La plataforma Reciprocitat Ara! és una iniciativa nascuda el passat 3 de gener que lluita per aconseguir que tot el territori lingüístic català tingui accés a tots els mitjans de comunicació públics en llengua catalana. És per això que interpel·len als governs de Catalunya, València, les Illes Balears i Andorra, diàriament a través de Twitter i de manera més periòdica a Facebook, Instagram i altres xarxes socials, per reclamar-los aquest dret. Des de la plataforma expliquen al Diari de Barcelona que tenen present, també, els territoris de la Catalunya del Nord i l’Alguer però que per “qüestió d’utilitat” van adonar-se que era molt complicat incloure’ls a la seva actuació, principalment pel fet que “no disposen d’una estructura governamental pròpia, com sí que tenen els altres territoris”.

Volem reciprocitat i la volem ara!
És un dret del qual ja gaudeixen la resta de comunitats lingüístiques europees.
Ja van 3.505 dies sense reciprocitat@tv3cat @apunt_media @IB3 @rtvandorra@generalitat @govern @goib @GovernAndorra

Cada dia una piulada. Ens ajudeu fent RT? pic.twitter.com/5SdKBomctY

— Reciprocitat Ara! (@reciprocitat) October 2, 2020

Antoni Infante, portaveu i coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Decidim, afirma que donen “una eina a la ciutadania” perquè pugui reivindicar-se contra els governs d’aquests territoris, l’actuació dels quals és “en bona part” la causant que, tant la llengua catalana com els seus ciutadans es trobin “discriminats”. “Tenim infinitat de mitjans en llengua castellana que estan a l’abast de qualsevol, però amb el català no és així”, afegeix Infante. “Qualsevol persona al nostre país hauria de tenir els mateixos drets que la resta”.

Des del seu punt de vista, la llengua no tan sols es troba discriminada, sinó que el seu menyspreu constant l’ha portat a ser una “llengua minoritària”. “Portem centenars d’anys sotmesos a legislacions alienes que han anat soscavant la presència del català i l’han anat sotmetent a pressió constant”. A més a més, és conscient que aquesta opressió es troba present en “tots els aspectes de la vida; tant en l’àmbit social, com en l’àmbit polític, jurídic i econòmic”.

"Portem centenars d’anys sotmesos a legislacions alienes que han anat soscavant la presència del català i l’han anat sotmetent a pressió constant”

La política, la principal causant

“No hi ha cap impediment jurídic ni tècnic perquè puguem obtenir la reciprocitat; l’únic motiu que existeix és el polític”. Així de contundent es mostra el coordinador de Decidim, quan se li pregunta sobre els motius de la ineficàcia d’aquest dret en l’actualitat. Arran d’unes preguntes al govern de l’Estat espanyol per part del Senador per a Castelló, Carles Mulet, van afirmar que no posaven cap impediment a la reciprocitat, “sempre que hi hagués acord entre les comunitats i es disposés dels mitjans tècnics per poder fer-ho”. Així doncs, la responsabilitat es troba en mans dels governs autonòmics.

“Existeix un acord de l’any 2016 per a la reciprocitat entre Catalunya i el País Valencià que no s’executa”, explica Infante. La raó, segons creu, és “el govern valencià: ja sigui perquè no consideren que sigui el moment idoni o simplement perquè no hi tenen cap mena d’interès”. Ara bé, també es queixa que els governs catalans i de les Illes, “que també són part interessada en la defensa de la llengua catalana - o que, almenys, haurien de ser-ho - tampoc fan res al respecte”. En aquests dos territoris s’ha avançat més dins d’aquest àmbit, ja que, tot i que amb limitacions, poden visionar TV3 i IB3 des de qualsevol zona.

En canvi, a València, la situació és diferent: “No tenim la més mínima possibilitat de reciprocitat”. I és que, com recorda Infante, el Partit Popular dels governs espanyol i valencià va fer retirar uns repetidors que s’havien instal·lat al territori gràcies a una iniciativa popular, al començament de les emissions de TV3. “A més a més, van posar unes multes molt elevades a l’entitat propietària, Acció Cultural del País Valencià, i se’ls va amenaçar d’imposar-los-en encara més”, recorda.

Per un 9 d'Octubre de joia i reivindicació.
?Reciprocitat dels mitjans de comunicació en la nostra llengua.
⚖️Volem una llei d’igualtat lingüística. #9raons #9dOctubre2020 pic.twitter.com/S3k2KpysLB

— Antoni Infante (@InfanteAntoni) October 2, 2020

El poder de les sinergies
“La suma de les capacitats de producció de les tres corporacions faria molt més competitius els nostres mitjans”, assegura Infante. Una representació n’és el cas de l’estrena del passat 2 d’octubre de la pel·lícula La mort de Guillem, coproduïda per TV3 i À punt, i que es va retransmetre de manera simultània als dos esmentats i IB3. “És una fita importantíssima”, celebra. Així i tot, reafirma que el més beneficiós per als ciutadans i per a la llengua no és una col·laboració per a “projectes concrets, sinó que hi hagi una reciprocitat efectiva, que generaria “les condicions necessàries perquè poguessin sumar esforços”.

“No hi ha res que indiqui que la reciprocitat de les nostres radiotelevisions públiques generi cap efecte negatiu mentre que, per contra, els efectes positius són molt visibles”.  I és que, segons assegura, “la llengua és un mercat”, el qual, dins de l’àmbit de la producció audiovisual, compta amb “importantíssims interessos econòmics”. “No és el mateix un abast de set milions d’habitants, que un mercat de dotze milions i mig”, de manera que “la suma de sinergies multiplicaria l’efectivitat”. Un augment que es podria traduir amb “millores en la possible investigació, inversió, coproducció, accés a mercats” i un llarg etcètera.