"Hem fet tres carreres més però tampoc gaire", ha valorat el taxista abans de deixar-nos a l’Hotel Melià, la seu del Festival de Sitges. Després de mesos vivint en una pel·lícula de terror, només desitja "poder accedir a ajudes" o que el festival s’animi al llarg de la setmana i puguin fer córrer el taxímetre. 

Un cop allà, la catifa vermella ha deixat imatges pròpies de la situació d’incertesa que es viu ara. Una ampolla de gel hidroalcohòlic era el primer contacte que tenien els actors i actrius quan hi arribaven. Tot seguit, saludaven als directors de la fundació i el festival amb el colze i es dirigien als periodistes: "Amb mascareta o sense?", "Vosaltres ja sabeu com funciona, oi?". Si deixaven distància de seguretat —uns metres—, podien ser fotografiats mostrant el rostre. En cas contrari, sempre amb mascareta. 

Dins de la sala, la sensació és que el festival ha obert a mig gas. No només perquè l’aforament s’ha vist reduït considerablement, sinó també per la selecció i l’absència de cineastes internacionals com a conseqüència de la pandèmia. 

Península: una aposta comercial

La primera projecció que he vist a l’auditori ha sigut Península (2020), una pel·lícula de zombis coreana, continuació de Train to Busan (2016) —disponible a Amazon Prime. Abans d’encetar la història, s’ha pogut veure un vídeo concís enregistrat pel director, Yeon Sang-ho, que segurament hauria vingut a Sitges en una situació normal.

Quatre anys després d’aquella terrorífica història en què un accident en una planta bioquímica genera un virus que transforma la gent en zombis, l’estil del director ha canviat molt. En aquesta segona entrega, Sang-ho aposta per una història més enrevessada, amb un mòbil econòmic pel mig —a part de la supervivència en si mateixa. 

Borja Crespo i David Matamoros, membres del jurat

Sang-ho explora la misèria dels éssers humans quan es troben enmig d’una situació apocalíptica. Una visió hobbesiana semblant a la de la primera pel·lícula, però que supera de sobres les expectatives dels espectadors. La sensació final és de mareig.

Sembla una pel·lícula d’acció americana, més pròxima a Fast and Furious o a videojocs com GTA.  És a dir, un blockbuster que segurament funcionarà molt bé a taquilla però que s’allunya dels objectius i aspiracions de Train To Busan, molt més modesta en format i ritme.

Save Yourselves!, expulsada del festival per incomplir les normes

La pel·lícula Save yoursalves! ja no competeix a Sitges, ja que va ser estrenada el passat 6 d’octubre en plataformes. Un dels requisits per optar als premis de Sitges és que la pel·lícula no s’hagi estrenat a Espanya: "El nostre reglament estableix l'exigència de la première espanyola d'una pel·lícula com a condició per participar en la Secció Oficial del Festival", van afirmar en un comunicat.

La sorpresa dels organitzadors va ser veure la cinta penjada a Youtube Premium amb el títol de ¡Desconectados! i, acte seguit, es va decidir retirar-la de la competició. Malgrat mantenir la projecció, també estudiaran tornar part dels diners que els assistents han pagat per veure-la. Qui vulgui, pot gaudir de la història per 3,99€ des de casa.

Alberto del Toro i Javier Ruiz Caldera, directors de Malnazidos

L’État sauvage: silenci a la sala en una pel·lícula en què no passa gairebé res

Una història de 118 minuts en què no passa res la major part del temps. Una fotografia molt cuidada i uns escenaris que remunten l’espectador al segle XIX —durant la Guerra de Secessió americana— no han sigut suficients per convèncer el públic de Sitges. De fet, els espectadors han sortit desconcertats de la Sala Tramuntana i sense saber del cert si el que havien vist era una pel·lícula. Sense aplaudiments ni eufòria. 

De fet, la pel·lícula tampoc dona espai com per animar-se. La història és lenta i no se sap ben bé cap a on va, fins que esclata una escena final violenta que precipita un desenllaç que, lluny de provocar terror, ha fet riure gran part dels assistents.  

Què ens espera els propers dies? 

El festival continuarà amb la preestrena de La vampira de Barcelona, una pel·lícula amb segell català dirigida per Lluís Danés. Se situa a principis del segle XX, on un periodista recorrerà els carrers del Raval per trobar resposta a la desaparició de diversos nens. Enriqueta Martí (Nora Navas) és la protagonista.