Espectacles eròtics, mostres d'art eròtic, les últimes novetats en joguines sexuals i més de 120 xerrades. Aquestes i altres activitats centraran el programa del Saló Eròtic de Barcelona d'enguany, que comença avui i s'allarga fins diumenge. Una de les convidades al saló és Gisbel Ortega, actriu porno més coneguda pel seu nom artístic, Sheila Ortega. Actualment, col·labora amb diverses productores i fa espectacles de porno en viu i shows en solitari.

Ortega s'ha apropat a la redacció del Diari de Barcelona per compartir la seva experiència en el món de la pornografia, cultivada a Barcelona des que el 2015, l'actor Nacho Vidal va obrir portes en el sector de la pornografia a ella i a la seva germana.

Com és un dia en la teva professió?
Primer fem una hora i mitja de maquillatge i preparem la roba i els diferents conjunts que utilitzarem en cada escena. Després fem la preparació, les dones per una banda i els homes per una altra. Un cop hem gravat l'escena, rodem cinc o sis minuts per cada posició, i entremig tallem i fem descansos. A més, quan graves tens 15 persones mirant-te entre gent de so, fotografia, vídeo, maquillatge...

Costa tenir sexe envoltada de persones?
Al final et concentres en què tot surti bé i aconsegueixes evadir-te. Em passa quan vaig a shows als salons eròtics; estic centrada en la meva feina i no soc conscient de quanta gent hi ha fins que aplaudeixen. Et centres en fer-ho bé i t'oblides de tot. Inclús quan he estat amb parelles i tenim sexe a casa, a l'altra persona li neguiteja que hi hagi gent a casa... a mi gens.

Què és real i què és fictici en el porno?
Normalment, és tot ficció. Al final estem rodant una pel·lícula. Sempre poso l'exemple de Spider Man: l'actor no es llença d'un edifici i li surten teranyines d'aranya de la mà. En el porno passa el mateix. Tot allò que es veu està acotat per un guió sota la supervisió dels directors. No és un sexe real, excepte si fas porno de casa, llavors sí que tens més llibertat. Jo soc molt callada i tranquil·la, però quan entro en el personatge de Sheila em transformo. 

Interpretes un paper. Creus que això la gent ho entén?
La gent pensa que estem tot el dia follant, de festa o consumint drogues. Però no s'imaginen que tenim casa, família, pares, fills, mascotes... som persones normals. Em trobo amb molta gent hipòcrita, i vull recalcar la paraula hipòcrita: per Instagram m'envien missatges i tenim una bona relació, però en la vida real ni em miren perquè no volen que la gent ens relacioni. Ens acostuma a passar molt, a les dones sobretot. I crec que no saben diferenciar entre la persona i el personatge.

Teniu orgasmes reals o també són ficticis?
Depèn del dia. Hi ha dies que em sento malament i no tinc ganes, simplement vull acabar l'escena. Però de vegades sents un feeling amb l'actor o l'actriu i sí que poden sorgir. Fa poc vaig fer un trio lèsbic i va ser genial, les tres ens vam estimular tant que vam arribar a l'orgasme. Aleshores vaig pensar: "Uau, soc capaç de tenir un orgasme en una escena" [Riu].

La direcció de la pel·lícula valora més que arribeu a l'orgasme o tampoc és necessari?
Els directors no exigeixen res real, només que ho sembli. No és necessari que ho sentis sinó que ho transmetis. Clar, al final aprens a actuar. Molts cops em pregunten: "En aquella escena et vas córrer de veritat?". I jo els confesso: "No, ho sento"[Riu].

"Per Instagram m'envien missatges i tenim una bona relació, però en la vida real ni em miren perquè no volen que la gent ens relacioni"

En una entrevista vas dir: "Usem tampons, però clar, de vegades surt una mica de sang i cal netejar perquè no aparegui en càmera". Al porno li falta una dosi de realitat, sobretot empatitzant amb la realitat de la dona?
El porno està tan mal vist que en veure sang t'escandalitzes. La regla no està naturalitzada, la gent ho veu i el sentiment és de fàstic, quan és una cosa natural que totes les dones tenim. Però en escena hem de netejar-ho perquè no es veu estètic. Per això, utilitzem esponges menstruals.

T'has plantejat deixar la professió per les crítiques? 
Al principi em costava pal·liar les crítiques, sobretot amb les xarxes socials. Abans si et deien, "ets grassa!", no t'importava tant. Ara, un comentari no t'afecta, però cent sí. Durant un temps no obria els missatges privats i vaig anar a teràpia. Sé que la meva feina no és normal, però ho vaig anar normalitzant i ara no m'afecta el que la gent em digui.

Deu ser dur que et jutgin constantment. 
La gent és molt dura criticant i és difícil acceptar-ho. Potser em poso el cabell així i a tu no t'agrada, me'l poso de l'altra manera i a un altre no li agrada, però a 50 altres sí... Al final has d'acceptar que sempre et criticaran. La veritat és que ara mateix m'importa poc l'estètica. Em sento bé com estic. Als que em critiquen els diria: al final tots tenim sexe, però a mi em paguen i a tu no.

"De vegades sents un feeling amb l'actor o l'actriu i sí que poden sorgir orgasmes"

Dius que ara no et passa, però el porno ha afectat la teva autoestima?
Més que la feina, la vida mateixa. Ens han mostrat estereotips de com hem de ser. Per exemple, a Europa el prototip de dona model europea és prima, sense pits ni natja, cabell llis o cara perfilada. No està bé que et capfiquis en "voler ser com" perquè et frustres quan no arribes a ser-ho. Som cossos i ments diferents, cada persona és un univers.

El teu aspecte físic s'ha vist condicionat pel que li agraden als clients?
No, perquè el porno és variable. Mentre venguis, al productor li és igual si estàs grassa, prima o com estiguis. És cert que els canvis sempre agraden, sempre. Jo he venut en èpoques d'estar grassa, prima i punts intermedis. Al final el que importa és el personatge, l'aspecte no tant... Si a la gent li agrada el producte, obtens feina.

Què té de bo i què de dolent la professió? 
[Pensa]. No sé ben bé què respondre't, al final t'adaptes a tot. Jo sempre he rebut un bon tracte, menys en els inicis: ens tancaven portes per ser veneçolanes perquè deien que no agradàvem. La meva germana i jo vam estar a Budapest i allà sí que va agradar el producte, aleshores va ser quan vam trobar feina a Espanya.

[...]
Quan vam arribar el 2016 érem les primeres llatines després de molts anys, perquè les llatines conegudes ja estaven retirades. Per això, quan vam arribar nosaltres al principi va haver-hi la incertesa de si agradaríem o no. Però vam arrasar i a partir d'aleshores vam obrir la porta a què altres llatines aconseguissin feina al món del porno. Les poques llatines que hi havia abans estaven darrere les càmeres, en producció.

Els més joves tenen clar que el porno no és realitat? Potser avui els adolescents hi tenen accés massa aviat i, com diuen els psicòlegs, no ho entenen i generen models potencialment perillosos.
El porno no és una escola. Som interpretació, no realitat. Jo no tinc la culpa que el teu fill miri porno perquè no visc a casa teva. Són els pares el que han d'ensenyar educació sexual, sobretot ara que internet i les tecnologies estan tan avançades. Igual que entren a veure porno poden veure matances, drogues, armes... Són els responsables dels infants els que han de controlar on entren. Em sembla molt boig que no es prioritzi l'educació sexual entre els infants, perquè es podrien prevenir moltes coses. Crec que és millor explicar que tapar una realitat.

Però no creus que el porno hauria d'explicar totes les realitats sexuals que hi ha?
Al món del porno hi ha moltes coses, però no tot triomfa. Hi ha coses que agraden i coses que no. Els productors fan el que es ven.

"Em sembla molt boig que no es prioritzi l'educació sexual entre els infants"

Creus que el porno hauria de ser feminista?
De fet, jo estic treballant amb la productora feminista Erika Lust en què tot són dones, i tot i que estic col·laborant m'hi sento part de l'equip. Ens allunyem de la pel·lícula basada en l'agressivitat, entre cometes, d'estirar el cabell, escopir o fer una palmada al cul. En la pornografia que estem acostumats a veure es tracta la dona com un objecte. Que si "te la folles", la gires, l'agafes... El porno que estic fent s'enfoca en el que a la dona li agrada i respecta la seva essència. Promou un sexe més tàctil, més de gaudi mutu. Intentem que es transmeti el gaudi de la dona.

"Al Saló entres en un món de llibertat en què pots estar menjant-te un hot dog mentre mires dues persones follant a sobre d'un escenari" 

Tens Only Fans. Quines diferències i similituds trobes respecte del porno?
La diferència és enorme. S'ha de donar gràcies al senyor [Riu] que han sorgit aquestes plataformes. Va ser un canvi dràstic a favor de nosaltres. Amb Only Fans pots treballar a la teva manera, al teu ritme i amb qui vols. I com que viatjo tant, em dona la facilitat de gravar allà on sigui.

Creus que esdeveniments com el saló ajuden a promoure un porno sa?
Sí. Crec que s'haurien de fer moltes més edicions com aquesta. Els assistents s'alliberen: veig a gent divertida i que fa el que vol sense prejudicis. És com un món paral·lel: avui estic a l'oficina, però demà soc al saló eròtic comprant un vibrador, que sempre he volgut, però mai m'he atrevit a anar a la botiga de la cantonada per si em reconeixien. Al Saló entres en un món de llibertat en què pots estar menjant-te un hot dog mentre mires dues persones follant a sobre d'un escenari. Crec que és bo mostrar a la gent que el porno no és dolent. No és el que estan acostumats a veure a la pantalla, sinó que som persones que sentim.