Un any després de l'esclat de les protestes contra el sistema polític del Líban, algunes de les principals cares de les manifestacions que llavors van reclamar un canvi en el rumb del país mantenen diferents lectures d'un procés que els ha portat a optar per caure en la frustració o el compromís.

Les protestes, que de seguida van adquirir el nom de "revolució" més per desig que per característiques reals, es van iniciar arran d'un impost a les trucades de Whatsapp, encara que hi havia molt més darrere: corrupció, una classe política acomodada en el poder i una greu crisi econòmica.

En l'últim any, l'economia del Líban s'ha enfonsat, el coronavirus ho ha empitjorat tot i una explosió al port de Beirut a l'agost va causar més de 200 morts i 6.500 ferits a Beirut, confirmant que la crisi s'ha enquistat i ningú sembla poder solucionar-la.

Líban: primer aniversari de la revolució, que encen una gran torxa entre espelmes a l’hora de l’explosió al port el passat 4 d’agost?? pic.twitter.com/or8iwDZnNP

— txell feixas torras (@txellfeixas) October 17, 2020

El Draihi: el compromís

Natural d'una de les localitats que han registrat els pitjors enfrontaments amb les forces de seguretat durant les protestes, la septentrional Trípoli, l'activista Mohamed el Draihi es considera un dels pioners que va començar amb activitats de denúncia ja abans del 17 d'octubre de 2019.

"El canvi va començar fins i tot abans del 17 d'octubre, però ara tot va més de pressa. El 17 d'octubre va ser només un punt d'inflexió perquè la gent sortís als carrers, però  el canvi com a tal va començar abans i encara continua i no acabarà", indica apostant tot pel moviment.

Guia turístic i bloguer que va promocionar una revolució àmplia a través de la promoció de projectes socials, El Draihi explica que per a ell i molts col·legues "la forma en què parlen o viuen és tot revolució" enfront de les imposicions del "règim". En la seva opinió, l'explosió que va devastar part de Beirut i va deixar a 300.000 persones sense llar no ha ajudat a calmar les aigües.

La tragèdia va actuar com a despertador per a molta gent que fins a aquest moment era "neutral" i que va sortir als carrers el 8 d'agost com a producte de l'"enorme ira" que va causar la deflagració, manifesta l'activista, sobre una jornada que es va saldar amb un policia mort i més de 200 ferits. En aquesta línia, recorda que en una de les entrades al devastat port un famós grafiti resa "El meu govern va fer això".

Chammas: la frustració

Ghayd Chammas, activista i comediant, denuncia el "sistema corrupte" regnant a través del seu compte d'Instagram, on compta amb prop de 300.000 seguidors, des de molt abans de les protestes de fa un any. "He vist com la gent creia en això i he vist com jo vaig creure en ella, estàvem empenyent cap endavant i arribant a un lloc. Sentíem que si no fèiem alguna cosa, qui ho anava a fer llavors?", explica el jove a Efe.

L'activista creu que les coses han canviat molt des de llavors i la gent, "frustrada", ja no baixa a manifestar-se "de manera espontània". Un fet que atribueix a "milions" de factors com el coronavirus o la repressió de les forces de seguretat. Per a Chammas, la tragèdia del 4 d'agost va ser un recordatori que "no hi ha Estat, nosaltres som l'Estat".

Vista general del port de Beirut després de l'explosió del 4 d'agot de 2020

Així, critica que la classe dirigent va estar completament "absent" en la reconstrucció, de la qual se n'esten encarregant principalment diverses ONG i la societat civil. "Vam perdre l'esperança en el Govern, però van guanyar esperança en la gent", conclou. 

Hammoud: la desesperança

Desencantada, Youmna Hammoud ha perdut l'esperança no tan sols en el Govern sinó en la mateixa gent i no ha participat en les protestes convocades per a avui. Per a ella, professora i una de les principals cares de la revolució a Beirut, l'explosió, que ella mateixa va viure, ha estat un punt de retorn.

"La gent va perdre les seves cases i feines i encara estan fent cua als bancs, farmàcies, fleques i gasolineres, i encara així no estan reaccionant ni prenent accions i no tracten de fer res excepte queixar-se", critica en declaracions a Efe. "No em vaig rebel·lar per aquesta gent, vull un país que respecti el meu potencial i amb gent que tingui la mateixa visió que jo per al país. No vull gent que s'oposa però no fa res sobre aquest tema", afirma.

من امام البرلمان #١٧_تشرين pic.twitter.com/mu1TV99CH8

— Salman Andary (@salmanonline) October 17, 2020