L'astrònom i físic Carl Sagan ja ho va anunciar el 1967: hi ha possibilitats de vida a Venus. I ara, més de mig segle després, ho avançava, entre d'altres, l'Institut de Tecnologia de Massachussets (MIT): un grup de científics hauria confirmat l'existènica de fosfà a l'atmosfera de Venus. 

De fet, aquesta esperança rau en uns microbis que es troben a l'atmosfera venusiana: un estudi de Sanjay S. Limaye, Rakesh Mogul, David J. Smith, Arif H. Ansari, Grzegorz P. Słowik i Parag Vaishampayan plantejava la possibilitat que algunes de les taques fosques que es poden veure a l'atmosfera de Venus fossin aglomeracions de formes de vida semblants a la concentració d'algues als mars terrestres.

Les bases d'aquesta descoberta les va assentar un article entregat a la revista acadèmica Astrobiology i publicat a mitjans d'agost pels estudiosos en la matèria Sara Seager, investigadora del MIT, Janusz J. Petkowski, Peter Gao, William Bains, Noelle C. Bryan, Sukrit Ranjan, Jane Greaves i altres.

BOOOOOM!

Scientists at MIT, Cardiff University, and elsewhere have observed what may be signs of life in the clouds of Venus.

Precisely as I advised clients a decade ago.

This is the announcement video to be officially published on September 14th, 2020.

We are not alone. https://t.co/PSUgUj66T7 pic.twitter.com/SljzVZh7rb

— Brian Roemmele (@BrianRoemmele) September 13, 2020

Troballa 'per casualitat'

"És molt difícil explicar la presència de la molècula de la fosfina sense vida", ha assegurat la líder de l'estudi, Jane Greaves, de la Universitat de Cardiff. Amb tot, la pròpia Greaves ha avisat que "seria molt complicat" per a qualsevol tipus de vida sobreviure a Venus, un planeta amb molts gasos corrosius i una pressió atmosfèrica molt elevada que provocaria la mort immediata a una persona. "Hi ha vida a Venus? Espero que sí, però no ho podem garantir del tot", afegeix Greaves.

Segons explica Greaves, es tracta d'un "experiment fet per pura casualitat". "En realitat, va ser aprofitant la poderosa tecnologia de JCMT i pensant en futurs instruments. Vaig pensar que podríem descartar escenaris extrems, com els núvols plens d'organismes", diu la líder de l'estudi, que reconeix que es van quedar en "xoc" quan van localitzar fosfina.

Escepticisme entre els científics

El cert és que una part significativa de la comunitat científica mostra certs dubtes respecte a aquesta teoria: si existissin microbis a l'atmosfera de Venus, la seva esperança de vida seria molt curta, ja que, a mesura que caiguessin a capes inferiors, acabarien incinerats. Els autors de l'estudi argumenten que la detecció de fosfà no és una evidència sòlida de l'existència de vida, només indicaria l'evidència de processos químics o geològics encara desconeguts a Venus. Cal una investigació més exhaustiva per esbrinar l'origen del fosfà l'atmosfera del planeta. 

La temperatura mitjana a la superfície de Venus supera els 450 graus. En canvi, a uns 60 quilòmetres de latitud, la temperatura és molt més baixa, a menys de 30 graus. L'estudi suggereix que el cicle de vida d'aquests microbis podria ser molt més llarg, cosa que hauria garantit el seu desenvolupament en el transcurs de milions d'anys. Els microbis, asseguren, viurien en un ambient líquid en suspensió als núvols, fet que permetria l'existència d'una franja habitable en un planeta amb unes temperatures que fan gairebé impossible la vida. De fet, la Terra ja hi ha documentats microorganismes que poden viure en suspensió a gairebé mig centenar de quilòmetres del terra.

La importància del fosfà

Ha estat gràcies als telescopis de James Clark Maxwell Telescope de Hawaii i l'Atacama Large Millimeter Array de Xile, que s'hauria confirmat aquesta hipòtesi a l'haver detectat presència de fosfà a l'atmòsfera. Tal com explicava l'investigador Janusz J. Petkowski, "Els astrònoms pensaran en moltes maneres de justificar l'existència de fosfà sense que hi hagi vida involucrada. Benvinguts. Si us plau, feu-ho, perquè estem arribant al final de les possibilitats per trobar processos de producció de fosfà abiòtics". 

D'aquesta manera, Petkowski suggeria que intentarà confirmar el que publicava la revista Nature Astronomy: que, per primer cop en la història de la humanitat, tenim indicis prou sòlids de l'existència de vida fora de la Terra.