La direcció dels Mossos d'Esquadra apartarà el sotsinspector Jordi Arasa de la direcció dels antiavalots dels ARRO a Barcelona, arran de la condemna  per dos delictes de lesions en el desallotjament de la plaça de Catalunya de Barcelona el 2011. Així ho ha explicat a TV3 el comissari en cap, Miquel Sallent, que també ha dit que Arasa tindrà un destí allunyat de l'ordre públic.

Sallent també ha aprofitat per defensar que Arasa fos ascendit a l'espera de la decisió de l'Audiència. "No decidim qui ascendeix i qui no. És un procés reglat en el qual ell fa uns exàmens, supera unes proves i respecte a la borsa total dels aspirants surto no surt", ha dit. El comissari també ha demanat que els partits deixin els Mossos "al marge de la batalla política".

? Eduard Sallent, comissari en cap @mossos : "És una sentència molt severa, que deixa a l'inspector Arasa en una situació complicada. En aquest context enteníem que havia de tenir una destinació nova.".#ElsMatinsTV3 pic.twitter.com/TGYNzUrOwi

— Els matins TV3 (@elsmatins) June 10, 2020

Dos anys i quatre mesos de presó

La secció tercera de l’Audiència de Barcelona ha condemnat a dos anys i quatre mesos de presó, per dos delictes de lesions, el sotsinspector del cos de Mossos d’Esquadra, Jordi Arasa. Cap de l’Àrea de Recursos operatius (ARRO), és el responsable del desallotjament de l’acampada a Plaça Catalunya el maig de 2011, ocupada pel moviment del 15-M. Arasa ja havia estat condemnat el 2014 per una falta de lesions a l’ex-diputat de la CUP David Fernàndez, en el marc d'aquell desallotjament.

Arasa, a Gràcia, dirigint el dispositiu de mossos en una concentració recent de 'La vida abans que el capital'. Fotografia: Lorena Sopena.

Segons informa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), també se li imposa una indemnització de 1.500 euros per les lesions causades i la suspensió de càrrec públic durant el temps de condemna. La sala absol l’acusat de dues faltes de lesions i del delicte contra la integritat moral.

La sala considera que l’acusat va tenir una actuació “injustificada” durant el desallotjament: “En cap dels casos estava justificat que l'acusat fes ús de la seva defensa i no es pot parlar d'error, perquè no va actuar davant una situació de risc per protegir cap bé jurídic. En el cas que ens ocupa, no hem vist cap situació que justifiqués que es colpegés els ciutadans. L'actuació dels Mossos tenia com a objectiu possibilitar l'entrada i sortida dels camions de la neteja i per fer-ho no estava justificat en cap cas colpejar ningú, excepte que posés en perill algun bé jurídic que justifiqués d'alguna manera la conducta de l'agent. No va passar res d'això en els casos jutjats", diu la sentència.

Les magistrades apunten que l’acampada s’emmarcava en un acte de protesta ciutadana pacífica: "En el nostre cas, en els fets jutjats no va haver-hi enfrontaments amb la policia. Les línies policials no es van fer per contenir la gent, sinó per controlar que ningú sortís de la plaça o hi entrés. Però no va haver-hi cap intent de superar les línies i d'abordar la plaça, no va haver-hi cap incident que justifiqués les càrregues policials amb defenses contra persones assegudes, no hi havia situació de tensió perquè la gent estava asseguda de forma pacífica. Hem de recordar que l'acusat era el cap de l'ARRO, és a dir, se li pressuposa que sap controlar la situació i no deixar-se portar per una tensió que en aquest cas tampoc apreciem".