FutFem en clau històrica: primers partits i atacs masclistes
Publicat el 11 de juny 2020

La segona meitat del segle XIX va suposar un creixement de les ciutats i una transformació social al Regne Unit que va impregnar a les classes obreres i que va suposar també l'auge de l'esport associatiu com el futbol. Tot i que les dones tenien prohibit jugar a aquest esport, un grup de noies va decidir plantar-se i fer realitat els seus desitjos, tot i que el resultat no va ser l'esperat.

Els mesos de maig i juny del 1881 van suposar un abans i un després en el futbol femení i, de fet, aquest moment és possiblement la primera vegada en la història en què un grup de dones jugava partits de futbol amb públic al Regne Unit. En aquest període, aquest conjunt de dones, treballadores de fàbrica i aficionades al futbol, van decidir recórrer diferents ciutats britàniques i organitzar una sèrie de partits internacionals, enfrontant Escòcia i Anglaterra amb l'objectiu de practicar l'esport que tant els agradava.

La idea de jugar aquest derbi internacional va sorgir després que la sufragista Helen Graham Matthews veiés un partit Escòcia vs. Anglaterra al camp The Oval, de Londres. A més, Matthews, que ocultava el seu nom amb el pseudònim Mrs. Graham, va ser qui va fundar l'equip escocès femení que va anomenar Mrs. Graham's XI ['L'onze de la senyora Graham'].

Primer derbi internacional

El primer partit va ser el 8 de maig de 1881 a Easter Road (Escòcia) en què va enfrontar un conjunt de dones escoceses i angleses. El diari britànic Glasgow Herald destacava el partit en una crònica titulada "Partit internacional de senyores entre Escòcia i Anglaterra". L'encontre va despertar una gran curiositat i milers de persones van assistir a l'estadi, tal com relatava la capçalera, que destacava que el joc va ser "un fracàs" però també explicava amb sorpresa que "individualment, algunes jugadores mostraven que tenien una idea clara de com jugar".


Crònica del Glasgow Herald del primer Escòcia-Anglaterra

L'encontre va quedar en 3-0, amb la victòria d'Escòcia. La crònica del Glasgow Herald també inclou els noms i posicions de les jugadores, que alhora amaguen una altra realitat.

Tim Tate relata a Girls with Balls: Secret history of Womens' football com aquesta llista de jugadores del diari escocès és també la prova que totes elles van optar per canviar-se el nom per jugar aquests partits. Segons Tate, Mrs. Graham no només va fundar el conjunt escocès sinó que també va ser la portera en tots els partits. En canvi, crida l'atenció que a la llista de noms de la crònica no aparegui el seu nom. Per això, sembla que les jugadores van optar per utilitzar pseudònims perquè "no era segur per a elles jugar a futbol amb els seus propis noms, com un acte d'extrema precaució i gairebé de paranoia", segons Tate.


Un dels primers partits que es van disputar entre Escòcia i Anglaterra
U

Atac masclista

El 16 de maig del 1881 es va celebrar un segon partit a Glasgow, un partit que el diari Nottinghamshire Guardian, guiat per com van evolucionar els esdeveniments, va descriure com "probablement, el primer i últim partit de futbol femení a Glasgow". Tot va ocórrer a partir del minut 55, quan van tenir lloc diversos incidents entre el públic i les jugadores. El diari Nottinghamshire Guardian explica que "centenars d'aficionats van saltar al camp a mig partit" i "les jugadores van ser empeses bruscament", fins que es van veure obligades a refugiar-se a l'autobús. Els atacants, però, no en van tenir prou i van arrencar els pals de les porteries per llençar-los cap a l'autobús. La mateixa crònica relata que "si no hi hagués hagut policia, algunes jugadores podrien haver acabat ferides" i a causa de l'agressió el partit va quedar en 0-0.


El Nottinghamshire Guardian relata l'atac que van patir les jugadores

L'endemà de l'incident estava previst que es jugués un segon partit al mateix camp, el Kirkmarloc Portland FC, però el club no va voler acollir-lo. Tot i l'atac sofert, la negativa per part del club que acollia el tercer partit i la previsió de la premsa que aquest seria l'últim partit, les jugadores no van rendir-se i el 21 de maig de 1881 van jugar el tercer partit, aquest cop al camp Blackburn Olympic de Lancashire Ribble's Valley i sense incidents.

El diari Blackburn Standard va narrar l'encontre i va remarcar que "les dones no van fer un bon joc d'equip", a més d'una desorganització al camp. El gol va arribar a la segona part per part del conjunt anglès, el qual es va endur la victòria.


Crònica del Blackburn Standard del tercer partit

Tot i que hi havia programat un altre partit per pocs dies després, els equips no es van presentar al camp i va passar gairebé un mes per tornar a veure un partit de futbol femení. Finalment, el 13 de juny tornaven a jugar, aquest cop a Windhill (Bradford), on van quedar 3-2 amb la victòria per Escòcia. Pocs dies després, el diari The Manchester Guardian anunciava tres partits pel dia 20, 21 i 22 de juny. Tot i que el primer i el tercer partit no estan documentats, el segon, que es va celebrar el 21 de juny, sí que apareix a les pàgines del The Manchester Guardian, però amb males notícies.

Segon atac

Sota el títol "Escena desordenada en un partit de futbol de dones", The Manchester Guardian relatava els successos ocorreguts durant el segon partit a Manchester. Al minut 60, un grup de persones que estaven veient el partit van envair el camp i "davant del tracte amb què s'havien trobat les jugadores en altres parts de país, les dones van córrer cap a la seva waggonetto", relata el diari anglès, que també explica com "enmig de les burles de la multitud i molt desordre, van ser expulsats immediatament."


Relat del Manchester Guardian del segon atac que van patir les jugadores

Aquest era el segon atac que patien les jugadores en poc més d'un mes, però, altre cop, van decidir no atemorir-se i van emprendre un viatge de Manchester a Liverpool per jugar dos partits més el 25 i 27 de juny. Els dos es van resoldre amb victòria d'Escòcia, per 2-1 i per 2-0. Tot i que es va anunciar un altre partit pel dia 28 de juny, no hi ha cròniques que el reflectissin i, de fet, aquests dos partits van ser els últims recollits per la premsa durant molts anys.

En total, vuit partits en dos mesos recollits pels mitjans de comunicació, derivats de l'empenta d'un grup de dones que van dir prou a la prohibició. Els atacs, els insults o el fet d'haver d'utilitzar pseudònims per seguretat demostren que no va ser fàcil per a elles, però, tot i això, no van doblegar-se. Després d'aquesta primera pedra, en vindrien d'altres, que ens les reservem per la pròxima entrega de FutFem en clau històrica.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —