa amb seriosos problemes de confiança i identitat pròpia fora de la parella. Desubicats. I la Generalitat és una relació a tres amb deliris i gelosia perquè Junts tem unes banyes com les del congrés, quan ERC li va fer el salt amb el PSC. El PDeCat intenta estar al mig de la relació cridant l’atenció dels altres dos, i amb remordiments interns després de trencar amb Junts perquè “no ets tu, soc jo. Necessito trobar-me a mi mateix i anar per lliure”.

"I la Generalitat és una relació a tres amb deliris i gelosia perquè Junts tem unes banyes com les del congrés quan ERC li va fer el salt amb el PSC"

El PP i Cs venien convençuts de la seva ferma relació i el seu amor mutu, sempre donant-se suport en les opinions i cuidant les aparences, que en una relació també són fonamentals. Però Vox ha estat una temptació per a tots dos que, qui sap, potser acaba amb un pacte a tres entre matxitos.

Constitucionalistes i independentistes, esquerres i dretes, pactistes i solitaris, en tenim de tots tipus. Si la campanya ha estat un reality show, no vull ni pensar en el que ens espera després. Les declaracions d’amor ja s’han escrit: un document de confiança signat que assegura fidelitat.

En els pròxims programes es veu que venen turbulències. Els resultats de la festassa electoral trencaran les dinàmiques de les relacions que fins ara semblava que superaven tot obstacle. Borratxeres i sexe passional en un intens debat d’investidura que traurà a la llum els desitjos pactistes mai confessats. I ja comenten alguns espòilers que potser hi ha unes segones eleccions, si resulta que la ressaca no els permet una investidura decent. Manifestacions de desamor, més toxicitat i cors trencats faran del Parlament de Catalunya una illa de la temptació única.

I, per si tot això no fos prou, la jornada electoral coincideix amb el dia dels enamorats (tot i que el de debò és Sant Jordi). Una coincidència d’allò més irònica i pertinent. Com se suposa que hem d’emetre un vot conscient per retre comptes i pensar en el futur de Catalunya quan el panorama es podria resumir perfectament en: la política de las tentaciones? Passi el que passi durant aquest xou d’eleccions hi ha un fet clar: si la política del país continua en l'àmbit de la “telebrossa", poca cosa hi podem fer.