La primera lliga d'Erdogan - Diari de Barcelona

Ha passat d'equip municipal de segona a campió de la Superlliga turca en set anys: el sorprenent ascens del Basaksehir turc té molt a veure amb la política, els diners i la ideologia del president de Turquia, l'islamista Recep Tayyip Erdogan. El club es va coronar guanyador de la Superliga fa una setmana i la copa la va rebre aquest cap de setmana -després de concloure l'última jornada- en una celebració en el seu estadi.
La victòria 1-0 contra el Kayserispor li va donar el títol en posar-se a una distància insalvable per a la resta de competidors. Tanmateix, l'eufòria a Turquia ha estat moderada: el Basaksehir ho té tot excepte una afició per celebrar el triomf.
Els jugadors del Basaksehir arribant a l'estadi per rebre el trofeu de campions.
Més fe que afició
No la té ni en el seu propi barri, una extensa urbanització moderna, formada per complexos residencials amb jardins, vigilant en l'entrada, parcs, un rierol artificial envoltat de gespa i flors, un saló de noces municipal...
Pel parc passegen famílies o parelles. Les noies, en la seva gran majoria vesteixen, amb el vel que caracteritza a les seguidores del partit islamista Justícia i Desenvolupament (AKP). Fundat per Erdogan, governa Turquia des del 2002. No falten si més no senyores amb el nikab negre que caracteritza les capes més fonamentalistes. De fe, al barri, n'hi ha molta. De futbol, bastant menys, sembla: es veuen més mesquites que banderes del club, malgrat que acaba d'aconseguir el màxim somni de tot equip turc.
"Seguidor del Basaksehir? No, jo no", responen un darrere l'altre els vianants davant la silueta del modern estadi, lluent de cristall. Tres nois, amb prou feines majors d'edat, justifiquen el desinterès: "És que el club és molt recent, no té arrels aquí", asseguren a Efe.
Rebuda dels seguidors un cop campions
Instrument polític
El Basaksehir es va crear el 2014, transformant l'antic equip municipal d'Istanbul, el IBB, fundat el 1990 i que oscil·lava entre primera i segona categoria des del 2007. No tenia estadi propi. L'equip va adoptar el nom de Basaksehir (Ciutat de les Espigues), una urbanització a la perifèria nord-occidental d'Istanbul. Va rebre un flamant estadi propi situat en el mateix districte i va començar un ascens imparable: l'any següent va acabar quart a la Superlliga i el 2017 va aconseguir ser segon.
Com ha aconseguit ascendir tan ràpid? "Per dos motius: perquè han fet bé unes quantes coses, i perquè tenen el suport del govern", respon el periodista expert en esport Bagis*Erten, en conversa amb Efe. "Primer, estar situat a Istanbul és un avantatge per atreure jugadors estrangers. Tenien un bon entrenador, Abdullah Avci. Financerament, el club es va gestionar molt bé: sempre ha pagat puntualment els jugadors, un punt clau que no és tan habitual a Turquia", afegeix l'expert.
D'altra banda hi ha el ple suport del govern, decidit a construir un club que encarnés els valors de la ideologia islamista i conservadora, quelcom que no es podia dir dels "tres grans" d'Istanbul: el Galatasaray, el Fenerbahçe i el Besiktas, tots amb més d'un segle d'història.
"Primer ho van intentar amb el Kayserispor (de l'Anatolia conservadora), després amb el Kasimpasa (del barri homònim d'Istanbul, on va néixer Erdogan), però van fracassar. Així que ho van intentar amb un club sense seguidors, sense història, més fàcil de modelar", relata Erten.
Diners no en faltaven: el 2015, el club va signar un acord de patrocini amb l'empresa sanitària Medipol, propietària d'un excel·lent hospital i una universitat privada... i dirigida per Fahrettin Koca, un metge que des de 2018 és ministre de Salut de Turquia.
El club d'Erdogan
Molts titllen de "club d'Erdogan" el Basaksehir, i no falten els motius. Els colors de l'equip són taronja, blau i blanc, just els que utilitza l'AKP. La filera de banderoles davant l'estadi es podria confondre amb un moment de campanya electoral. A més, el president del club és Göksel Gümüsdag, regidor de l'AKP per Istanbul, casat amb una neboda d'Emine Erdogan, la dona del cap d'Estat turc.
Al centre de la imatge Bilal Erdogan, fill del president turc, celebrant la Superlliga
El mateix Erdogan -en la seva joventut apassionat futbolista- va posar-se a jugar en el partit simbòlic de celebritats amb el qual es va inaugurar l'estadi del Basaksehir, i no ha parat d'animar les joventuts de l'AKP a afiliar-se al club. En això va equivocar-se: "El Basaksehir no ha fet forat dins el partit polític, no té seguidors, no ha aconseguit crear una cultura de futbol, ni tampoc és un model per a altres clubs, perquè el seu èxit radica en el suport del govern, ni tan sols té un estil de futbol propi", descriu Erten.
Reis vurdu Gol oldu
— REİSÇİ & AKINCI &TOGG? ? ?? (@lemislam1) July 19, 2020
Ve Başakşehir şampiyon oldu
Recep Tayyip Erdoğan : 10
Meral Akşener : 0@meral_aksener hatırladın mı Kapiş #basaksehir pic.twitter.com/77pwTo7LL9
Els millors jugadors
"Tenen els millors jugadors que es poden comprar en el mercat, però no tenen res més", resumeix. És altament simbòlic, creu l'expert, que el Basaksehir hagi guanyat la Lliga precisament l'any del coronavirus, quan no s'admeten espectadors a l'estadi. Espectadors que el club, de totes maneres, mai ha tingut, a diferència dels seus rivals. "Amb la pandèmia, els altres equips estan tots en la mateixa situació que el Basaksehir: aquí va poder guanyar-los", conclou el periodista.

