El 4 de març de 1975, el consell plenari de l’Ajuntament de Barcelona va rebutjar una proposta del regidor Jacint Soler Padró per dotar amb 50 milions de pessetes l’ensenyament del català a les escoles municipals. Només hi votaren a favor vuit regidors més, mentre que un total de 18 votaven en contra i altres set s’abstenien. 

Enmig d’una forta protesta ciutadana, el Diario de Barcelona del 12 del mateix mes va publicar una portada amb la fotografia dels 18 regidors del no al català que, sentint-se assenyalats públicament, van demanar emparar el governador civil de Barcelona. Rodolfo Martín Villa va convocar al seu despatx un ple del Consell d’Administració del Diari i va esbroncar durament els seus membres. Ho explicaria en les seves memòries, amb un cert detall, el director Josep Pernau, a qui el governador va convocar després. 

Pocs mesos més tard, Artur Suqué Puig va vendre les seves accions a Josep Maria Santacreu, que recentment havia comprat les del comte de Godó. Els empresaris amb aspiracions polítiques lligats al Cercle d’Economia que acompanyaven Suqué —Carles Ferrer Salat, Carles Güell de Sentmenat, Joan Mas Cantí i Albert Folch Rusiñol— no resistiren la bronca del jove governador franquista.  

Franco continuava malalt, després d’una greu crisi de salut el juliol de 1974, i moriria aquell novembre. Joan Antoni Samaranch promovia el suport a la llengua i la cultura catalana des de la presidència de la Diputació Provincial, però l’alcalde Enric Masó Vázquez, l’enginyer industrial que havia substituït Josep Maria de Porcioles i Colomer, havia comès un greu error polític. 

Era el tercer canvi de propietat en tot just tres anys. Suqué havia heretat les accions del seu sogre, Miquel Mateu Pla, i havia comprat les dels monàrquics minoritaris que, amb Damià Mateu Bisa, havien salvat el Diari de mans de la família Brusi, mig segle abans. Godó s’havia desprès de la part adquirida el 1940 en desacord amb la gestió de Suqué. I ara Josep Maria Santacreu Marginet, empresari i banquer molt amic de l’exministre Manuel Fraga Iribarne, quedava com a propietari únic.

Foto: Portada del Diario de Barcelona del 12 de març de 1975.